CARTOGRAFIA ITALIANA O CATALANA? MERCATOR CATALÀ?

23.6.03

CARTOGRAFIA ITALIANA O CATALANA? MERCATOR CATALÀ?
Avui dia no hi ha ningú que pretengui ser coneixedor de la matèria que no reconegui la importància dels cartògrafs catalans (la majoria jueus de Mallorca, Abraham i Jafuda Cresques –cartògrafs e bussolers-, coautors de l’ATLAS CATALÀ DE 1375, etc..). El gran problema és que “l'anglès científic” de l'època, era el llatí, i amb el text en llatí, els erudits italians s'han volgut apropiar de molts d'ells: Per a ells Petrus Rosselli era, com no!, italià! (conec un parell de Peres Rossell). En aquest cas hem tingut sort ja que existia un altre portulà, del mateix traç en el que es llegia: “Petrus Rosselli me fecit ab Majoricarum Insulae”. D’Angelino Dulcert els italians pretenien que Dulcert era “Dalorto” mal escrit –italià és clar!-, cosa que va rebatre Rey Pastor. Si van arrivar a això imagineu amb Colom!
Julio Rey Pastor, va saber posar els punts sobre les ís (i fins itot defensarla dels portoguesos), en el seu llibre “La Cartografia Mallorquina” (que no té desperdici, malgrat estar imprès el 1959, dec el seu coneixement a en Bilbeny fa 14 anys, peró poc desprès el secretari de la “Library of Congress” m’el recomanava com cabdal), i de fet més imparcial no ho pot ser ja que era de la Rioja. Em va costar identificar-lo amb el Rey Pastor del meu llibre de Càlcul de 1er d'enginyeria, però és el mateix. Amb nou anys que he passat a PTOP, he pogut tenir una bona mostra del lligam matemàtiques-cartografia (molts enginyers de camins -bons matemàtics- són passionats aimants de la cartografia), Rey Pastor -gran matemàtic- entrava dins d’aquest perfil, de fet els cartògrafs a part d’artistes havien de dominar les matemàtiques –al menys algun d’ells- ja que la projecció de l’esfera sobre un pla les necessita.
Rey Pastor abans de mostrar com identificar obres d’aquesta escola diu,“..En el monumental Periplus del insuperable NORDENSKJÓLD, vi con grata sorpresa, que los más abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catalán con informaciones físicas, biológicas, políticas.., de cada región, tienen su origen —ignórase la fecha— en Mallorca, siendo designadas como -cartas catalanas-...”
I afegeix...:
“..es imperdonable que escribieran sobre el tema sin leer a BARROS, que claramente dice : -mándou vir da ilha de Mallorca um mestre Jacome, hornera mui douto na arte de navegar, que fasia e instrumentos náuticos e que Ihe custou muito pelo trazer a este reino para ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mes ter".
Que (c. 1415) actuaba JAFUDA CRESQUES como director de la Academia de Sagres, era cosa sabida de los historiadores hace más de un siglo, aunque no se habían identificado ambos cartógrafos: el de Mallorca y el de Sagres. Hasta entonces cabía (a base de gran ignorancia cartográfica) atribuir a la escuela del Infante, y no a él en persona, la invención de los portulanos; pero ¿qué sentido tenía eso al fundar hacia el 400 esa escuela o academia el emigrado CRESQUES, ya setentón y cansado de fabricar durante medio siglo planisferios para el insaciable PEDRO IV DE ARAGÓN y el heredero, también cartomaniático, DON JUAN?
Este hecho ya lo recoge PACHECO PEREIRA en la siguiente forma escueta:
"..Muijos beneficios tem feytos o virtuoso Infante Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, por que descubrió a ilha da Madeyra no anno de nosso senhor de mil CCCCXX, e ha mandau pouoar e mandou a Cicilia pellas canas de açuquar, ...;
isso mesmo mandou á ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e mercés ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer áquelles de que os que em nosso tempo viuem, aprendéram."
Rey Pastor en el seu llibre, dóna una explicació de perquè cap erudit espanyol havia tocat el tema, en referir-se a la injusta apropiació per part dels italians: “Nuestros geógrafos, insuficientemente pertrechados, permanecieron tímidamente neutrales; y los belicosos vindicadores de la ciencia española que D. Gumersindo Laverde había organizado en falange defensora de la bandera enarbolada por el joven Menéndez Pelayo permanecieron silenciosos, porque el gran erudito había olvidado este capítulo de la ciencia medieval”.. No poso en dubte que això sigui cert, però vull afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagués tractat de Cartografia Gallega en lloc de Catalana, pot ser sí que l’haurien tocat…
Caius Perellada en voler posar pau a la baralla dintre del sí del IEECC, va cridar a l'ordre a F. Albardaner amb aquesta frase: “no hem de deixar que la iniciativa forastera s’apoderi d’alló que és nostre...” és a dir “que en parlin bé o malament, però que en parlin..”
Els primers hereus de la cartografia catalana van ser els portuguesos, es conserven les cartes entre Enric el Navegant i els Cresques i és Jafuda Cresques qui un cop convertit amb el nom de Jacme Ribes va fundar l'Escola de Sagres. (Hi ha divergència d’opinions sobre qui va anar a Portugal, però no n’hi ha cap de que Jacme Ribes era Jafuda Cresques, lligam -Jacme-Jacob-Jafuda).
Els cartógrafs catalans van arribar a treballar a diversos països: Els Oliva, Prunes, Martines a Itàlia (Messina, etc..) a l'època, primer catalana i després “espanyola”. Els Oliva a Marsella, Johan Colom a Holanda (encara que una mica més tard), etc...
Tant van viatjar que no és desatinat pensar que els hereus remots de la cartografia mallorquina siguin els flamencs. El moviment cartogràfic holandès no va poder aparèixer, zas!, per generació espontània, hi ha d'haver una base, i aquesta podria ser perfectament l'escola catalana. En el moment que es produeïx aquesta eclosió, els Països Baixos formen part de l'imperi espanyol, Carles I arriba aquí i es troba amb uns vassalls seus a Mallorca que són mestres cartógrafs, alguns com els Martines han emigrat a Messina, el més normal és que els utilitzi, i per que no, en els seus viatges a Flandes s’els endugui cap allà arribant a crear escola: l'escola de cartógrafs flamencs, que va donar figures com Mercator, Hondius, Blaeu.., sense oblidar el cartófraf Johan Colom!
Dintre d'aquest escenari existeix la possibilitat de que algun cartógraf jueu, fugint de la Inquisició s'hagués establert a Holanda, - el pare de Mercator s'ajusta a aquest perfil, va arribar a Holanda amb dona i fill emigrant des d'Alemanya (el perfil atribuït per Madariaga al Colom català-genovès). Kremer (el “Mercator” llatí en alemany, és el cognom que va usar Mercator a Holanda) en català significa Mercader i aquest cognom així com Mercadal són molt comuns a Mallorca.

Manel Capdevila

Alcàçoves i Catalunya

Hola, sobre el tractat d'Alcàçovas, entenem que va ser signat entre Castella i Portugal. Correcte? També sabem que Colom va haver de baixar fins les illes de Cap Verd per tal d’agafar els corrents i vents favorables, i arribar a les costes caribenyes, fet que es va canviar per una ruta E-O per tal que Portugal no reclamès els seus drets, correcte?

Però, si el tractat era entre castellans i portuguessos, perquè un català de la corona catalano-aragonesa havia de mentir sobre la ruta seguida? com s’aplicava aquest tractat a altres païssos com Catalunya?

(Extret d’un email)

Benvolguts: Si el que insinueu ès que en Colom podia navegar, com català que era (és a dir de la Corona d’Aragó, no de la de Castella), per sota de la latitud de la Gomera, atès a que no estava lligat pel tractat d’Alcaçoves, la meva opinió és que hi estava lligat i que no hi podia navegar.

I us diré perqué => pur sentit comú.. contra documents adulterats

Si hi ha algun document d'Alcàçovas que parli nomès de Castella, està retocat...

Creieu de veritat que el tractat d'Alcàçovas signat principalment per cedir els drets sobre les Canàries es va signar només amb Castella, quan està ampliament demostrat, que fins aquells temps, les Canàries eren Catalanes?

Al profús estudi de Rumeu d’Armas (glosat per Carles Camp) sobre el bisbat de Telde hi afegeixo de moment tot aixó, o creieu que són casualitats?:

• Ferran signa el tractat com rei d’Aragó: “...señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia..”NO ESMENTA LEÓN."LEON ES VA INTRODUÏR MÉS TARD PER JUSTIFICAR EL LLEÓ DELS ESCUTS QUE ERA DE FERRÀN" (E.GUILLOT)
• Mapa de Cantino de 1502 amb la bi-barrada a les Canàries i a... Sevilla-Cadis
• Al Mapa de Cantino la bi-barrada origen rau a Barcelona
  
• El 1492 els que teniem coneixements científics de navegació erem els catalans (Canàries=Navegació)
• El 1494 han de recòrrer a Jacme Ferrer de Blanes per fer la línia de Tordesillas (i diuen que és de Burgos)
• La Candelària és la Mercé
• ”Ca”, l'arrel i origen del nom de Canàries és més emprat en Català medieval i els seus topónims (P.E.: Canet), que en castellà
• Illa de Palma a Mallorca => "Isla de la Palma" a Canàries
• La capital Palma de Mallorca => "Las Palmas" de Gran Canària
• Illetes a Palma de Mallorca => Isletas (diminutiu català) a Las Palmas Gran Canària (amb la mateixa forma geogràfica)
• La guitarra catalana, origen del tiple menorquí i aquest del tiple canari i del sudamericà (el xarango argentí en serà un derivat fins i tot l'ukelele de Hawai)
• Similitud dels vestits típics de les dones Canàries i els de “Ses Illes”
• L'illa de Ferro és diu Ferro als mapes antics no Fierro-Hierro en castellà (aixó vé mes tard... quan ens les roban)
• Document de 1443, "y el Papa cedió las Canarias a don Luis de la Cerda (sabem que era de la corona d'Aragó => Conferència d'en Juanjo)
• La senyora de la Gomera que visita Colom era de la Corona d'Aragó
• El Mapa de Cantino (1502) diu: ”has antilhas del rey de Castella”..a la seva mort ja és un altre cosa..

Resumint, em sembla que hi ha prous proves per dir que el català Joan Colom, havia d’acatar el tractat d’Alcàçovas signat pel seu Rei i no podia navegar més avall de la Gomera.

I per anar al Carib, no ho dubteu, s'hi ha d'anar amb els corrents de les illes de Cap Vert i tornar pel nord amb el corrent del Golf. Realitat tant palmària com el fet de que els catalans per anar a les "seves Canàries" feien escala a algun port del golf de Cadis. La Mercè ès la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando a l'Illa de Lleó, (batejada així per Ponç de Lleó - vegeu l'article d'en Carles Camp).

Ès tant important aquest fet que per mantenir la legalitat del descobriment, tots els mapes fins el de Waldseemüller (Saint Diè, 1507), dibuixen les illes del carib (Cuba, Hispaniola, etc.), per sobre del Tròpic de Càncer quan de fet estan per sota, (12º d’error.. vegeu la meva ponència de l’eclipsi al 5è simposi), quan.. de fet.. la latitud es podia mesurar amb un quadrant de fusta casolà, fins i tot el 1492, amb un error inferior a quasi mig grau! (dividint els 90º successivament en 1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32, 1/64, 1/128 => 45º- 22,5º- 11,25º- 5,6º- 2,8º- 1,4º- 0,7º)

Mapa de Cantino(1502)

L’escala dels catalans a les Canàries camí del Carib, i a algun punt del golf de Cadis camí de les Canàries, per fer provisió de queviures, aigua i llenya, també ès importantíssima, com ja vaig explicar a un altre estudi, cal fixar-se en les senyeres del mapa de Cantino a les Canàries i a... Sevilla-Cadis.

Manel Capdevila

DETALL DEL TRACTAT D’ALCÀÇOVES

“...Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesión e casi posesión en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera , Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora están descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos términos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e príncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma , Fuerteventura, La Gomera , el Hierro, la Graciosa , la Gran Canaria , Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y León...”

ALCAÇOVES I LA PRIMERA GRAN MENTIDA

LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA.. 2

UNA RUTA PER LA POSTERItAt (d’anada i de tornada) 3

Escala d'aprovisionament dels catalans a l'estret.. 5

TRACTAT D’ALCÀÇOVES - Divisió del món pel paral·lel de la Gomera (28 º N)… 15 anys abans del Tractat de Tordesillas.. 7

TRACTAT DE TORDESILLAS - canvi de la divisió horitzontal del món (paral·lel 28º N), per una vertical (meridià de Tordesillas) 8

MAPES FALSEJATS - Cuba i Hispaniola 12 º més al nord a "l’admiral's chart", a la carta de Joan Cosa i a la de Cantino.. 9

Butlles concedides per Alexandre VI 11

LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA..

La tesi, sobre LA PRIMERA GRAN MENTIDA -l'engany sobre la ruta declarada en el primer viatge de Colom-, és del catedràtic de l'escola nàutica de Cadis, Luis Miguel Coín Cuenca, que la va poder demostrar el 1990 fent aquesta travessia, (baixant fins a l'altura de les illes de Cap Verd) amb una rèplica de la Niña, arribant al Carib en el mateix temps que l'emprat per Colom…Va publicar tres llibres, i fins i tot la BBC va fer un reportatge que TVE no va voler passar, vam haver de veure'l a Euskal -Telebisa…(censura en el segle XX!!!)… Però el seu missatge no va quedar suficientment clar, ja que ho va emmascarar amb la teoria (de Manzano i altres) del “nàufrag que es suposa lliurà un mapa a Colom abans de morir”, desviant sense voler l'atenció del tema principal “la falsificació històrica” amb la declaració d'una falsa ruta!, i quedant-se tothom amb la història del mapa secret.

Colom durant el primer viatge, segons una còpia del diari transcrita per Bartomeu Casaus, que és l'única que es conserva, va seguir el paral·lel de la Gomera fins arribar a Guanahaní. Però en realitat va haver de baixar fins a les illes de Cap Verd, (com va fer en la resta de viatges) a buscar els corrents favorables i els Alisis del NE, que, especialment en aquella època de l'any, bufen allà amb suficient força, per a fer arribar les “pesades” caravel·les fins al Carib, atribuint a San Salvador una falsa latitud de 28ºN., perquè el tractat de Alcàçoves (vigent en 1492), li impedia navegar al sud d'aquest paral·lel… aquesta va ser la primera gran mentida.

Ruta real -única factible- contraposada a la ruta declarada oficialment

Duia dos comptes de llegües navegades, segons ell, per a tranquil·litzar a la tripulació, però els seus comptes curt i llarg coincideixen molt bé amb els comptes de llegües de la ruta “directa” i de la ruta “corba” (única factible, veure gravats, -sic- ruta seguida pels “pilots d’Arenys” del S.XIX). Ho va fer per a justificar-se si es trobava amb algun vaixell portuguès (a l'anada o a la tornada), ja que sabia que al tornar el corrent el duria irremissiblement a les Açores… (a Portugal, va ser fet presoner i després interrogat mostrant la seva versió legal del diari...).

Sis dies després de sortir de la Gomera van trobar el masteler d'una nao de 120 tones, però atès el sentit “rellotge” dels corrents atlàntics és poc probable que el trobés navegant cap a l'oest, però sí navegant cap al sud, en aigües freqüentades pels vaixells portuguesos. En aquests dies, diu que l'aigua era la meitat de salada, trobant dofins i tonyines, cosa impossible segons els historiadors –això navegant a l'O de les Canàries- però navegant amb rumb a Cap Verd, s'hauria trobat el corrent d'aigua dolça que aflora a la superfície procedent de l'Antàrtic, que crea una zona molt rica en pesca. El 14 de setembre (navegades unes 300 milles) diu: ”varem veure un jonc i un rabiforcat”…, -això amb rumb O des de la Gomera- és impossible, ja que aquestes aus (també segons el seu diari): “no s'aparten més de 100 milles de terra”, però amb rumb SO, és diferent perquè es trobaria a menys de 100 milles de les illes de Cap Verd. Amb aquesta demostrada tesi sobre la “mentida històrica”, i pel tractat de Alcàçoves (veure apartat més endavant), el descobriment d'Amèrica, seria legalment per a Portugal…

UNA RUTA PER LA POSTERITAT (D’ANADA I DE TORNADA)

Allà pels anys 70, en el meu primer vol a Nova York em va estranyar que hi hagués diferència en la durada “real” del vol, entre el viatge d'anada i el de tornada, després de moltes discussions amb gent que creia saber el motiu, un pilot conegut, em va explicar que era causat per un corrent en doll "JET STREAM" que bufa “d'oest a est” (contrari al moviment aparent del sol) a l'hemisferi nord, amb una velocitat mitja superior a les 60 mph (arribant en ocasions a 300 mph ) i a una altura entre 6 i 9 milles. Va Ser descoberta durant la segona guerra mundial pels pilots japonesos que sobrevolaven el pacífic. Aquesta troballa va ser de suma importància per a la navegació aèria intercontinental i des de llavors es té en compte en tots els viatges transoceànics. (El seu coneixement ha ajudat també en la predicció del temps, ja que arrossega les capes d'aire inferiors). Doncs bé, la gran importància de Colom (faig servir aquesta grafia per ser la que ell mateix usa en les 17 edicions internacionals de la seva carta a Lluis de santángel i Gabriel (Rafael) Sanchís, publicades mentre ell encara vivia), és haver establert “per a la posteritat”, en els viatges a vela::

1. LA RUTA E-O D’ANADA (alisis del NE y corrents de SO-O a la alçada de les Illes de Cap Vert)

2. LA RUTA O-E DE TORNADA (el corrent del Golf de NE-E)

Mapa amb els corrents dominants a l’Atlàntic

La velocitat mitja del corrent del Golf i del corrent de Cap verd, és d'uns 0,5 nusos (amb pics de fins a 3 nusos) i sent la millor velocitat a la qual podien navegar les caravel·les d'uns 9 nusos, era obligatori fer-ne ús. Després d'ell (en els seus quatre viatges), tots els que l'han seguit han utilitzat el seu descobriment, aquestes dues "autopistes" dins l'oceà. (A l'arxiu municipal d'Arenys de Mar, n’hi ha una petita prova amb els rumbs traçats a llapis a totes les cartes de l'Atlàntic que hi son conservades, de pilots que es van formar a l'Estudi de Pilots de Baralt)

Colom "va intuir" aquestes dues rutes en els seus viatges anteriors:

a. - Quan viatja a la Mina amb Portugal, escriu al seu diari: "en aquestes latituds (a partir del tròpic de càncer) els vents bufen sempre en la mateixa direcció" (els Alisis del NE). Per aquest motiu va manar aparellar les caravel·les amb vela quadra (la Pinta a les Canàries, ja iniciat el viatge)

b. - Pels seus viatges a Irlanda (Galway) sabia que "troncs amb homes de pell acolorida, que no parlaven llengua coneguda, havien arribat a Galway arrossegats pels corrents" o en relats de marins de les Açores, "grans peces de fusta llaurada per la mà de l'home havien arribat "arrossegades" a les illes de ponent "

No té cap importància, el fet de que un marí moribund o Toscanini (no hi ha cap prova de la seva carta), li donessin o no un mapa, arribés a robar-lo, o fins i tot el fet de que hagués estat allà prèviament, la única cosa important és el seu llegat. Shakespeare, Lope de Vega, Edison o Bill Gates (full de càlcul, Windows ...), es van aprofitar, copiar, o van tenir "gent", que va realitzar part de les obres que es van atribuir. Però tot i així, segueixen tenint el mèrit d'haver-ho fet passar a la posteritat ... Si no hagués estat per "seu saber vendre", o pel seu renom, potser avui no les coneixeríem ...

Abans que ell hi van arribar els víkings, i potser fins i tot el Temple, els celtes, els fenicis, els egipcis ..., però cap d'ells va deixar marcada una ruta perquè la seguissin els que vindrien al seu darrere...

Colom, segons els seus diaris, va fer servir aquesta ruta SO-O en els viatges 2 º, 3 º i 4 º, en el 1r, segur que també, encara que per a no contravenir l'esmentat tractat de Alcàçoves, va haver de dir que havia seguit el paral·lel de la Gomera fins a arribar a Guanahaní a les Bahames (... baixa-mar?), - les "Lucaya" de Ptolemeu -, penso que el nom de "Cayos" donat a algunes illes d'aquesta zona ha derivat d'aquí (Mc..).

Abans del desembarcament a Guanahaní, va albirar terra tres vegades, havia passat a prop ( "llums vistes de nit a la llunyania") d'alguna illa més a "barlovento" (del català "per lo vent" MC), en la qual no va voler desembarcar, al meu entendre, perquè encara estava al sud de l'abans esmentat paral·lel de la Gomera, necessitava donar compte oficial d'una illa d'almenys 28 º Lat.N. (latitud de la Gomera), per poder dir que el descobriment era legalment espanyol.

ESCALA D'APROVISIONAMENT DELS CATALANS A L'ESTRET.

Durant els S. XIV i XV el viatge Catalunya-Canàries (uns 20 dies) no podia fer-se sense escales i els navegants catalans en fer els primers assentaments a les Canàries van haver d'escollir un lloc tàctic per fer provisió d'aigua i verdures fresques (com van fer els portuguesos primer i més tard els holandesos i anglesos al Cap de Bona esperança), i el lloc de la península més proper a les Canàries (sense entrar a Portugal) és sense cap dubte el Golf de Cadis. Quan Jafuda Cresques (Jacme Ribes), va ajudar a Enric el Navegant a muntar l'escola de navegació, la va fer muntar a Sagres (al costat del Cap S. Vicent), pel mateix motiu.

La primera presència catalana que tinc documentada al golf de Cadis, com força naval, data del temps de Jaume I que va ajudar amb les seves galeres al seu consogre “Fernando III el Santo” en la conquesta de Sevilla, que, com diu la crònica "es va conquerir per mar", sense oblidar Castell de Ferro a Almería i les galeres catalanes que van participar a la conquesta de Màlaga… Ens explica Andrés Bernáldez en la seva història dels Reis Catòlics D. Fernando i Da. Isabel (Impr. que fué de JM Geofrin. Sevilla 1869. Tomo I. Cap. 813), “...estaban asediando Málaga (1487): “e faltó pólvora en el real, mandó el rei una galera por pólvora a Valencia i prestamente fue venida con ella"

Aquest fet, al final, ha anat en contra dels interessos catalans, perquè quan s'ha volgut canviar l'origen del viatge de Colom, ha sigut molt fàcil, ja que l'últim territori de la península al que va dir adéu Colom va ser obligatòriament algun lloc del Golf de Cadis (els americans van escollir Rota i Pals de l'Empordà com punts estratègics, els anglesos Gibraltar).

Dient això no pretenc canviar l'origen del viatge del descobriment, que estic convençut es va gestar i va sortir de Catalunya, simplement intento delimitar la base d'aprovisionament de les naus catalanes camí de Canàries usada "necessàriament" per Colom i abans per altres, quan Canàries era un fet únicament català. El viatge d'Huelva a Canàries podia durar uns 11 dies, (la tercera part de la travessia Gomera-Antilles), que no és tan poca cosa com per voler convertir-lo en un viatge de 20 dies sense escales des de València, per no haver de tocar ports castellans.

M'inclino almenys per dos possibles llocs on hi ha influència catalana: Huelva -a Palos no hi havia port- i la zona d’Isla Cristina (La Figuereta), encara que n’hi ha d'altres, atès que "La Mercè" ès la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando (Illa de Lleó), i no va arribar allà caiguda del cel, implica una presència important de mariners catalans a la zona del golf de Cadis

Per a la primera opció em baso en què la patrona d'Huelva és la Verge de la Cinta, atès que ho va ser de Tortosa uns 100 anys abans, és evident que van ser navegants de Tortosa els que van dur allà aquesta devoció. En temps de Colom, hi havia un oratori dedicat a la la Verge de la Cinta. No oblidem que Colom enmig d'una gran tempesta, després de llençar oli al mar, va fer cantar l'Ave Maris Stella als seus mariners agenollats enmig del vaixell.

La Verge dels Navegants (o del Bon Aire) del famós quadre d'Alejo Fernández, també és la mateixa Verge de la Cinta de Tortosa, l'advocació "Stella Maris" va ser proclamada a nivell Roma per Adrià VI (preceptor de Carles I), que li va agafar devoció sent bisbe de Tortosa (veure llibre de M. Bestratèn) Per a la segona opció em baso en la seva història:

A partir d'un impressionant fenòmen de la Naturalesa, el terratrèmol de l'1 de novembre de 1755, que va canviar la fisonomia de les costes portugueses i Espanyoles desde Lisboa fins al Golf de Cadis, va sorgir un nou enclavament a la zona més occidental d'Huelva que sota l'assentament de mercaders catalans, principalment, de Mataró, Sitges i Canet de Mar, va donar origen a la que avui és Illa Cristina, abans coneguda per "La Figuereta", en referència al pou d'aigua potable pròxim a una petita figuera.

Els orígens d'aquesta localitat marinera es remunten a la segona meitat del segle XVIII, quan pescadors catalans i valencians es van assentar en aquestes terres per explotar els caladors de sardina i tonyina, extreure la sal de les zones inundades, salaons i conserves el peix.

Isla Cristina, el port pesquer més important d'Andalusia, és una població fundada per pescadors catalans, en concret per Arnau, de Canet de Mar, patró de pesca, que es va establir el 1756 i el van seguir altres catalans del Principat i València. El 1757 Josep Faneca de Mataró, que era l'únic habitant ja que els altres estaven absents, va descobrir aigua potable. El primer magatzem el va construir Antón Salerich. Els noms de molts dels alcaldes reflecteixen l'origen català de la població (P.E.: Antoni Roselló, Joan Martí, Joan Travé...). Es va convertir en municipi el 1802, prenent el nom d’Isla Cristina (com agraïment a la reina Maria Cristina per l'ajuda humanitària donada durant una epidèmia de còlera) el gener 29 de 1834

Encara avui dia només cal consultar la guia telefònica…, el nombre de cognoms catalans és molt elevat ...

La versió oficial diu simplement que hi va haver una escassesa de pesca a Catalunya i els pescadors van emigrar allà, però amb la gran quantitat de llocs que hi havia per triar, penso que l'elecció no va poder ser deguda a l'atzar, va haver de ser deguda a que ja hi existia alguna referència anterior.

TRACTAT D’ALCÀÇOVES - DIVISIÓ DEL MÓN PEL PARAL·LEL DE LA GOMERA (28º N)… 15 ANYS ABANS DEL TRACTAT DE TORDESILLAS..

(l'única versió que he trobat a internet - en anglès) ..

“.., or in any other islands, coasts, or lands, discovered or to be discovered, found or to be found, or in the islands of Madeira, Porto Santo, and Desierta, or in all the islands of the Azores, or the islands of Flores, as well as the islands of Cape Verde, or in all the islands hitherto discovered, or in all other islands which shall be found or acquired by conquest [in the region] from the Canary Islands down toward Guinea. For whatever has been found or shall be found, acquired by conquest, or discovered within the said limits, beyond what has already been found, occupied, or discovered, belongs to the said King and Prince of Portugal and to their kingdoms, excepting only the Canary Islands, to wit: Lançarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Grand Canary, Teneriffe, and all the other Canary Islands, acquired or to be acquired, which belong to the kingdoms of Spain..”

“…And should they do the contrary (which may God not permit), then by that very fact, the guilty party shall incur a fine of 300,000 gold doblas of the grade of good gold and of just weight [which shall be given] to the other, obedient, party…”

(.. traducció de la traducció anglesa ..)

“.., o en cualesquiera otras islas, costas, o tierras, descubiertas o por descubrir, halladas o por ser halladas, o en las islas de Madeira, Porto Santo, y Desierta, o en todas las islas de las Azores, o [en] las islas de las Flores, así como [en] las islas de Cabo Verde, o en todas las islas hasta hoy descubiertas, o en aquellas otras islas que se encuentren o adquieran por conquista [en la región] de las Islas Canarias abajo hacia la Guinea. Para cualquier cosa que sea hallada, se adquiera por conquista, o se descubra dentro de dichos límites, además de lo que ya se ha hallado, ocupado, o descubierto, pertenece a dicho Rey y Príncipe de Portugal y a sus reinos, exceptuando sólo las Islas Canarias, Verbi: Lançarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Gran Canaria, Teneriffe, y todas las demás Islas Canarias, adquiridas o por adquirir, que pertenecen a los reinos de España..”

“… Y si hicieran lo contrario (qué Dios no lo permita), entonces por ese mismo hecho, la parte culpable incurrirá en una multa de 300,000 doblas de oro, de calidad de oro bueno y del justo peso [que será entregada] a la otra parte, obediente …”

VERSIÓ (castellana-traduïda) A INTERNET: "El tractat de Alcàçoves (4 setembre 1479) es centrava en dos aspectes: 1) clàusules relatives a acords matrimonials i de successió i 2) un acord de pau perpètua entre Portugal i Espanya. Quant al segon, el conveni incloïa algunes regulacions al voltant de la navegació per l'Atlàntic. Concretament, es va adjudicar als reis de Portugal totes les terres descobertes i totes les que en el futur es trobessin "de les illes de Canària cap avall CAP A la Guinea", amb l'única excepció de les pròpies illes Canàries que quedaven per als regnes d'Espanya ". .

TRACTAT DE TORDESILLAS - CANVI DE LA DIVISIÓ HORITZONTAL DEL MÓN (PARAL·LEL 28º N), PER UNA VERTICAL (MERIDIÀ DE TORDESILLAS)

Lo primer que va fer en arribar a Barcelona (al març de 1493) va ser dir-li a Fernando que manés una ambaixada a Alexandre VI, (Rodrigo Borja, que per cert era senyor de Xátiva, súbdit per tant del rei), perquè canviés la "línia horitzontal" del paral·lel de la Gomera (paral·lel acordat en el tractat Alcàçoves que separava els futurs descobriments d'Espanya i Portugal), per una "línia vertical" (meridià) enmig de l'oceà,

La prova que aquesta ambaixada va tenir lloc, és que el Papa, el 3 de maig, amb un dia de diferència, va començar a emetre butlles, les dues "Inter coetera" (la 1ª signada a Barcelona) definint aquesta línia vertical enmig de l'atlàntic "100 llegües a l'oest de les Açores ", enmig de les dues, la" Eximiae devotionis "confirmant la 1 ª butlla.

Quina necessitat tenia el Papa per a emetre aquestes butlles, anul.lant el Tractat de Alcàçoves, si no era pel fet que la ruta bona cap a Amèrica, estava baixant fins a les illes de Cap verd, en aigües de Portugal, ruta del 2n viatge?

Després d'interrogar a Colom, el rei de Portugal havia enviat a Cabral l'oest de les illes de Cap Verd, arribant a Pernambuco (sabia per tant, per "estima", a quina distància hi havia terra), per aquest motiu no va acceptar la proposta de les 100 llegües, que li deixaven només aigua. Els mapes de Joan Cosa i de Cantino mostren també aquestes discrepàncies en el traçat d'aquesta línia de demarcació.

Al cap d'alguns "estira i arronsa", es va arribar a un acord en el Tractat de Tordesillas de 1494, traçant al final la "línia vertical, 370 llegües a l'oest de les Açores". Ingènuament Portugal va acceptar el tractat quedant-se amb el Brasil, sense veure que a "les Índies només es podia arribar" (d'acord amb Alcàçoves), navegant per aigües portugueses, regalant-li a Espanya la resta d'Amèrica.

Per cert, el cosmògraf que va traçar la línia de Tordesillas (les dues), va ser Jaume Ferrer de Blanes, amic de Colom (es conserva correspondència entre ambdós), i al que curiosament en textos castellans se l'anomena "el lapidari de Burgos"! (Blanes està a 58Km de Barcelona).

MAPES FALSEJATS - CUBA I HISPANIOLA 12 º MÉS AL NORD A "L’ADMIRAL'S CHART", A LA CARTA DE JOAN COSA I A LA DE CANTINO..

Durant aquests últims 20 anys, he col · leccionat mapes, i m'havia xocat veure, en alguns, totes les illes del Carib (incl. Cuba, Hispaniola), per sobre del Tròpic de Càncer

Existeix un mapa atribuït a Colom (la font anglesa l'anomena "the admiral's chart"), inclòs en la Geografia de Ptolomeu de 1513, imprès d'una talla en fusta, en el que dibuixa totes les illes per ell descobertes per sobre del tròpic de cáncer, (incloent Cuba y la Hispaniola - quan en realidad están per sota – veure els grabats), Colom coneixia perfectament la latitud, correspon a la alçada de la polar mesurada amb el bastó de Jacob, el quadrant o l’astrolabi -hemisferi Nord (amb un quadrant casolà es pot mesurar amb un error inferior a 1º). L’error de 12 º de latitud d'aquest mapa està fet a propòsit, i el motiu únicament pot ser: "protegir la legitimitat de les terres descobertes abans del Tractat de Tordesillas", totes les terres descobertes abans de 1494 havien d'estar situades al nord del paral·lel de la Gomera, o en cas contrari eren de Portugal ... (el mapa de Joan Cosa de 1500 i el de Cantino de 1502 copien ensems i a propósit aquesta mateixa inexactitud)

Mapa de l’Almirall a la Geografia de Ptolomeu (1513)

Mapa de Joan Cosa (1500)

Mapa de Cantino (1502)

BUTLLES CONCEDIDES PER ALEXANDRE VI)

1) Butlla Inter coetera (3 de maig de 1493): va donar als Reis Catòlics les terres situades a occident que no pertanyessin a altres prínceps cristians.

2) Butlla Eximiae devotionis (3 de maig de 1493): va ratificar i va clarificar les concessions fetes als Reis de Castilla per la butlla anterior.

3) Segona Butlla Inter coetera (4 de maig de 1493): va fixar una línia demarcatòria entre els territoris pertanyents a Espanya i Portugal, situada a cent llegües a l'oest de les illes Açores i Cap Verd. (Donaria pas al Tractat de Tordesillas de 1494)

4) Butlla Piis fidelium (25 de juny de 1493): concedida a fra Bernat Boïl, la seva missió i les seves atribucions en les terres descobertes.

5) Butlla Dudum siquidem de data facial autèntica, 25 de setembre, s'amplien les concessions territorials atorgades en la primera Inter Caetera.

Post scriptum: Vaig començar a recopilar aquesta informació fa 20 anys per enviar una carta a la National Geographic Society, per un article publicat el 1986 "True Columbus landfall" i més tard per contestar un altre article de Sky & telescope d'un catedràtic de Harvard que deixava a Colom en bastant mal lloc: "Columbus: a heaven's navigator and a hell's calculator", vaig recopilar pràcticament totes les dades anteriors (cartes de l'arxiu d'Arenys amb la ruta de Colom marcada amb llapis, llibres, mapes, etc .. ), però em faltava el Tractat de Alcàçoves, que de fet és el que ho explica tot. Marta Majó d'Arenys de Mar, va anar com a tripulant al viatge del seu professor L.M. Coin Cuenca de 1990 i em va explicar la seva tesi. Gràcies Marta!, Després va venir En Bilbeny amb la seva teoria de Pals ...

Hi ha una tesi doctoral “Los mallorquines en Canarias en el siglo XIV”, de José Antonio Hurtado García, que estableix la mateixa ruta, sostenint que estaria encriptada en anagramas del mapa de Cresques, i encara que estic d'acord amb moltes de les coses que diu, el seu raonament és difícil de "seguir", i crec que la seva taula de distància real i distància declarada, està al revès, la real hauria de ser més gran que la fictícia.

LA MORENETA PATRONA D'ESPANYA (fins 1739)

LA VERGE DE MONTSERRAT PATRONA D'ESPANYA

La projecció de la Marededeu de Montserrat cap a fora de Catalunya l'he trobat documentada ja, a partir dels Trastàmara.

El canceller Pero López d’Ayala (1332-1407), hi pot haver algú més pro Trastà-mara que qui va portar al futur Enric II de Castella, deixant al seu senyor “Pere el Cruel” quan aquest va fugir a França, sent premiat per Enric II amb terres i títols després de Montiel (ón mori Pere)!. (Estava emparentat amb Ferran el Catòlic, en línia ascendent indirecta) Heus aquí els seus -Cantares a la Virgen-:

”Sennora con humildat -e deuoto coraçón- prometo a Montserrat -yr facer mi oraçión-”

Ferran d' Antequera, trobant-se malament, va decidir tornar a Saragossa, però abans es va fer pujar a Montserrat en llitera i una vegada confessat i combregat va passar allí la nit, morint l'endemà a Igualada. Els seus successors (Alfons el magnànim, Joan sense fe, els Reis Catòlics) també van professar una gran devoció a la “Moreneta”. A propòsit, San Ignasi de Loiola es va iniciar a Montserrat (a part de la cova de Manresa) i l'Emperador Carles I d'Espanya i el seu fill Felip, van morir amb una imatge de la Verge de Montserrat a les mans. Cal no oblidar que Felip havia pagat la reforma del Monestir (1562-1587), incloent la costosa obra civil de l'esplanada.

Els Borja (senyors de Xàtiva encara que d'origen oscenc) i Ferran el Catòlic van dedicar la capella de “Nostra Signora in Monte” dalt de l'escalinata formant part de la “Piazza di Spagna” de Roma -va prendre aquest nom per ser un regal de Ferran el Catòlic-, a la Verge de Montserrat.

Imaginem a Roderic de Borja (Alexandre VI) erigint una plaça dedicada a Espanya, amb una capella a la Verge -que per a ell representava a Espanya, “La Moreneta”-, amb aquesta Verge presidint-la, podria haver-se dit, també plaça de Catalunya, però per a Roderic de Borja “rei de Catalunya i rei d'Espanya”, eren la mateixa cosa, i la verge que representava a Espanya, durant el segle XV, era la verge de Montserrat. Com potència conquistadora, l'imperi d'Espanya en aquells moments (basat únicament en les conquestes d'Itàlia) era l'antic imperi català (Corona d'Aragó). A en Ferran a Roma se’l considerava doncs Rei d'Espanya -encara que de Castella només va ser rei consort, i després regent-.

A part, els Borja van iniciar la construcció de la Basílica de Santa Maria di Monserrato, a Roma, a la via Monserrato (no es va dedicar ni a la Verge del Pilar, ni a la “Maredeueta dels Desamparats”, sinó a la Moreneta). Es va acabar el s.XVI, i des de 1881 hi descansen les seves despulles, amagades en caixa única als sòtans del Vaticà durant 400 anys.

De tot el que s’ha dit podem inferir que la patrona d'Espanya durant uns quants segles, va ser la “Moreneta”. La “Pilarica”, com patrona d'Espanya és un invent del segle XVIII i el “dia de la raça” un invent del s.XX . D'altra banda, era el 12 d'octubre del calendari julià, però pel concili de Trent, al dia 4 d'octubre de 1582 -la nit més llarga de la història, ón va morir Santa Teresa- li va seguir el dia 15 del calendari gregorià, per tant Colom va arribar a Guanahaní el dia 22 del nostre calendari. De fet els catalans podriem celebrar el descubriment el dia 9 quan Colom va veure “llums de terra” tres nits abans del desembarc, motiu pel que no va voler pagar a ningú el premi d'haver avistat terra, aquesta illa estaria a una latitut molt per sota de la Gomera, però els catalans no haviem firmat el tractat d'Alcaçoves.

De fet, fins al 13 d'octubre de 1640 (guerra dels segadors) no va aparèixer el “vot” de guardar memòria per l'aparició de la Verge el 12 d'octubre, i no va ser fins al 27 de Maig de 1642 que es va nomenar a la verge del Pilar patrona de Saragossa. El 1675 Climent X va ordenar que el 12 d'octubre es fes una processó general. Roma va concedir la “pregària” a la Verge del Pilar el 1723. Però va caldre esperar fins al 1739 perquè Climent XII declarés oficialment el 12 d'octubre “festa pròpia del santuari” (Felip V va morir dement als 63 anys –1746-, desprès de tornar al poder el 1724, al morir el seu fill Lluis I, que nomès va regnar set mesos). La basílica actual es va inaugurar el 5 de gener de 1916.

Qualsevol document que estigui datat o faci referència a una data anterior a 1640 (Saragossa) o 1739 (a tota Espanya), dient que Colom va arribar a Amèrica el 12 d'octubre “festivitat de la Verge del Pilar”, no té rigor históric.

Es desconeixia la història primitiva del Pilar (hi ha molts documents apòcrifs) fins que en el s.XIX, l’arenyenc Pare Fidel Fita (jesuíta-arxiver-director de la Biblioteca Nacional), va treure a la llum uns papers de Vallvidrera datats el 26 de juny de 987 del testament de Moció, fill de Fruya, que esmenten a la verge del Pilar..

Així com els Trastàmara i els Austries, durant quatre segles, havien tingut una gran devoció a la “Moreneta”, (a ella està dedicada també la capella del palau imperial de Viena), Felip V, que per raons òbvies, no compartia amb ells la idea de tenir la mateixa patrona que els catalans, no va parar fins a aconseguir que Roma enaltís a la “Pilarica” -que en aquell temps tenia tan sols un petit temple a Saragossa-, a la categoria de patrona d'Espanya, no escatimant despeses i ostentació els seus successors en la construcció de la Basílica del Pilar que es va inaugurar regnant Alfons XIII.

Per cert, el destí és impredictible, després del mal que havia fet Felip V a Catalunya, un descendent seu –Alfons XIII, el que havia inaugurat la fastuosa Basílica del Pilar allunyant definitivament a la nostra Moreneta com patrona d'Espanya-, va haver de passar 53 anys enterrat sota l’advocació de la patrona de Catalunya, a la seva Basílica de Roma. el 1994 quan es van exhumar les seves restes per a dur-les a Espanya, la premsa espanyola va silenciar el lloc on havien passat 53 anys: la Basílica de Santa Maria in Monserrato.

Avui dia la casa Reial espanyola l’anomena “Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat”, amb l'excusa de que a mitjans del segle XIX es va desallotjar l'església de Santiago per amenaça de ruïna, passant la seva titularitat al temple de la Moreneta. Quin despropòsit, es podia haver reparat, jo penso que això es va fer per treure-li representativitat a la Moreneta, però bé, per més que alguns pretenguin el contrari, seguirà sent sempre l’Esglèsia de la Verge de Montserrat!. (Haurien de canviar tambè el nom del carrer!)

Les seves habitacions van romandre tapiades durant quatre segles, un cop restaurades, s’obren al públic el 27 d’abril de 2006, el dia de la Moreneta, no el dia de Santiago, –es a dir el Vaticà ho fa expressament degut a la relació Borja>Monserrat-Patrona d’Espanya, però la premsa espanyola no ho explicita, la deixa com una data triada a l’atzar- Si es considerès que els Borja estan enterrats al “Temple de Santiago”, s’hauria fet el 25 de juliol.

Als Borja a Roma se'ls tenia per catalans (sota el seu mandat al Vaticà es parlava català: "oh Dio la chiesa in mani dei catalani"). Espanya els deu molt (el 1492 Amèrica era per Portugal –tractat d’Alcaçoves-, si no hagués estat per les "Intercaetera" d'Alexandre VI i la seva línia de Tordesillas). Ja comença a ser hora que es rehabiliti la seva memòria, Papes amb fills naturals o que donessin càrrecs als seus nebots, n’hi ha hagut a cabassos, i no crec que César i Roderic tinguessin necessitat de ficar-se al llit amb la Lucrecia, tenint a totes les dames d'Itàlia a la seva disposició. Morts "inesperades", n’hi ha hagut sempre (Príncep de Viana..), fins i tot al s.XX (Juan Pau I, Lady Di). Les seves victòries, el seu suport a Ferran i el fet de ser catalans (no italians), els van crear molts enemics, que a la seva mort es van acarnissar amb ells, arribant a l'extrem ja esmentat de tapiar les seves habitacions i deixar les seves restes a un racò dels soterranis del Vaticà, durant quatre segles. Són els únics Papes (de Roma) no enterrats al Vaticà, en canvi n’hi ha hagut de pitjors que si hi són.

Explicació a internet............. “La Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat” té el seu origen en la fusió de dues institucions, Santiago dels Espanyols i Santa Maria de Montserrat, fundades a Roma a la fi de l'Edat Mitjana com centres d'acollida de pelegrins espanyols. Pel seu origen i activitat els dos centres aviat van adquirir el caràcter d'esglésies nacionals Disposada el 1817 la clausura de l'església de Santiago per amenaça de ruïna es va ordenar la seva venda el 1878, romanent com única església espanyola la de Santa Maria de Montserrat, a la qual es va unir el 1822 l'altra titularitat. Avui, “Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli” és l'Església Nacional d'Espanya a Roma...

LA VIRGEN DE MONTSERRAT PATRONA DE ESPAÑA (hasta 1739)

LA VIRGEN DE MONTSERRAT PATRONA DE ESPAÑA

La proyección de Montserrat hacia fuera de Catalunya la he encontrado documentada ya, a partir de los Trastamara.

“Pero López de Ayala” (1332-1407), se puede encontrar a alguien más pro Trastamara que quien dejó a su señor Pedro el Cruel cuando este huyó a Francia y después de Montiel fue premiado por Enrique con tierras y títulos! (estaba enparentado con Fernando el Católico, en línea ascendente indirecta). He aquí el estribillo de sus -Cantares a la Virgen-:”Sennora con humildat -e deuoto coraçón- prometo a Montserrat -yr facer mi oraçión-”

Fernando de Antequera, encontrándose malo decidió volver a Zaragoza, pero antes se hizo subir a Montserrat en camilla y una vez confesado y comulgado pasó allí la noche, muriendo en Igualada al día siguiente. Sus sucesores (Alfonso el magnánimo, Juan sin fe, los Reyes Católicos) también profesaron a “la Moreneta” una gran devoción. A propósito, San Ignacio de Loyola se inició en Montserrat (aparte de la cueva de Manresa) y el emperador Carlos I de España y su hijo Felipe, murieron con una imagen (vela) de la Virgen de Monserrat en las manos. Carlos I pagó la reforma del Monasterio y Felipe la terminó incluyendo la costosa obra civil de la explanada (1562-1587).

Los Borja (señores de Xàtiva aunque de origen oscense) y Fernando el Católico dedicaron la capilla de “nostra signora in monte” arriba de la escalinata formando parte de la Plaza de España -tomó ese nombre por ser un regalo de Fernando- a la Virgen de Montserrat.

Imaginemos a Rodrigo de Borja (Alejandro VI) erigiendo una plaza dedicada a España, con una capilla a la Virgen -que para él representaba a España-: la Moreneta, con esa dedicatoria, podría haberse llamado, también plaza de Cataluña, pero para Rodrigo de Borja “rey de Cataluña y rey de España”, eran la misma cosa, y la virgen que representaba a España en el siglo XV era la virgen de Montserrat España como potencia, en ese momento (basado únicamente en las conquistas de Italia) era el antiguo imperio catalán (Corona de Aragón). A Fernando en Roma se le consideraba pues Rey de España -aunque de Castilla sólo fue rey consorte, y luego regente-.

Aparte, los Borja iniciaron la construcción de la Basílica de Santa Maria di Monserrato, en Roma, en la vía Monserrato. No la dedicaron ni a la Virgen del Pilar, ni a la “Maredeueta dels Desamparats”, sino a la Moreneta. Se terminó el s.XVI, y desde 1881 allí descansan sus restos, dejados en una caja común en los sótanos del Vaticano durante 400 años.

En fin, de lo antedicho podemos inferir que la patrona de España durante unos cuantos siglos, fue la “Moreneta”, siendo “la Pilarica”, como patrona de España, un invento del siglo XVIII y lo del “dia de la raza” un invento del s.XX .

Por otro lado, era el 12 de octubre del calendario juliano, pero por el concilio de Trento, al dia 4 de octubre de 1582 -la noche más larga de la historia, en ella murió Santa Teresa- le siguió el dia 15 del calendario gregoriano, por lo tanto Colón llegó a Guanahaní el dia 22 de nuestro calendario.

De hecho hasta el 13 de octubre de 1640 (guerra dels segadors) no apareció el “voto” de guardar memoria de la aparición de la Virgen el 12 de octubre, y no fue hasta el 27 de Mayo de 1642 que se nombró a la virgen del Pilar patrona de Zaragoza. En 1675 Clemente X ordenó que el 12 de octubre se hiciera una procesión general. Roma concedió “el rezo” a la Virgen del Pilar en 1723. Pero hubo que esperar hasta 1739 para que Clemente XII declarara oficialmente el 12 de octubre “fiesta propia del santuario” (Felipe V murió demente en 1746). La basílica actual se inauguró el 5 de enero de 1916.

Cualquier documento que esté datado o haga referencia a una fecha anterior a 1640 (Zaragoza) o 1739 (toda España), diciendo que Colón llegó a América el 12 de octubre “festividad de la Virgen del Pilar”, carece de rigor histórico. Por ejemplo en wikipedia.es/virgen del pilar, aparece ésta en el monumento a Colón de Madrid bendiciendo su empresa, anacronismo que no quieren corregir... Ésta es la historia que nos quieren hacer creer... Cuando está perfectamente documentado que Colón se encomendó a la Virgen de la Cinta de Huelva (Diario de Colón- Bartomeu Casaus)

Se desconocía la historia primitiva del Pilar (hay muchos documentos apócrifos) hasta que en el s.XIX, el “arenyenc” Padre Fidel Fita (jesuíta-archivero-director de la Biblioteca Nacional), sacó a la luz unos papeles de Vallvidrera datados el 26 de junio de 987 del testamento de Moción, hijo de Fruya que mencionan a la virgen del Pilar.

Hay un hecho, de por sí curioso, y es que San Braulio obispo de Zaragoza (muerto el 651), escribió un documento que recoge todas las devociones de su diócesis, en el que no aparece la Virgen del Pilar, y además está documentado que la imagen actual de la virgen es del s.xv (1453).

Así como los Trastámara y los Austrias durante cuatro siglos habían tenido una gran devoción a la “Moreneta”, (a ella está dedicada también la capilla del palacio imperial de Viena), Felipe V, que por razones obvias, no compartía con ellos la idea de tener la misma patrona que los catalanes, no paró hasta conseguir que Roma ensalzara a la “Pilarica” -que a la sazón tenía tan solo un pequeño templo en Zaragoza- a la categoría de patrona de España, no escatimando gastos y boato sus sucesores en la construcción de la Basílica del Pilar que se inauguró reinando Alfonso XIII.

Lo de Felipe V es histórico (ver Enciclopedia Espasa), pero Carlos III, más sensato, quiso corregir esa aberración y lo dejó en tablas, poniendo como Patrona de España a la Inmaculada Concepción… (otra advocación - ya que virgen sólo hay una), ya se encargarían Borbones posteriores de quitarle protagonismo a la Moreneta en su Basílica de Roma aunque no pudieran conseguirlo…

El edificio actual se terminó en el s.xvi con el nombre de Chiesa de Santa Maria in Monserrato - Iglesia de Santa María de Montserrat -, en la calle de l'Ospedale, que acabó cogiendo su nombre (el que tiene hoy dia, Víale Monserrato). Fue construída en honor a la Virgen que se venera en el Monasterio de Montserrat, en Cataluña. Era una institución centro de acogida para los peregrinos españoles, en especial aquellos pobres o enfermos, y para representantes de diversa procedencia y rango social que provenían de Catalunya, Valencia, Baleares y Aragón, es decir acogía principalmente los peregrinos que provenían del Reino de Aragón.

En 1807 se le fusionó, otra institución separada, fundada a su vez al final de la Edad Media por Alfonso de Paradinas(+1485, nombrado en 1469 obispo de Ciudad Rodrigo), la Iglesia de Santiago y San Ildefonso de los Españoles, alegando que amenazaba ruina (falsa excusa ya que ese edificio es actualmente la Iglesia de Santa María del Sagrado Corazón), situada en la Plaza Navona, que acogía principalmente los peregrinos que provenían del Reino de Castilla.

Debido a sus orígenes y actividades, ambos centros establecieron rápidamente relaciones con las instituciones de sus dos reinos, adquiriendo de ese modo, cada vez con mayor intensidad, el carácter de iglesias "nacionales". Pero después de la clausura de la iglesia de Santiago en 1798 (por presunta amenaza de ruina), el Papa Pío VII aprobó su unión canónica con la de Montserrat, en 1807. Posteriormente, decretada la definitiva clausura de la de Santiago en 1817 y su venta en 1878, se mantuvo como única iglesia nacional española, la de Montserrat, cuyo nombre oficial en España pasó a ser Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat, ya que se le había añadido en 1807, como se ha dicho, la titularidad de Santiago, pero en Italia siempre será: Chiesa de Santa Maria in Monserrato de gli Spagnoli

Hoy día la Casa Real Española también la llama “Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat”, con la excusa ya explicada del trasladado de Santiago al templo de la Moreneta el siglo XIX. ¡Que ignomínia!, pero por más que algunos pretendan lo contrario, seguirá siendo siempre la Basílica de la Virgen de Montserrat!.

Por cierto, el destino es impredecible, después del daño que hizo Felipe V a Cataluña, un descendiente suyo –Alfonso XIII, el que había inaugurado la fastuosa Basílica del Pilar desterrando efinitivamente a la Moreneta como patrona de España-, tuvo que pasar 53 años enterrado bajo la advocación de la patrona de Cataluña, en esa Basílica. Cuando se exhumaron sus restos en 1994 para traerlos a España, la prensa española supo silenciar el lugar donde había estado enterrado.

Las habitaciones de los Borja permanecieron tapiadas durante cuatro siglos, una vez restauradas, se abren al público el 27 de abril de 2006, el día de la Moreneta, no el dia de Santiago –es decir el Vaticano lo hace conociendo la relación Borja-Monserrat-Patrona de España, pero la prensa española no lo explicita, como si fuera una fecha escogida al azar. Si se considerase a los Borja enterrados en el “Templo de Santiago”, se habría hecho el 25 de julio.

A los Borja en Roma se les consideraba catalanes (bajo su mandato en el Vaticano se hablaba catalán: “oh Dio la chiesa in mani dei catalani”). España les debe mucho (en 1492 América era legalmente para Portugal, si no hubiera sido por las “Intercaetera” de Alejandro VI y su línea de Tordesillas). Ya va siendo hora de que se rehabilite su memoria, Papas con hijos naturales o que dieran cargos a sus sobrinos, los ha habido a puñados, y no creo que César y Rodrigo tuvieran necesidad de acostarse con Lucrecia, teniendo a todas las damas de Italia a su disposición. Muertes “inesperadas”, las ha habido siempre (Príncipe de Viana...), incluso en el s.XX (Juan Pablo I). Sus victorias, su apoyo a Fernando y el hecho de ser catalanes (no italianos), les crearon muchos enemigos, que a su muerte se ensañaron con ellos, llegando al extremo ya mencionado de tapiar sus habitaciones y dejar sus restos dando tumbos por los sótanos del Vaticano, durante cuatro siglos. Son los únicos Papas (de Roma) no enterrados en el Vaticano, y ha habido Papas peores que sí lo están.

Explicación de internet: “La Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat” tiene su origen en la fusión de dos instituciones, Santiago de los Españoles y Santa María de Montserrat, fundadas en Roma a finales de la Edad Media como centros de acogida de peregrinos españoles. Por su origen y actividad los dos centros pronto adquirieron el carácter de iglesias nacionales. Dispuesta en 1817 la clausura de la iglesia de Santiago por amenaza de ruina se ordenó su venta en 1878, permaneciendo como única iglesia española la de Santa María de Montserrat, a la que se unió en 1822 la otra titularidad. Hoy, Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli es la Iglesia Nacional de España en Roma”.