REVISED CATALONIA HISTORY

Catalunya era un regne segons Jaume I

2009-12-09T23:59:00.001-08:00

Catalunya era un regne segons Jaume I

"Llibre dels feits del rei en Jacme"

Introducció

Corona Catalano-Aragonesa", tot i que el "nom", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament, és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor la realitat de la unió dels dos regnes. El fet de que Catalunya era un "regne" el recolzen (entre d'altres) els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme"^[1] com a documents oficials que acrediten aquesta denominació.

A "CASTILLA Y LEÓN" tenen una situació molt semblant, històricament va ser la "CORONA DE CASTILLA", però actualment està acceptat per infinitat d'institucions entre elles el govern d'Espanya, l'expressió "CORONA CASTELLANO-LEONESA".

Per tant, si es tracta de la unió de dos regnes es pot designar perfectament com "CORONA CATALANO-ARAGONESA", igual que el cas de la "CORONA CASTELLANO-LEONESA" designa la unió dels dos regnes històrics.

A la capçalera dels manuscrits Jacme I s'anomena "Comte de Barcelona", però no era comte, ni del comtat d'Urgell, ni del d'Ampúries, ni del de Foix, ni del de Pallars (que formaven l'antic principat de Catalunya, del qual ell n'era príncep). Un territori esdevé regne quan el seu senyor és coronat rei, així doncs, el "principat de Cathalunya" o conjunt dels diferents comtats, a partir de la coronació d'Anfós com rei, va esdevenir, de facto, el "Regne de Catalunya", com certifica el seu rei Jacme I.

Cathalunya era un regne segons Jacme I

Algú podria dir que el terme "regne", referint-se a Catalunya, (21 referències, 3 ref. x 7 manuscrits) pot ser degut a un error de transcripció o d'interpretació, atès que els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme" són només transcripcions dels originals (el manuscrit més antic dels que es conserven, data de l'any 1313, i el rei Jaume I va morir l'any 1276). Un Ms. de l'Escorial té la certificació d'exactitud de Felip I, ja que el va fer copiar del de Poblet, pel seu ús propi.

Hi ha dues famílies de manuscrits la llatina i la catalana. En els estudis comparatius llati-català els experts, coincideixen en que ambdós es van copiar, per separat, d'uns originals en català del s.xiii, (atès que, hi ha detalls reals al ms.1313 que no hi són al ms.1343 i viceversa), el fet que coincideixin és una proba de que que no hi ha error (per la Llei de Chapman-Kolmogorov). Queda l'opció de que el rei haguès manat un canvi al copista, però aixó nomès passaria l'asseveració "Catalunya-Regne" com a màxim cap a Jaume II o al seu fill. Tantmateix al dubtar dels Ms. s'invaliden les cròniques que són la columna vertebral de la història de la "Corona d'Aragó".

Però M.D. Martínez San Pedro, a la "Crònica latina de Jaime I"^[2] escriu com el rei tenia molta cura en la perfecció i comprobació de la còpia del llibre ("..per cuius perfectionem et comprobationem..") i així ho fa saber al seu cosí: "En el intervalo, el día 5 de Julio de 1313, Jaime ÏI escribe a su primo, el rey Sancho de Mallorca, anunciándole el envío de un "libro de los hechos" del abuelo común Jaime. El texto de la carta es como sigue":

Ilustri principi Sanccio Dei gratia regi Maioricarum, comiti
Rossilionis et Ceritanie, ac domino Montispesulani, karissimo
consanguineo suo, Iacobus per eamdem Rex Aragonum... re-
cepta littera vestra super mittendo ad vos litorum actuuin fe-
licis recordationis regis Iacobi avi comunis, significamus vobis
quod iam ipsum librum transcrifoi mandaveramus, et nunc,
post receptionem, vestre littere supradicte, translatum libri
ipsius perfici fecinus ac etiam comiprobari, per cuius perfec-
tionem et comprobationem cursor vester usque nunc hafouit
remanere. Sicque comprobatum per cursorem predictum".

És molt important per tant l'estudi fet, per raó d'aquesta gran cura que tenia Jaume II en la comprobació de la fidelitat de la còpia. En el següent paràgraf d'aquesta "Crònica latina de Jaime I"^[3], (LXXIV. De prava responsione facta Regi per nobìles de Aragonia super auxilio quod petebat), atès que diu "Catalonia que és el més noble (nobilius) i el més honorable (honorabilius) regne d'Yspania"... i a les comparacions que segueixen explicita molt bé que son entre dues entitats diferents (dos regnes diferents) "Aragonia" i "Catalonia", -l'adressa als "nobìles de Aragonia" els que no són de Catalonia-, i...els coneix molt bé "car sots dura gent dentendre rao"... A les versions en catalá no ho diu explicitament (s'ha de sobreentendre).^[4].

...Qui dixit: Ignoramus, Domine, in terra ista quid bovaticum, et ut vos
verbis non detineam, quando hoc fuit propositum in consilio, omnes una
voce vociferati sunt, dicentes se in hoc articulo non faceré quod vos vultis.
Tunc respondens ait: Repleti nimia admiratione duram gente vos intuendo
probamus ad iudicandum, et clare perspiciendum iudicium
rationis. Considerare debuistis condicionem negocii, et nostram iuxta hoc
intentione, que apparet omnino sine reprehensione.Quod enim nos facimus,
intuita Dei facimus, et ut Yspaniam defendamus, ac per hoc nobis
et vobis apud omnes gentes famam perpetuarti aequiramus, ut noverit universus
orbis quod per nos Yspania sit salvata. Et cum Catalonia que est
nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet
Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem. Habet
etiam tot nobiles, ut pro uno de Aragonia sint in Catalonia quatuor, et pro
uno milite quinqué, et pro uno clerico quinqué, et pro uno honorabili
cive quinqué; cum Catatonia inquam velit non iuvare, et dare nobis de
suo, vos qui tenetls honores pro nobis ad valorem viginti milium, triginta
milium, quadraginta milium solidorum, deberetis citius et melius nos iuvare,
maxime quia totum vobis ipsis remaneret etiam cum augmento...

Diu exactament el mateix al Cap-392 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme"., a partir del de 1343: "...E el dix: No sabem en esta terra, senyor, que ses bouatge, e dich uos que quan hoiren dir aquesta cosa que tots cridaren a vna uou que non farien re. E direm nos: Gran maraueylans donam de uosaltres, car sots dura gent dentendre rao, car be deuriets guardar lo negoci qual es, e deuriets guardar siu fem nos per bon enteniment o per mal: car creem per cert que nuyl hom nons poria en real notar aço, car nos ho fem la primera cosa per Deu, la segona per saluar Espanya, la terça que nos e uos haiam tan bon preu e tan gran nom que per nos e per uos es saluada Espanya. E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte Durgell, el comte Dampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ·I· que aqui naja na ·IIII· en Cathalunya, e per ·I· caualler na en Cathalunya ·V·, e per ·I· clergue que aci haja la na ·X·, e per ·I· ciutada honrat na en Cathalunya ·V·: e pus aquels de la pus honrada terra Despanya nos uolgren guardar en dar a nos del lur, uosaltres que tenits nostra honor, qui ·XXX· milia qui ·XX· milia, qui ·XL· milia sous, bens deuriets aiudar, e maiorment car tot se romandria en uos, ab mes que nos uos hi anadiriem del nostre...."

Al Cap-119 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme"., a partir del de 1343 diu: "E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus.", està dient d'una forma implícita que Catalunya és un regne...

Al Cap-11 de la resta de Còdex en català del [ "Llibre dels feits del rei en Jacme", a partir del de 1343 diu:"...quens faeren fer, que manssem Cort a Leyda, de Cathalans e D'aragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cadahun dels Regnes...". És al principi del regnat i només hi havia dos regnes, Jacme està definint Catalunya com a "regne"...

Jacme II al seu cosí Sanç rei de Mallorca l'anomena: "Ilustri principi Sanccio Dei gratia regi Maioricarum, comiti Rossilionis et Ceritanie, ac domino Montispesulani", és a dir tant els comtats del Roselló i la Cerdanya com Montpeller seguien tenint entitat pròpia, no formaven part del regne de Mallorca, tenien el mateix "senyor"

Antecedents històrics del concepte "Corona d'Aragó i de Catalunya"

La definició «Corona Aragonum et Catalonie» apareix en el Privilegi d'annexió de Mallorca a la Corona del 16, sep, 1286

Ferran Soldevila, Història de Catalunya, Barcelona, ed. Alpha, 1962, p. 383, nota 29
Gran Enciclopèdia Catalana,
Gran Enciclopèdia Aragonesa.

A les Corts de Monsó de 1289, el conjunt dels territoris i estats era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Aragó i de Catalunya. Tot i així, ja al segle XIII es va començar a emprar la denominació Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó, Regnes d'Aragó, o simplement Aragó, expressions que es generalitzarien a partir del segle XIV.

Es veu perfectament doncs, que el terme "Corona d'Aragó i de Catalunya" es va emprar mentre eren dos regnes o tres, però a mida que es van anar incorporant nous regnes, es va emprar "Corona d'Aragó" o simplement "Aragó", simplificant, per no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó, e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nàpols... i va quedar el nom del "regne" que sempre s'esmentava el primer, per ser el més antic històricament, no pas perquè fos el més important.

Encara que, a partir d'un cert moment, "històricament", el títol de "Regne de Catalunya" aparegui poc en els documents, sabem que Catalunya va portar la veu cantant amb un "ratio" segons Jacme I de: richs homens 4:1, cavallers 5:1, clergues 10:1, homens honrats 5:1, sous 40.000:0 (caldria afegir... de galeres 100:0...) En aquest cas concret (el de la conquesta de Múrcia) els nobles del regne que Jacme I anomena "Aragonia" no van donar ni un sou, en altres expedicions i altres moments la cosa podria ser ser una mica diferent.

Apart d'altres mitjans (i dels exposats per Jacme), a la conquesta de Mallorca i a partir d'ella, el "regne de Cataluña" va aportar a la seva meitat de la "Corona" (proporció que aniria cambiant amb les noves incorporacions), una cosa que el "regne d'Aragó", mai no havia tingut: el mar, amb el comerç que va donar la riquesa a Catalunya. Si les galeres s'haguessin pogut moure per un Ebre navegable fins al Cinca, el "regne d'Aragó" hauria pogut conquerir tot sol, Mallorca, Sardenya, Sicília, Nàpols..., però l'Ebre no és (ni era) navegable, deixant el "regne d'Aragó" sense possibilitat de tenir la seva flota.

En canvi el "regne de Catalunya" ha viscut tota la seva història sempre de cara al mar, i no oblidem que la grandesa de la "Corona d'Aragó" va arribar a partir de les conquestes mediterrànies, que van anar ampliant el front marítim..., conquestes que no s'haurien pogut acomplir sense les naus i els ports catalans. Per tant, per tot els fets esmentats, tot i que el nom "Corona d'Aragó" apareix profusament a una innombrable quantitat de documents i és el nom, amb que es coneix universalment, podem emprar sense faltar a la veritat, el terme "Corona Catalano-Aragonesa", que és el que millor reflecteix la realitat històrica.

Parlant de la numeració dels reis, un dels reis més importants en temes nàutics (instruments, cartes, taules astronòmiques, bombardes, etc..), Pere el Cerimoniós (IV d'Aragó), s'anomena a si mateix en els documents, "Pere terç d'Aragó" (Armand de Fluvià)

El Signum Regis.

"El signum regis aragonés deriva, sin duda alguna, del de los reyes estrictos de Aragón. Los condes barceloneses, como los de los restantes condados catalanes, usaban la cruz con cuatro puntos en sus vértices interiores, de tradición romana posteriormente cristianizada, que comparten con eclesiásticos y otros personajes. La cruz suele ser personal, puesta de manos del propio conde..."

Curiosament aquesta creu amb quatre punts en els seus vèrtexs interiors (que passarien a ser quatre creus diminutes), serà anomenada a partir de les creuades "creu de Jerusalem" o ja ho era abans?. Bé el fet de que aquesta creu que era el símbol dels prínceps de Catalunya a començament del s.X, passés a ser el símbol del Regne de Jerusalem, que el crit de guerra dels croats fos occità-cathalà "DEUS LO VOLT!", que Hugues de Payne hagi estat identificat com Hug de Pinós, etc... deixa molt clara la iniciativa occitana-cathalana a la conquesta Jerusalem... Un cop en mans sarraïnes, la reconquesta de Jerusalem serà una fita repetiva en tots els regnats, "El Sanct Sepulcre "de Jacme I, etc.. ( i fins i tot del viatge d'En Colom)

Ens han esborrat d'una part important de la història però hi ha quedat el signe, "LA CREU DE JERUSALEM", va ser la reflexió que vaig fer quan en Daniel va mostrar la creu a la signatura de Ramon Berenguer IV a Sant Geroni... Vaig dir, que calia investigar, que segons la història oficial era anacrònica, perquè el regne de Jerusalem no entra definitivament a la "Casa d'Aragó" fins el "Magnànim", encara que Pere el gran hi tenia dret al contraure núpcies amb la néta de Frederic II que l'havia comprat previament . Va ser el primer capítol de la història "oficial" unida a la de la Corona catalana. Però he averiguat també que Isabel de Nàpols hi tenia dret per la branca de Brienne, n'hi ha per escriure un llibre!

Història

Va ser un Comte -per herència- de Barcelona, Anfós (fill de Peronella i Ramon Berenguer), el que siguent Comte va passar a ser a més a més, Rei d'Aragó en una posterior elecció (segons els furs d'Aragó), no a l'inrevés. Un territori es converteix en regne, quan el seu senyor és coronat rei, Cathalunya va ser un regne, quan va ser coronat Anfós a Saragossa. (Referent a això, cal recordar que els reis que van ser coronats a Roma no per això eren reis de Roma)

El rei convocava Corts allà on volia (hem vist l'exemple de Leyda), però a partir de Pere el Gran, van existir permanentment i en paral·lel, les Corts d'Aragó i les Corts de Catalunya, després les de Mallorca, les de València, les de Sicília, les de Nàpols, el sistema federal aragonès.

El comte de Barcelona era només comte del comtat de Barcelona, però segons explica el mateix Jacme I, tenia uns altres 4 comtes vassalls seus: "el comte d'Urgell, el comte d'Ampúries, el comte de Foix, el comte de Pallars", a la unió d'aquests 5 comtats és el que ell anomena Regne de Cathalunya, i l'opinió de Jacme I és inapel·lable.

Els Comte-Reis, almenys fins Ferran el Catòlic, usaven el català, al parlar o al redactar documents oficials, (en aquests últims, alternant amb el llatí) i, encara que la cort era itinerant (els comte-reis estaven en persona a les guerres, i la cort amb ells), van voler ser enterrats a Catalunya (Poblet, Santes Creus). Fins i tot les princeses reines consorts en altres regnes en enviudar, es retiraven a algun lloc de Catalunya (Pedralbes per exemple)

En tots els territoris de "la Corona d'Aragó" - fins Ferran el Catòlic -, la justícia s'impartia des de la "Cancelleria i el Consell reial". A Saragossa des de Pere el Gran, els aragonesos no van acceptar el Consell Reial "català i la impartia el Justícia d'Aragó que no tenia competències ni a Catalunya, ni a València, ni a Mallorca, etc ..

Ferran el Catòlic va anar treien poder a la "Cancelleria" i passant-lo al Consell Reial ", Ferran no va perdonar mai el fet que Catalunya, amb Navarra, fes una guerra de 11 anys contra el seu pare Joan II, en considerar que l'hereu era el príncep de Viana (el primogènit) i no ell (Fernando), com havia disposat la seva mare Joana Enríquez

Fins fa relativament poc (300 anys), la insígnia reial (o comtal) pertanyia a una casa no a un regne. Per tant, va ser Ramon Berenguer qui va portar el seu escut al regne d'Aragó. (Quan Felip I "el Bell" va regnar a Castella, - mentre Fernando seguia sent rei només de "Aragó i els seus dominis" - va portar la insígnia dels Àustria - bandera blanca amb la creu vermella de sant Andreu -.

Els colors de l'escut d'Aragó-Catalunya són els colors de Carlemany, Aragó mai va ser súbdit de Carlemany, la naturalesa del Pirineu aragonès ho va impedir (té en la seva zona les muntanyes més altes - Aneto, etc ..-, la seva bandera tenia una creu blava sobre fons blanc, amb quatre caps de moro en els quadrants. Encara que alguns autors reclamen avui per a Aragó la creu de sant Jordi)

Els comtes-reis, eren comtes per herència i, a Catalunya prestaven jurament sense més, però per ser reis d'Aragó, com diu Zurita, abans de prestar jurament, (per ser estrangers), els havien de triar les Corts d'Aragó. A Carles I en arribar a Espanya, li va passar el mateix (era estranger) - per cert, les primeres Corts en reconèixer-el van ser les Catalanes --

La coronació tenia lloc a Saragossa, però el llenguatge emprat en la cerimònia, era el català. El fet que hagi prevalgut el títol de "comte de Barcelona" al costat del de "rei d'Aragó" indica que "són i eren complementaris" (en una mateixa persona). El rei manava a Catalunya no com a "rei d'Aragó" si no per ser "comte de Barcelona" que implicava des d'Anfós ser rei de Cathalunya.

Ni catalans, ni valencians, ni mallorquins, ni sicilians, ni napolitans es van considerar mai aragonesos, els papes Borja són un clar exemple, eren valencians (senyors de Xàtiva) encara que d'origen aragonès (Osca), però es consideraven catalans (a Roma se'ls anomenava "el clan dels catalans"). D'aquí, la frase del cardenal Bembo: OH DIO!, LA CHIESA IN MANI DI CATALANI!

Cites que fan diferència entre Aragó (Regne) Catalunya (Regne-Principat-Comtat)

· —
A les Corts de Monsó de 1289, el conjunt dels territoris i estats era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Aragó i de Catalunya.[1] Tot i així, ja al segle XIII es va començar a emprar la denominació Corona d'Aragó,[2] Corona Reial d'Aragó,[3] Regnes d'Aragó, o simplement Aragó, [4] expressions que es generalitzarien a partir del segle XIV.

· —Jaume I. Llibre dels feits cap.119:
« E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus. »

· —Jaume I. Llibre dels feits cap.167:
« E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Aragó e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia. »

· —Jaume I. Llibre dels feits cap.241:
« E ab l'ajuda de Déu e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Aragó. »

· —Jaume I. Llibre dels feits cap.392:
« pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aquí (regne d'Aragó) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací allà n'ha deu, e per un ciutadà honrat n'ha en Catalunya cinc. »

· —Alfons II el franc al mestre del Temple.abril 1290:
« consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...) »

· —B. de Vilaragut a Jaume, rei de Sicília. 1290[5]
« e recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...) »

· —capítols missatgers Jaume II. març 1295:
« Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia(...) lo rey Daragon enten que per aço la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot ço que a la Corona Daragon e al Comptat de Barcelona pertany. »

· —Ramon Muntaner, cap.CCXCVI:
« E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia. »

· —crònica Pere terç, cap.I 42:
« Com lo dit infant En Jacme (...) renuncià de fet als dits regnes d'Aragó, de Valencia, de Sardenya, e de Corsega e al comdat de Barcelona e a tots drets que hagués per dret de primogenitura. »

· —Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 1, p.48:
« E con foren denant lo senyor rei, nostre pare, e la reina, madastra nostre, e tot llur Consell, En Guillem de Vinatea proposà e dix que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions faés ne consentís com havia; car allò no volia àls dir sinó tolre e separar lo Regne de València de la Corona d'Aragó, car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de València, València no seria res. »

· —Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 3, p.36:
« E maman fer segells nous en què fos intitulat e nomenat lo Regne de Mallorques ab lo títol dels altres regnes, lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya e de Còrsega, e comte de Barcelona. És ver que els de Mallorques conceberen algun desplaer com nós metem València en nostre títol ans de Mallorques e ho proposaren danant nós, e nós responguem un dia en la nostre cambra, que jatsia que antigament Mallorques fos ans de València en lo títol, en temps d'alguns nostres predecessors, però lo Regne de València és molt ennoblit e mellorat. E puis diguem-los rient que en aquell lloc del títol no haüda ventura de Mallorques de romanir a la Corona d'Aragó, ans era estada donada e retuda dues vegades, e així ara volíem assajar si melloraria la ventura en lo tercer lloc del títol. E ells així riguerense'n, e no ens en parlaren pus enant. »

Referències

↑ Marsili M.Sanpedro, La Crónica Latina de Jaime I, M.D.Martínez San Pedro ISBN 84-398-1153-5 Gráficas Ortiz - Almeria
↑ Marsili M.Sanpedro
↑ Marsili M.Sanpedro

Còdex

Còdex, 1313: Manuscrit. Ms. 64. Biblioteca Universitària de Barcelona
Còdex, 1343, (H): Manuscrit. Ms. Biblioteca de Catalunya

2009-08-25T14:12:00.000-07:00

THE CATALAN GUNPOWDER AND THE IAA SYMPOSIA

Lo que dices sobre el reconocimiento anglosajón de la "Pólvora catalana" (Jaime I), me cuadra con un comentario de una buena amiga, con el que me enfadé un poco, pues me dijo textualmente:
"Tengo una amiga canadiense que dice que lo de la pólvora catalana no es nuevo..., que en Canadá -léase entorno anglosajón- hace tiempo.. que se conoce"

PUES VOY A CONCRETAR...

Mi aportación original no creo que nadie me la pueda discutir, ya que a día de hoy no he encontrado ningún trabajo previo sobre éstos temas, concretamente: el arcabuz y el control catalán del salitre y por tanto de la pólvora en Europa con Collbató, y algo más tarde incluso del azufre de Sicilia. Es decir mi idea sobre la entrada en la península (y luego Europa) de la pólvora y sus allegados a través de un país de habla catalana, basada en el origen catalán de la retahila de palabras castellanas como: salitre, pólvora, coete, mascle, tomba, fogó, caxeta, baqueta, incluso mi "arc-ab-burs" => arquebus, arcabuz.... Del mismo modo que llegué a las conclusiones: papirus=>paper=>papel, coa=coete, sin mirar el Corominas, que concretamente en esos dos casos nos hace un bonito bordado..

La empecé a hilvanar hace unos 10 años, concretándola en una ponencia del 4rt Simposi d'Arenys d'Amunt hace 5 años (+ un artículo en La Rierada), lo más lejos que había llegado por entonces era => la bombarda de la "guerra dels dos Peres" en 1459.

Al terminar mi charla, Ferrán Margarit me mostró los capiteles con los mandarines de Ripoll, correspondientes del embajador Jacme d'Alaric mandado por Jacme I al Gran Kha, y eso dio pie a una hipotética llegada de la pólvora a Cataluña desde China.

Documentando el Simposi d'Arenys d'Amunt había encontrado la información sobre el ataque con cohetes a la torre de Museros en la Espasa y la referencia de cohetes en la toma de Valencia de Gerard Messadié -que no eran el origen de mi estudio, ya que en la versión que tengo del "llivre del feyts" de Destorrents da muy poco de sí en este pasaje-. Para terminar encontrando el evidente control catalán del salitre de Europa en "De Alchimia" de Michael Scott.

Por último hace un par de años encontré un libro que demuestra documentalmente lo que yo había intuído (a nivel del almacén de bombardas de Barcelona, su uso en las galeras catalanas durante todo el s.xiv y el s.xv y por parte de Fernando de Antequera contra el "comte d'Urgell"), ...sin citar nada sobre el salitre.. -no debió leer a Miguel Escoto..-, apostando por la vía sarracena y negando la mayor al origen chino.. (tampoco debió conocer el término árabe de salitre => "nieve china")

Más tarde tú me pasaste la información sobre las conferencias dadas por tus colegas Sancho y Maluquer en los "IAA Symposia" (1970-1971), y pienso que son éstas las que han trascendido al entorno anglosajón, ya que la NASA suele poner en su WEB algunas de esas ponencias (aunque sin citar referencias):

En mi trabajo reciente he seguido la pista de Museros de la Espasa y es un trabajo inédito, quizás fue llevado a cabo por el redactor de la Espasa, pero que se lo calló... la otra referencia del Memorial de Artillería, de momento desconozco de que pasaje se trata...

Spread of rocket technology (from different IAA Symposia)

Rocket technology first became known to Europeans following their use by the Mongols Genghis Khan and Ögedei Khan when they conquered Russia, Eastern Europe, and parts of Central Europe, i.e., Austria. The Mongolians had stolen the Chinese technology by conquest of the northern part of China and also by the subsequent employment of Chinese rocketry experts as mercenaries for the Mongol military. Reports of the Battle of Sejo in the year 1241 describe the use of rocket-like weapons by the Mongols against the Magyars. [1]

Additionally, the spread of rockets into Europe was also influenced by the Ottomans at the siege of Constantinople in 1453, although it is very likely that the Ottomans themselves were influenced by the Mongol invasions of the previous few centuries. They appear in literature describing the capture of Baghdad in 1258 by the Mongols.[1]

La referencia al Memorial de Artillería de 1929 de los "IAA Symposia" (1970-1971) , no es de primera mano, la 1ª mano es el llibre dels feits, es difícil de verificar, y pienso que es por ese motivo que el entorno anglosajón del que hablas, no la cita, de todas formas seguro que no se refieren a Museros, ya que habla de una playa, y no menciona los sacos terreros...

Pedro Mateu Sancho (IAA Symposium, Constance, Germany, October 1970)
1238, The first reference to spanish rocketry involved King James I and the use made of rockets against the Moors In Valencia. In the Memorial de Artilleria the author observed: "In 1238 King James I of Aragón made use of a type of bomb against the Moors in Valencia, which the chronicler calls rockets (cohetes) composed of four sheets of parchment filled with a material that would burn Instantly: these flaming projectiles were hurled by means of machines against the enemy on the beach where they burst upon dropping." Of course there is some doubt concerning the correct use of the word roccket.
1547-1617. Miguel de Cervantes, in the second part of the Quixote, wrote "por la cola de ClavIleño le pegaron fuego con unas estopas y al punto por estar el caballo lleno de cohetes tronadores boló por los aires con estraño ruido
1573-1582, Santa Teresa de Jesus wrote in her Fundaciones , , " Como hubo tantos tiros de artilleria y cohetes, después de acabada la procesión, gue era casi de noche, antojóseles de tirar más.."
CURIOSAMENTE EN ESA ÉPOCA, LA CONSTANCIA DE FUEGOS ARTIFICIALES ES SÓLO EN LA CORONA DE ARAGÓN

Juan J. Maluquer (IAA Symposium, Brussels, Belgium, September 1971)
Thus, in the conquest ot Valencia (1238) It was said (Memorial de Artilleria) that James I used a kind of bomb of inflamable material against the Moors, which, thrown against a city, exploded on impact. The chronicler naned them rockets, but as Artillery Major Juan Barrios (1963) observed: "they were not rockets because they were thrown by machines."
Again in the siege of Niebla in 1262 by Alfonso X the Wise, his chronical asserted that "ingenios" (machines) threw rockets that exploded and caused the terror of the supernatural among the besieged. Some see rockets in this account, but Antonio Ballesteros Beretta (1963) in his well documented work about this Monarch conceded only: “some believe that gunpowder was used for the first time in this siege of Niebla”

La mejor referencia sobre Jacme I es el LLibre dels feyts, siendo la versión latina de Marsili mucho más rica en detalles. Como tú sabes me la he digitalizado, y aunque soy de ciencias, he desenpolvado mis conocimientos de Latín de Reválida de 4º y ayudado por la cantidad de diccionarios y herramientas que hay en Internet, en eso andamos...:
COLUS-(FILOSA) y SCINTILLA IGNIS APONEBATUR-(AB FOC ENCÉS) => pienso como tú que ROCHETTA-ROCKET nos da la razón, pero hasta ahora nadie nos había detallado el estudio, si es que lo hubo..., sólo citaciones de citaciones, en un círculo vicioso...

Instrumentos y tablas de Colón

2007-10-05T06:17:00.000-07:00

PROEMIO

Los 6 años que pasé en Madrid (85-90) me dieron un empujón para investigar el pasado histórico de Cataluña, sencillamente para que los amigos que tengo allí empezaran a dar más importancia a la historia de Cataluña, que por cierto, tuvo mucho que ver en la creación del imperio español y se vieran en la obligación de dar al ”Cèsar lo que es del Cèsar”. Esta afición ya me venía de los años 60.. cuando vi en Inglaterra los “spanish ponnies of the New Forest” descendientes de los salvados del naufragio de la Armada, o encontré en unos libros ingleses de la época, los restos del naufragio del Girona en la costa sur, y a Joan de Cardona capt. Gral de Sicilia mandando “il corno destro” de la armada de Lepanto (supongo que descendiente de Ramon Folch de Cardona, segundo del Gran Capitán y primer virrey de Nápoles), de hecho de acuerdo con unas cartas encontradas en 1950 en el Palau Menor, el que mandaba era en Lluis de Recasens (el “commendatore maggiore” en los grabados que encontré). Para acabar maravillándome al ver en una exposición del Department of Environement en Londres, el grabado de Cortés en Veracruz con las señeras catalanas.

CATALUÑA CUNA DE LA CIENCIA EUROPEA

Especialmente me apasionó todo lo referente a la ciencia catalana medieval al leer que Menèndez y Pelayo dice en su “Historia de los heterodoxos españoles” que toda la alquimia medieval tiene nombre y dos apellidos catalanes, con los alquimistas catalanes: Ramón Llull (1212-1316), Arnau de Vilanova (1240-1311), y otro de Huesca, etc...

Hay un tratado de alquímia del S.XIV con diálogos maestro/discípulo, en el que los maestros del diálogo son: Platonus, Lulius y Arnaldus. El experto que ha hecho el estudio (publicando un facsímil) dice que no lo escribieron ni Ramón Llull ni Arnau de Vilanova, pero que ponían sus nombres para darle más categoría –más a favor nuestro!, quiere decir que tenían renombre– No hay que dejar de lado tampoco a Enric de Villena o de Aragón (1384-1434) padre de Isabel de Villena. Castilla nos dio el marquesado de Villena como “torna”, en el cambio de Murcia y ahora los Castellanos quieren que Enric de Aragón sea castellano (de él se conoce un encuentro con alquimistas sarracenos en Córdoba)

Los europeos que viajaron a España en busca de conocimientos (p.e. Adelardo de Bath, Michael Scot o Chaucer (de este hay documentado un viaje a Montserrat) y que son los que llevaron los conocimientos árabes a Europa o Inglaterra) los copiaron de las traducciones latinas de nuestros monasterios. Dominar el árabe con maestría no estaba al alcance de un viajero ocasional, los nativos siempre les llevaban ventaja (Michael Scot fue un caso aparte, ya que residió media vida en el Sur de Europa), de una manera especial los judíos que estaban a caballo entre ambas culturas, llegaron desde el norte de África aprovechando la invasión árabe y se mezclaron con la cultura cristiana, llegando a conocer hasta cinco o más lenguas.

Cataluña estando repartida a ambos lados de los Pirineos tuvo el papel de “último tenedor” de estas ciencias antes de pasar a Europa. El país vasco con una posición parecida (Hendaya), perdió esta opción debido a su aislamiento natural, (no fue dominado ni por romanos, ni por bárbaros, ni por árabes, de aquí el porqué han mantenido su lengua primitiva…)

Otro caso con pruebas documentales es el de Gerbert d’Orlhac -creador del primer autómata y del primer “reloj mecánico” de la historia-, puesto que estudió y enseñó en el monasterio de Santa Maria de Ripoll pasando por Vic, convertido más tarde, el año 1006 en Papa (Silvestre II), fue un gran defensor y propulsor de las cifras hindo-arábigo-catalanas. Si bien, no se pudieron imponer los “guarismos”, hasta bien entrado el siglo XVI, y a las fracciones les costó todavía algo más.

Algunos puntos que certifican este hecho:

He encontrado un documento de Ripoll (Millás Vallicrosa) donde se describe el “reloj mecánico”, con pesas y tintinabulla en el que se inspiró Gerbert para hacer su “reloj mecánico”. Era mecànico aunque llevaba una caja-tambor con compartimentos estancos y un agujero, con agua como regulador, con lo que, a pesar de que faltan las hojas del principio, sólo podía ser como el descrito 200 años más tarde en el “libro del saber” de Alfonso X. (por cierto no es una clepsidra ya que se mueve por la fuerza de unas pesas y una cuerda enrollada al tambor,de ahí el “dar cuerda”)
El manuscrito más antiguo con cifras hindo-arábigo-catalanas es el “codicus albeldensis”, de Albelda en la franja de poniente (el monje que lo escribió explica que había estado en Ripoll o venía de Ripoll), aunque he encontrado una página en Internet, que dice que es de Albelda de la Rioja, pero la Rioja queda un poco lejos de Ripoll.
El astrolabi más antiguo que se conserva con cifras carolingias, es catalán, aunque se conserva en París, la Academia de Ciencias de Barcelona, lo pidió para hacer una réplica, así nos tenemos que ver!
Galileo hace su astrolabio de 50 cm (museo de la ciencia de Florencia) basándose en astrolabios árabes (se lee: “de la escuela de Alfonso X Sabio”, se ha hecho muy buen marketing de Toledo)

ANTECEDENTES DE ASTRONOMÍA CATALANA

OTROS ASTRÓNOMOS: Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia),

Sen Bonet, Levi ben Gerson de Banyuls, Llobet de Barcelona (Lupitus Bachinonensis)

ABRAHAM BAR HIYYA HA-BARGELONÍ

-“FORMA DE LA TIERRA” (S.XII..)

•“Surat ha-ares”, Hebreo, basado en Tolomeo, Al-Fargani y Al-Batani.

•“CÁLCULO DEL MOVIMIENTO DE LOS ASTROS” (S.XII: 1136)

•Hebreo, basado en Tolomeo, Hiparco, Al-Fargani y Al-Batani.

•B.Medicea(P.88,C.28,C.30), B.Vaticana(nº.379)

•BNP(1044,1092), Bodleian(Oct.5)

•Leyden(Warner.37)

•B.Museum(Add.27.106),Torino(nº.66)

•B.Casanatensis(nº.203).

RAMON LLULL (Obras de astronomia)

-TRACTAT D’ASTRONOMIA

•British Museum Ms. Add.16.434

•Acabado en Paris en octubre de 1297 (antiaverroista)

•En catalán (de’n Árias en vez de “de n’Árias”)

•15 manuscritos en latín (Tractatus novus Astronomiae)

-DE PRINCIPIS MEDICINAE

•Referencia a temas de Astrologia

-DE REGIONIBUS SANITATIS TE INFIRMITATIS

•Referencia a temas de Astrologia

INSTRUMENTOS Y PORTOLANS CATALANES

Hoy en día no hay nadie que pretenda ser conocedor de la materia que no reconozca la importancia de los cartógrafos catalanes (la mayoría judíos de Mallorca, Abraham y Jafuda Cresques –cartògrafs e bussolers-,, etc..). El gran problema es que “el inglés científico” de la época, era el latín, y con el texto en latín, los eruditos italianos se han querido apropiar de muchos de ellos: Para ellos Petrus Rosselli, como no!, italiano! (conozco un par de Peres Rossell), en este caso hemos tenido suerte puesto que existía otro portulano, del mismo trazo en el que se leía: “Petrus Rosselli me fecit ab Majoricarum Insulae”. De Angelino Dulcert los italianos pretendían que Dulcert era “Dalorto” mal escrito –italiano claro está!-, cosa que rebatió también Rey Pastor. Si llegaron a este extremo imaginaros con Colom!

Julio Rey Pastor, supo poner los puntos sobre las íes, en su libro “La Cartografía Mallorquina” (que no tiene desperdicio, pese a estar impreso en 1959, y más imparcial no puede ser, puesto que era de la Rioja. Debo su conocimiento a Jordi Bilbeny en 1995, aunque unos años más tarde encontré que la secretaría de la “Library of Congress” lo recomendaba como capital, Rey Pastor era un gran matemático y apasionado amante de la cartografía, de hecho los cartógrafos, aparte de artistas tenían que dominar las matemáticas, al menos alguno de ellos, puesto que la proyección de la esfera sobre un plano las necesita.

Dice Rey Pastor en LA CARTOGRAFÍA MALLORQUINA, Cap. LOS CARTÓGRAFOS DEL SIGLO XV -pág.42 "...como cierta inscripción en una carta de PERE ROSSELL, la que nos motiva a hacer este inciso. Esta inscripción dice así: Petrus Roselli... de Arte Battista Becario... (2). ¿Qué significado tiene aquí la frase "de arte Battista Becario". Desde luego no puede significar, como han pretendido algunos autores, que la cartografía de ROSELL tiene su antecedente en BECARIO, ya que el estilo de aquel cartógrafo sigue la línea de la escuela mallorquína fundada más de un siglo antes. Sobre este tema que algunos han visto tan fácil y que sin profundizar en él han encontrado consecuencias sobre la génesis de la cartografía de ROSELL, con bases tan inconsistentes, pensamos dedicar en otra ocasión más atento examen. (2) PETRUS ROSELL, carta de 1447 conservada en B. Com. Volterra. ·Adoptamos la forma ROSELL, de la forma latinizada ROSELLI, que aparece en casi todas las inscripciones, menos en las de su discípulo DOMENECH que al nombrar a su maestro lo hace con el nombre ROSELL /Arnaldo Domenech diszipulo petri Rossell composuit anch cartam In Civitate Neapoli anno dom. mcccclxxxiij/...."

Rey Pastor en la antedicha obra “La Cartografía Mallorquina”, da una explicación de por qué ningún erudito español había tocado el tema, al referirse a la injusta apropiación por parte de los italianos:

“Nuestros geógrafos, insuficientemente pertrechados, permanecieron tímidamente neutrales; y los belicosos vindicadores de la ciencia española que D. Gumersindo Laverde havía organizado en falange defensora de la bandera enarbolada por el joven Menéndez Pelayo permanecieron silenciosos, porque el gran erudito havía olvidado este capítulo de la ciencia medieval”..

No pongo en entredicho que esto sea cierto, pero quiero añadir otro argumento al que él cita, si se hubiera tratado de Cartografía Gallega en lugar de Catalana, y dependiendo del momento político quizás sí lo habrían tocado…

Caius Parellada al querer poner paz a la pelea dentro del seno del IEECC, llamó al orden a F. Albardaner con esta frase: “no debemos dejar que la iniciativa forastera se apodere de aquello que es nuestro...” es decir “que hablen bien o mal, pero que hablen..”

Rey Pastor antes de mostrarnos como identificar las obras de esta escuela dice, “..En el monumental Periplus del insuperable Nordenskjóld, vi con grata sorpresa, que los más abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catalán con informaciones físicas, biológicas, políticas.., de cada región, tienen su origen, ignórase la fecha, en Mallorca, siendo designadas como -cartas catalanas-...”

I afegeix...:

“..es imperdonable que escribieran sobre el tema sin leer a BARROS, que claramente dice :

-mándou vir da ilha de Mallorca um mestre Jacome, hornera mui douto na arte de navegar, que fasia e instrumentos náuticos e que Ihe custou muito pelo trazer a este reino para ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mes ter".

Que JAFUDA CRESQUES(c. 1415) actuaba como director de la Academia de Sagres, era cosa sabida de los historiadores hace más de un siglo, aunque no se havían identificado ambos cartógrafos: el de Mallorca y el de Sagres. Hasta entonces cabía (a base de gran ignorancia cartográfica) atribuir a la escuela del Infante, y no a él en persona, la invención de los portulanos; pero ¿qué sentido tenía eso al fundar hacia el 400 esa escuela o academia el emigrado CRESQUES, ya setentón y cansado de fabricar durante medio siglo planisferios para el insaciable PEDRO IV DE ARAGÓN y el heredero, también cartomaniático, DON JUAN?

Este hecho ya lo recoge PACHECO PEREIRA en la siguiente forma escueta:

"..Muijos beneficios tem feytos o virtuoso Infante Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, por que descubrió a ilha da Madeyra no anno de nosso senhor de mil CCCCXX, e ha mandau pouoar e mandou a Cicilia pellas canas de açuquar, ...;

isso mesmo mandou á ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e mercés ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer áquelles de que os que em nosso tempo viuem, aprendéram."

Los primeros herederos de la cartografía catalana fueron pues los portugueses, se conservan las cartas entre Enrique el Navegante y los Cresques y es pues Jafuda Cresques quién una vez convertido con el nombre de Jacme Ribes fundó la Escuela de Sagres. (Hay divergencia de opiniones sobre quién fue a Portugal, pero no hay ninguna de que Jacme Ribes era Jafuda Cresques, queda la ligadura -Jacme-Jacob-Jafuda).

Los cartógrafos catalanes fueron a trabajar a muchos países: Los Oliva, Prunes, Martines a Italia (Mesina, etc..) en la época, primero catalana y luego “española”. Los Oliva a Marsella, los Colom a Holanda (aunque Johan Colom aparece algo más tarde), etc...

Tanto viajaron que no es desatinado pensar que los herederos remotos de la cartografía mallorquina sean los flamencos. El movimiento cartográfico holandés no pudo aparecer, zas!, por generación espontánea, necesita una base, y esta podría ser perfectamente la escuela catalana. En el momento que se produce esta eclosión, los Países Bajos forman parte del imperio español, Carles V llega aquí y se encuentra con unos vasallos suyos en Mallorca que son maestros cartógrafos, algunos como los Martines han emigrado a Mesina, lo más normal es que los utilice, y por que no, en sus viajes a Flandes se los lleve allá llegando a crear escuela: la escuela de cartógrafos flamencos, que dio figuras como Mercator, Hondius, Blaeu.., sin olvidar el cartófrafo Johan Colom!

INSTRUMENTS CATALANS

Abraham Cresques (magistrum mapamundorun et bruxolarum)

Jafuda Cresques ”que fasia e instrumentos náuticos”

· ABRAHAM JAFUCÍ, cartas de Pere el ceremoniós “que em porti l’astrolabi de bronzo que li vaig encarregar”, “que em porti l’astrolabi d’or i plata que li vaig encarregar”

. LAS TABLAS DE PERE EL CEREMONIÓS

Pere el Ceremonios fue un gran impulsor de la cartografía y de la astronomía. Aparte de fabricar bombardas y usar una de ellas contra Pere el Cruel en el asedio de Barcelona (descrito en su crónica), promulgó un decreto por el que toda nave catalana debía llevar a bordo: un compás, una carta (portolá), un “astrolabio” e implícitamente por lo tanto unas tablas astronómicas, (un “astrolabio” sin tablas, para poca cosa sirve…). La longitud se calculaba por estima. En cambio la latitud se calculaba por medidas de ángulos tomadas con instrumentos (hechos por nuestros judíos bruxolers)

Como complemento pues de esta ley, encargó (1360-1380) a un grupo de astrónomos (ver los nombres en el resumen) que hicieran unas tablas astronómicas, construyendo un observatorio y fabricando unos instrumentos de medida (esferas armilares, cuadrantes, astrolabios, etc...), de gran tamaño, únicos en su tiempo. (por desgracia desaparecidos)

Lo más importante es que fueron totalmente calculadas en Barcelona, Es decir fueron las primeras tablas no traducidas de las de Al-Kwarizmi, Al-Fargani o AL-Batani. Nos dice:.. “las calcularon los más sabios de Aragón, Cataluña, Montepelusano y Marsella”..

No negaré que son las que han tenido más difusión pero:

Las “tablas alfonsíes” son una simple traducción de las de Al-Kwarizmi (de una primera versión llena de errores). Al-Farjani y Al-Batani las corrigieron pero estas correcciones se quedaron sólo en sus versiones árabes (J.M. Millás Vallicrosa tiene una traducción de estas versiones). Si Alfonso X las hubiera corregido con cálculos de astrónomos de Toledo, como dicen algunos “expertos”, lo primero que éstos hubieran hecho habría sido corregir los errores originales, cosa que ya habían hecho los árabes en esos tiempos. “Se coje antes a un mentiroso que a un cojo”

Los manuscritos no aparecieron hasta el s.xx!!. (seiscientos años perdidos entre pilas de manuscritos), en 1920 se encontró el manuscrito de la BNP en latín, consultando al Sr. Rico Sinobas como experto que con toda la mala fe (o de experto no tenía nada) dijo: “es un epígrafe de las tablas alfonsíes”, hubo que esperar a que el Sr. M. Steinschneider encontrara un ms. hebreo en la Vaticana, lo comparara con el de la BNP y desmintiera al Sr.Rico Sinobas, diciendo que de epígrafe nada, que no desvirtuara el texto y que las tablas, aunque incompletas, no tenían nada de común con las alfonsíes, añadiendo que ambos manuscritos decían que se habían hecho en Barcelona por orden del Rei Pere, supongo que lo hizo como judío para que se reconociera el trabajo de sus correligionarios, pero gracias a esta iniciativa se encontraron los otros manuscritos en hebreo conservados en Suiza y en el Vaticano, además del documento en hebreo de Barcelona cedido por un rabí de la ciudad antes de la guerra (ver el detalle de los manuscritos en el resumen). El colofón lo puso J.M. Millás Vallicrosa cuando encontró el manuscrito catalán en la biblioteca de Ripoll, y entre todos ellos consiguió reconstruir las tablas originales.

Al principio se pensó en Pere el Gran, peró finalmente comprobando la época de los astrónomos que participaron: Mestre Pere Gil-Bert, natural de Barcelona (En latín: Petrus Engisbert), Dalmau Ses Planes o Çaplana, (escrivà de la taula de les armades reials de Barcelona), Jacob Corsino (Sevilla- 1376 “Tratado del astrolabio”) y Profacio Judeo.., se dedujo que tenía que ser Pere el Ceremoniós.

LAS TABLAS DE COLOM - ABRAHAM ZACUTH

Colom para llegar al nuevo continente necesitaba tablas, siendo el viaje tan importante, no podía confiar sólo en la medición de la altura de la estrella polar.

Las tablas eran necesarias para la navegación con el sol o con una estrella diferente de la estrella polar: “Por la noche se mide la altura de la estrella polar sobre el plano horizontal, y ésta es la latitud. A medio día se mide la altura del sol sobre el horizonte, pero hace falta tener la declinación del sol para aquel día, aquí es dónde hacen falta las tablas. El resto de horas diurnas es un poco más complicado, se hace por el triángulo esférico polo, zènit, astro, con la altura del sol sobre el horizonte, las tablas y la hora del día” (medida con la ampolleta -palabra catalana que pasó al castellano náutico).

Leyendo un libro de astrolabios de un oficial de la Armada española, encontré el comentario: “el Sr. Millás Vallicrosa ha descubierto en Ripoll un manuscrito.. muy interesante..”

No paré hasta que encontré el estudio “Tablas astronómicas de Pedro lo Ceremonioso” (1962), en una librería suiza de temas judíos.. Es un libro buscadísimo por los “scholars” de estos temas, Y aunque algo caro, estaba en perfecto estado (encuadernado en piel) y su contenido lo valía.

Este libro fue posible porque a pesar del expolio que han sufrido nuestros archivos y bibliotecas, patente con la quema final de las bibliotecas de Ripoll y Poblet por parte del incalificable “Conde de España” durante la segunda guerra carlista (1835), habíamos tenido la suerte, como antes he explicado, de que aparecieran a principios del siglo XX, el manuscrito en latín (con parte de las tablas) en la BNP, los cinco MS. en hebreo y por último el MS. en catalán.

Una vez leído el libro, intuí la gran importancia que habían tenido los judíos catalanes en el desarrollo de la astronomía moderna, la primera reflexión a Jordi Bilbeny fue que estas tablas tenían que tener alguna relación con las que usó Colom, y no paré otra vez hasta conseguir un facsímil de las tablas de Zacut (esta vez en Portugal), confirmando mis sospechas..

No podía ser que Abraham Zacuth sacara en 1487 sus tablas por generación espontánea, tenía que haberse basado en la obra de astrónomos anteriores => los judíos catalanes del siglo XIV, que después de pasar por la noche de Cataluña: Martí l’Humá, el compromiso de Caspe, etc..., vuelve a salir a la luz en las tablas editadas en Portugal, (las que usó Colom para ir a América) (él mismo nos lo dice):

· Dice que es de una Familia emigrada del S. de Francia (Cataluña norte)

· Su nombre es ZACUT, ZACUTO es la castellanización, como Colomo lo es de Colom

· Se declara discípulo de los judíos de Perpiñán Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia) y Levi ben Gerson de Banyuls

· Colom lo conoció en Salamanca: ”dióle muchos livros de astronomía”

Salamanca, “el centro de la astronomía mundial”!, con una junta de astrónomos (si es que existió) engañada por Colom con su cálculo del perímetro de la tierra, de no haber existido América en medio, el viaje de Colom hasta el Gran Can era imposible. Los astrónomos portugueses no aceptaron su explicación del perímetro más corto de la Tierra; otra cosa es que Colom por el pre-descubrimiento supiera que había tierras a una distancia navegable, y conociera la ruta de ida (con los alisios de Cabo Verde) y la ruta de vuelta (con la Corriente del Golfo).

Cuando en Castilla necesitan un astrónomo para definir la “Línea de Tordesillas”, (habiendo huído Zacut perseguido por la Inquisición) van a buscar a un astrónomo catalán, Jacme Ferrer de Blanes (de posible origen judío), del que sabemos que se carteó con Colom, pero hasta hace cincuenta años en los libros castellanos aparecía como “el lapidario de Burgos”...., como si no supiéramos que Blanes se encuentra 20 km. al norte de Arenys.

Quizás no podremos demostrar (con los datos de que disponemos) que Zacut era un judío catalán huido a Castilla a causa de al Inquisición del reino de Aragón, (aunque la línea de investigación queda abierta), de hecho sus tablas las edita cuando ya había pasado a Portugal huyendo de la Inquisición de Castilla), pero por lo menos hemos dejado patente que su escuela, sus conocimientos, su inspiración, venían de Cataluña

Resumiendo, en Cataluña teníamos y eran bien nuestros, (especialmente desde Pere el Ceremoniós, con una contribución especial de los judíos catalanes):

Instrumentos de navegación

Cartas de navegación
Tablas astronómicas
I.. no olvidemos la pólvora con el salnitre de Collbató

Es decir, Colom llegó al nuevo continente con.. instrumentos, cartas y tablas... catalanas...

Manel Capdevila

Quiero añadir otra aseveración más, los sucesores de Zacuth: Sacrobosco, Regiomontanus (Colom hizo la predicción de un eclipse de Luna con sus tablas), Galileo, Copèrnico, Kepler, y el mismo Newton cuando dice que subió “sobre hombros de gigantes”, tampoco partieron de cero, bebieron de los conocimientos de Alejandría por la vía hispano-arabo-judía (judíos catalanes), debido a que la vía de Oriente quedó cerrada por los turcos en 1451 con la caída de Constantinopla y que cuando se recupera: a medias, con la independencia de Grecia en 1820, Bulgaria, Rumania, Balcanes y finalmente con la independencia de los países árabes del imperio otomano después de la 1ª Guerra Mundial, ya no quedaba prácticamente ningún secreto por conocer.

Europa aprendió a navegar en libros catalanes

· Martí Cortés (Aragonés. Posible familiar de Ferrán Cortés - escudo de armas, vide. Cristina Ortuño).=> Su “Breve Compendio de la Sphera y de la Arte de Navegar” se tradujo a todas las lenguas de los países que navegaban (inglés, holandés, francés)

· Pere Medina (Valenciano) => Su “regimiento de navegación” (1563) se hizo famoso en toda Europa.

· Jaume Ferrer (judío valenciano) => Felip II lo envió a México y Manila (donde murió), para medir sus longitudes con un sistema basado en el ángulo de la luna y el sol (las calculó con un error de 400km) . Este sistema mejorado por Tobia Meyer de Gottingen, ganó un accessit de 10.000 libras, al premio del “Board of Longitudes”, concedido finalmente a Harrison por sus relojes -nada prácticos por cierto- (el 4º lo llevó Cook a Australia), por influencia del Príncipe de Gales (fanático de los relojes). Una vez perfeccionado por José de Mendoça y Ríos (que en sus tablas de 1805 consiguió un error inferior a la milla, suficiente para los navegantes de la época) lo adoptaron la Royal Navy, La Armèe, y la Armada, (por no decir todas las marinas del mundo) hasta 1905, en que en Marconi al cruzar el Atlántico con el telégrafo permitió sincronizar los relojes en todo el mundo por inexactos que fueran. Dicen que se suicidó en Brighton (3-3-1816) porque se equivocó en un logaritmo, pero lo cierto es que los afrancesados absolutistas de Fernando VII (Godoy) no le debieron perdonar nunca que se pasara al enemigo de Francia: Inglaterra. (El gobierno de José Bonaparte le había suspendio de empleo y sueldo en 1807, yo pienso que por haber impreso sus tablas en Londres)

Sobre este último punto quiero hacer una reflexión y con ella rendir homenaje al amigo Ricard Jaime que me apoyó en esta investigación. Cuando estudié trigonometría esférica en Preu formulé dos preguntas, la 1ª “como se encuentra la latitud?”, la 2ª “como se encuentra la longitud?”. La respuesta a la 1ª => con el sextante, me convenció, pero todo el mundo me contestó a la 2ª => con el reloj. Yo intuía que se podía hacer sin usar el reloj, me costó casi 15 años probarlo, puesto que me lo negó todo el mundo (exceptuando a Ricard Jaime): mis profesores de Matemáticas, el Dtor. del observatorio Fabra, un ingeniero de caminos muy relevante, dos compañeros astrofísicos...

Lo que yo intuía no era otra cosa que el sistema de distancias lunares de Jaume Ferrer de València, por ese motivo no paré hasta conseguir un original de la 1ª edición de las tablas de Mendoça, para demostrárselo a los incrédulos poco documentados.

Tanto se ha vilipendiado el sistema que, incluso en el DVD basado en el libro de Dava Soebel “The longitude” se hace mofa de Maskelyne y otros astrónomos diciendo “y que hacen cuando está nublado?”, pues Sra. déjeme contestar desde un lugar publicado en internet a la necia pregunta a la que ha dado lugar su libro (que le ha hecho ganar milliones): “lo mismo que los que navegan con el reloj => esperar a que se vayan las nubes”. La mayoría de los defensores de Harrison piensan en el reloj como una especie de oráculo que te da la longitud directamente, pero con el reloj también hace falta tomar mediciones con el sextante.

Por cierto el cálculo de la longitud mediante el reloj fue propuesto por primera vez por Hernando Colom

Al acabar la guerra civil, España se quedó sin los “grandes cerebros”, todos eran pro-república (Julio Rey Pastor => Argentina, Severo Ochoa => USA), debido a este motivo en los 40 y 50, tuvimos enseñantes mediocres, hasta el punto que el libro de geografía de cuando yo tenía 7 años decía que las estaciones eran debidas a la distancia de la tierra al sol, “era verano cuando estábamos cerca e invierno cuando estábamos lejos. Mi prima Angelina, llamó desde Brasil en Navidad diciendo que allá era verano y eso me lo desmontó todo. A nivel universitario pasó lo mismo ... el sentido común (el menos común de los sentidos), o mejor dicho esa intuición que debe poseer todo investigador que se precie, no se enseña en la universidad: Cierto joven licenciado en filología me dijo una vez que el griego era una lengua cirílica, un físico amigo mantenía que la diferencia de duración del vuelo de ida London-NewYork y el de vuelta, era debida a que la tierra giraba!., los ingenieros de Caminos que calcularon la losa de la NII en Arenys le quitaron 80cm de luz (del techo a la arena), de la que tenía antes (1,20m), recemos para que no bajen dos riadas seguidas!

RESUMEN -PRESENTACIÓN

ANTECEDENTS D’ASTRONOMIA CATALANA

ABRAHAM BAR HIYYA HA-BARGELONÍ (Obres d’astronomia)

-“FORMA DE LA TERRA” (S.XII..)

•“Surat ha-ares” Hebreu, basat en Tolomeu, Al-Fargani i Al-Batani.

•“CÁLCUL DEL MOVIMENT DELS ASTRES” (S.XII: 1136)

•Hebreu, basat en Tolomeu, Hiparc, Al-Fargani i Al-Batani.

•B.Medicea(P.88,C.28,C.30), B.Vaticana(nº.379)

•BNP(1044,1092), Bodleian(Oct.5)

•Leyden(Warner.37)

•B.Museum(Add.27.106),Torino(nº.66)

•B.Casanatensis(nº.203).

RAMON LLULL (Obres d’astronomia)

-TRACTAT D’ASTRONOMIA

•British Museum Ms. Add.16.434

•Acavat a Paris l’octubre de 1297 (antiaverroiste)

•En catalá (de’n Árias en lloc de n’Árias)

•15 manuscrits en llatí (Tractatus novus Astronomiae)

-DE PRINCIPIS MEDICINAE

•Referència a temes d’Astrologia

-DE REGIONIBUS SANITATIS ET INFIRMITATIS

•Referència a temes d’Astrologia

PERE EL CEREMONIÓS

INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ (Mallorca)

•Cartes de navegar e les cestes o compasses

•Abraham i Jafuda Cresques (bussolers)

•Isaac Nafucí (1366.mestre d’astrolabis)

•Isaac del Barri(Perpinyá)

CARTES DE NAVEGACIÓ (Mallorca)

•Abraham i Jafuda Cresques (cartografs)

•Magistrum mapamundorum e buxolarum

•Vallseca, Viladestes,Petrus Rosselli,etc...

TAULES ASTRONÓMIQUES

•Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia)

•Sen Bonet

•Levi ben Gerson de Banyuls

TAULES DE PERE EL CEREMONIÓS

LLISTA DE MANUSCRITS

BNP nº.10.263 (llatí)

•Rico Sinobas => epígraf “T.Alfonsíes”

•B.Vaticana nº.379,nº.356 (hebreu)

•M.Steinschneider => Rei Pere, original catalá

•Ms.Berna nº.227 (hebreu)

•N.B. Viena nº 132 (hebreu)

•B.Cataluña nº.1.664 (hebreu)

•B. Mata Ripoll ms. nº.21 (catalá)

•Trobat per Millás Vallicrosa

ASTRÔNOMS QUE HI PARTICIPEN

•Diu:.. “les van calcular els més savis d’Aragó, Cataluña, Montepelusano i Marsella”

-MESTRE PERE GIL-BERT

•Natural de Barcelona (En llatí: Petrus Engisbert)

-DALMAU SES PLANES O ÇAPLANA

•Escrivá de la taula de les armades reals de Barcelona (no el del PP)

-JACOB CORSINO

•Sevilla: “Tratado del astrolabio” (1376)

-PROFACIO JUDEO

ABRAHAM ZACUTH

-ORIGEN CATALÁ

•ÉS d’una familia emigrada del sud de França (Cataluña nord)

•ZACUT=>ZACUTO

-DEIXEBLE DE CATALANS (Diu basarse en jueus de Perpinyá)

•Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia)

•Levi ben Gerson de Banyuls

-VA CONÈIXER COLOM...

•..a Salamanca:”dióle muchos livros de astronomía”

Instruments i taules d'en Colom

2007-05-08T13:15:00.001-07:00

PROEMI

Els 6 anys que vaig passar a Madrid (85-90) em van donar empenta per a investigar el passat històric de Catalunya, senzillament per a que els amics que tinc allà deixesin de menystenir la història de Catalunya, que va tenir molt a veure en la creació de l’imperi espanyol, i donesin al ”Cèsar el que es del Cèsar”. Aquesta afició ja em venia dels anys 60.. quan vaig veure a Anglaterra els “spanish ponnies of the New Forest” descendents dels salvats del naufragi de l’Armada, o vaig trobar a uns llibres anglesos de l’època, les restes del naufragi del Girona a la costa sud, i en Joan de Cardona capt. Gral de Sicília manant “il corno destro” de l’armada de Lepant (suposo que descendent d’en Ramon Folch de Cardona, segón del Gran Capità i primer virrey de Nàpols), de fet d’acord amb unes cartes trobades el 1950, el que manava era en Lluis de Recasens (il commendatore maggior als gravats que vaig trobar). Per acabar meravellant-me a una exposició del Department of Environement a Londres en veure el gravat d’en Cortès a Veracruz amb les senyeres catalanes.

CATALUNYA BRESSOL DE LA CIÈNCIA EUROPEA

Especialment em va apasionar tot el tema referent a la ciència catalana medieval desprès de llegir que en Menèndez i Pelayo diu a la seva “Historia de los heterodoxos españoles” que tota l’alquimia medieval porta nom i dos cognoms catalans, amb els alquimistes de catalans: Ramón Llull (1212-1316), Arnau de Vilanova (1240-1311), i un altre d’Hosca, etc...

Hi ha un tractat d’alquímia del S.XIV amb diàlegs mestre/deixeble, i els mestres del diàleg són: Platonus, Lulius, i Arnaldus. L’expert que n’ha fet un estudi (publicant-ne un facsímil) diu que no el van escriure ni Ramón Llull ni Arnau de Vilanova, però que posaven els seus noms per donar-li mès categoria –més a favor nostre! vol dir que tenien renom– Cal no deixar de costat tampoc a Enric de Villena o d’Aragó (1384-1434) pare d’Isabel de Villena. Castella ens va donar el marquesat de Villena com a “torna”, en el canvi de Mùrcia i ara els Castellans volen que Enric d’Aragó sigui castellà (d’ell es coneix una trobada amb alquimistes sarracens a Córdoba)

Els europeus que van viatjar a Espanya buscant coneixements (p.e. Adelardo de Bath, Michael Scot o Chaucer (d’aquest hi ha documentat un viatge a Montserrat) i que són els que van portar els coneixements àrabs a Europa o Anglaterra) els van copiar de les traduccions llatines dels nostres monestirs. Dominar l’àrab amb mestria no estava a l’abast d’un viatger ocasional, els nadius sempre els portaven avantatje (Michael Scot fou un cas apart, ja que residí aquí mitja vida) d’una manera especial els jueus que estaven a cavall d’ambdues cultures, van venir pel nord d’Àfrica aprofitant la invasió àrab i es van submergir a la cultura cristiana, coneixent fins cinc o més llengües.

Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper de “últim tenedor” d’aquestes ciències abans de passar a Europa. El país basc amb una posició semblant (Hendaya), va perdre aquesta opció degut al seu aïllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per bàrbars, ni per àrabs, d’ací el perquè han mantingut la seva llengua primitiva…)

Un altre cas amb proves documentals és el de Gerbert d’Orlhac -creador del primer autòmat i del primer “rellotge mecànic” de la història-, ja que estudià i ensenyà al monestir de Santa Maria de Ripoll passant per Vic, convertit més tard, l’any 1006 en Papa (Silvestre II), va ser un gran defensor i propulsor de les xifres hindo-aràbigo-catalanes. Si bé, no es van poder imposar els “guarismes”, fins avançat el segle XVI, i a les fraccions els va costar encara una mica més.

Alguns punts que certifiquen aquest fet:

He trobat un document de Ripoll (Millàs Vallicrosa) ón es descriu “el rellotge mecànic”, amb peses i “tintinabulla” en el que es va inspirar Gerbert per a fer el seu “rellotge mecànic”, tenia una caixa-tambor amb compartiments estancs i un foradet, amb aïgua com regulador, amb lo que, tot i que li falten uns fulls al principi, nomès podia ser com el descrit 200 anys més tard en “el libro del saber” d’Alfons X. (per cert, no és una clepsidra ja que es mou per la força d’unes peses i una corda enrollada al tambor, “donar corda”)
El manuscrit més antic amb xifres hindo-aràbigo-catalanes es el “codicus albeldensis”, d’Albelda a la franja de ponent (el monjo que el va escriure explica que havia estat a Ripoll o venia de Ripoll), encara que he trobat una página a Internet, que diu que és d’Albelda de la Rioja, peró la Rioja queda un mica lluny de Ripoll.
El astrolabi més antic que es conserva amb xifres carolingies, és català, encara que es conserva a París, l’Academia de Ciències de Barcelona, el va demanar per a fer-ne una rèplica, així ens em de veure!
Galileu fa el seu astrolabi de 50 cm (museu de la ciència de Florència) basantse en astrolabis àrabs (estan marcats ”de la escuela de Alfonso X el Sabio” ”, s’ha fet molt bon marketing de Toledo!!..)

ANTECEDENTS D’ASTRONOMIA CATALANA

ALTRES ASTRÒNOMS: Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia),

Sen Bonet, Levi ben Gerson de Banyuls, Llobet de Barcelona (Lupitus Bachinonensis

ABRAHAM BAR HIYYA HA-BARGELONÍ

-“FORMA DE LA TERRA” (S.XII..)

•“Surat ha-ares” Hebreu, basat en Tolomeu, Al-Fargani i Al-Batani.

•“CÀLCUL DEL MOVIMENT DELS ASTRES” (S.XII: 1136)

•Hebreu, basat en Tolomeu, Hiparc, Al-Fargani i Al-Batani.

•B.Medicea(P.88,C.28,C.30), B.Vaticana(nº.379)

•BNP(1044,1092), Bodleian(Oct.5)

•Leyden(Warner.37)

•B.Museum(Add.27.106),Torino(nº.66)

•B.Casanatensis(nº.203).

RAMON LLULL (Obres d’astronomia)

-TRACTAT D’ASTRONOMIA

•British Museum Ms. Add.16.434

•Acabat a Paris l’octubre de 1297 (antiaverroiste)

•En català (de’n Àrias en lloc de “de n’Àrias”)

•15 manuscrits en llatí (Tractatus novus Astronomiae)

-DE PRINCIPIS MEDICINAE

•Referència a temes d’Astrologia

-DE REGIONIBUS SANITATIS ET INFIRMITATIS

•Referència a temes d’Astrologia

INSTRUMENTS I PORTOLANS CATALANS

Avui dia no hi ha ningú que pretengui ser coneixedor de la matèria que no reconegui la importància dels cartògrafs catalans (la majoria jueus de Mallorca, Abraham i Jafuda Cresques –cartògrafs e bussolers-,, etc..). El gran provlema és que “l'anglès científic” de l'època, era el llatí, i amb el text en llatí, els erudits italians s'han volgut apropiar de molts d'ells: Per a ells Petrus Rosselli, com no!, italià! (conec un parell de Peres Rossell), en aquest cas hem tingut sort ja que existia un altre portulà, del mateix traç en el que es llegia: “Petrus Rosselli me fecit ab Majoricarum Insulae”. D’Angelino Dulcert els italians pretenien que Dulcert era “Dalorto” mal escrit –italià és clar!-, cosa que va rebatre Rey Pastor. Si van arrivar a això imagineu amb Colom!

Julio Rey Pastor, va saber posar els punts sobre les ís, en el seu llibre “La Cartografia Mallorquina” (que no té desperdici, malgrat estar imprès el 1959, i més imparcial no ho pot ser ja que era de la Rioja. Dec el seu coneixement a en Bilbeny el 1995, encara que uns anys desprès vaig trobar que la secretaria de la “Library of Congress” el recomanava com cabdal, Rey Pastor era un gran matemàtic i passionat aimant de la cartografia, de fet els cartògrafs a part d’artistes havien de dominar les matemàtiques, al menys algun d’ells, ja que la projecció de l’esfera sobre un pla les necessita.

Diu Rey Pastor a “LA CARTOGRAFÍA MALLORQUINA, Cap. LOS CARTÓGRAFOS DEL SIGLO XV” -pág.42 "...como cierta inscripción en una carta de PERE ROSSELL, la que nos motiva a hacer este inciso. Esta inscripción dice así: Petrus Roselli... de Arte Battista Becario... (2). ¿Qué significado tiene aquí la frase "de arte Battista Becario". Desde luego no puede significar, como han pretendido algunos autores, que la cartografía de ROSELL tiene su antecedente en BECARIO, ya que el estilo de aquel cartógrafo sigue la línea de la escuela mallorquína fundada más de un siglo antes. Sobre este tema que algunos han visto tan fácil y que sin profundizar en él han encontrado consecuencias sobre la génesis de la cartografía de ROSELL, con bases tan inconsistentes, pensamos dedicar en otra ocasión más atento examen. (2) PETRUS ROSELL, carta de 1447 conservada en B. Com. Volterra. ·Adoptamos la forma ROSELL, de la forma latinizada ROSELLI, que aparece en casi todas las inscripciones, menos en las de su discípulo DOMENECH que al nombrar a su maestro lo hace con el nombre ROSELL /Arnaldo Domenech diszipulo petri Rossell composuit anch cartam In Civitate Neapoli anno dom. mcccclxxxiij/...."

Rey Pastor en aquest llibre “La Cartografia Mallorquina”, dóna una explicació de perquè cap erudit espanyol havia tocat el tema, al referir-se a la injusta apropiació per part dels italians:

No poso en dubte que això sigui cert, però vull afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagués tractat de Cartografia Gallega en lloc de Catalana, y depenent del moment polític, pot ser sí que l’haurien tocat…

Caius Perellada en voler posar pau a la baralla dintre del sí del IEECC, va cridar a l'ordre a F. Albardaner amb aquesta frase: “no hem de deixar que la iniciativa forastera s’apoderi d’alló que és nostre...” és a dir “que en parlin bé o malament, però que en parlin..”

Rey Pastor abans de mostrar-nos com identificar obres d’aquesta escola diu, “..En el monumental Periplus del insuperable Nordenskjóld, vi con grata sorpresa, que los más abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catalán con informaciones físicas, biológicas, políticas.., de cada región, tienen su origen, ignórase la fecha, en Mallorca, siendo designadas como -cartas catalanas-...”

I afegeix...:

“..es imperdonable que escribieran sobre el tema sin leer a BARROS, que claramente dice :

Este hecho ya lo recoge PACHECO PEREIRA en la siguiente forma escueta:

Els primers hereus de la cartografia catalana van ser dons els portuguesos, es conserven les cartes entre Enric el Navegant i els Cresques i és dons Jafuda Cresques qui un cop convertit amb el nom de Jacme Ribes va fundar l'Escola de Sagres. (Hi ha divergència d’opinions sobre qui va anar a Portugal, però no n’hi ha cap de que Jacme Ribes era Jafuda Cresques, queda el lligam -Jacme-Jacob-Jafuda).

Els cartógrafs catalans van arribar a treballar a molts països: Els Oliva, Prunes, Martines a Itàlia (Messina, etc..) a l'època, primer catalana i després “espanyola”. Els Oliva a Marsella, els Colom a Holanda (encara que Johan Colom apareix una mica més tard), etc...

Tant van viatjar que no és desatinat pensar que els hereus remots de la cartografia mallorquina siguin els flamencs. El moviment cartogràfic holandès no va poder aparèixer, zas!, per generació espontània, hi ha d'haver una base, i aquesta podria ser perfectament l'escola catalana. En el moment que es produeïx aquesta eclosió, els Països Baixos formen part de l'imperi espanyol, Carles I arriba aquí i es troba amb uns vassalls seus a Mallorca que són mestres cartógrafs, alguns com els Martines han emigrat a Messina, el més normal és que els utilitzi, i per que no, en els seus viatges a Flandes s’els endugui cap allà arribant a crear escola: l'escola de cartógrafs flamencs, que va donar figures com Mercator, Hondius, Blaeu.., sense oblidar el cartófraf Johan Colom!

INSTRUMENTS CATALANS

Abraham Cresques (magistrum mapamundorun et bruxolarum)

Jafuda Cresques ”que fasia e instrumentos náuticos”

ABRAHAM JAFUCÍ, cartas de Pere el ceremoniós “que em porti l’astrolabi de bronzo que li vaig encarregar”, “que em porti l’astrolabi d’or i plata que li vaig encarregar”

.
LES TAULES DE PERE EL CEREMONIÓS

Pere el Ceremoniòs va ser un gran impulsor de la cartografia i de l'astronomia. A part de fabricar bombardes i fer-ne servir una contra Pere el Cruel al setge de Barcelona (descrit a la seva crònica), va promulgar un decret pel que tota nau catalana havia de dur a bord: un compàs, una carta (portolà), un “astrolabi” i implícitament per tant unes taules astronòmiques, (un “astrolabi” sense taules, per a poca cosa serveix…). La longitud es calculava per estima. En canvi la latitud es calculava per mesures d’angles preses amb instruments (fets pels nostres jueus bruxolers)

Com complement dons d'aquesta llei, va encarregar (1360-1380) a un grup d'astrònoms (vegeu els noms al resum) que fesin unes taules astronòmiques, construïnt un observatori i fabricant uns instruments de mesura (esferes armil·lars, quadrants, astrolabis, etc...), de gran tamany, únics al seu temps. (per desgràcia desapareguts)

El més important és que van ser totalment calculades a Barcelona, Es a dir van ser les primeres taules no traduïdes de les de Al-Kwaritsmi, Al-Fargani o AL-Batani. Ens diu:.. “les van calcular els més savis d’Aragó, Catalunya, Montepelusano i Marsella”..

No negarè que són les que han tingut mès difusió però:

Les “tablas alfonsíes” són una simple traducció de les d’Al-Kwaritsmi (d'una primera versió plena d'errors) Al-Farjani i Al-Batani les van corregir però aquestes correccions es van quedar nomès a la seves versións àrabs (J.M. Millás Vallicrosa té una traducció d'aquestes versións). Si Alfonso X les hagués corregit amb càlculs d'astrònoms de Toledo, com diuen alguns “experts”, el primer que aquests haguessin fet hauria estat corregir els errors originals, cosa que ja havien fet els àrabs en aquells temps. “Se coje antes a un mentiroso que a un cojo”

Els manuscrits d’aquestes taules no van aparèixer fins el s.xx!!. (siscents anys perduts entre piles de manuscrits), el 1920 es va trobar el manuscrit de la BNP en llatí, consultant al Sr. Rico Sinobas com a expert que amb tota la mala fe (o d’expert no en tenia res) va dir: “es un epígrafe de las tablas alfonsíes”, varem haver d’esperar a que el Sr. M. Steinschneider trobés un ms. hebreu a la Vaticana, el comparés amb el de la BNP i desmentís al Sr.Rico, dient que d’epígrafe res, que no desvirtués el text i que les taules, encare que incompletes, no tenien res de comú amb les alfonsíes, afegint que ambdós manuscrits deien que s’havien fet a Barcelona per ordre del Rei Pere, suposo que ho va fer com jueu perquè es reconegués el treball dels seus correligionaris, però gràcies a aquesta iniciativa es van trobar els altres manuscrits en hebreu conservats a Suïssa i al Vaticà, a més del document en hebreu de Barcelona cedit per un rabí de la ciutat abans de la guerra (veure el detall dels manuscrits en el resum). Però el colofó el va posar en J.M. Millás Vallicrosa quan va trobar un manuscrit català a la biblioteca de Ripoll, i entre tots va aconseguir reconstruir les taules originals

Al començament es va pensar en Pere el Gran, peró finalment comprovant l’epoca dels astrónoms que hi van participar: Mestre Pere Gil-Bert, natural de Barcelona (En llatí: Petrus Engisbert), Dalmau Ses Planes o Çaplana, (escrivà de la taula de les armades reials de Barcelona), Jacob Corsino (Sevilla- 1376 “Tratado del astrolabio”) i Profacio Judeo.., es va deduïr que havia de ser Pere el Cerimoniós.

LES TAULES DE COLOM - ABRAHAM ZACUTH

Colom per arribar al nou continent necessitava taules, essent el viatje tan important, no es podia refiar nomès de medició de l’alçada de l’estel polar.

Les taules eren necessàries per a la navegació amb el sol o amb un estel diferent de l’estel polar: “De nit es mesura l’alçada de l’estel polar sobre l’horitzontal, i aquesta és la latitud. Al mig dia es mesura l’altura del sol sobre l’horitzó, però cal tenir la declinació del sol per aquell dia, aquí és on fan falta les taules. La resta d’hores del dia és un pel més complicat, es fa pel triangle esfèric pol, zènit, astre, amb l’altura del sol sobre l’horitzó, les taules i l’hora del dia” (mesurada amb l’ampolleta -paraula nostra que pasà al castellà nàutic).

Llegint un llibre d’astrolabis d’un oficial de l’Armada espanyola, vaig trobar: “el Sr. Millàs Vallicrosa ha descubierto en Ripoll un manuscrito muy interesante..”

No vaig parar fins que vaig trobar l’estudi “Tablas astronómicas de Pedro el Ceremonioso” (1962), a una llibreria suïssa de temes jueus.. Es un llibre buscadíssim pels “scholars” d’aquestos temes, I encara que una mica car, estava en perfecte estat (encuadernat en pell) i el seu contingut ho val.

Aquest llibre va ser possible per qué, tot i l’expoli que han sofert els nostres arxius i biblioteques, palès amb la crema final de la biblioteques de Ripoll i Poblet per part de l'inqualificable “Comte d'Espanya” a la segona guerra carlista (1835), havíem tingut la sort, com abans he explicat, que apareguessin a principis del segle XX, el manuscrit en llatí (amb part de les taules) a la BNP, els cinc MS. en hebreu i finalment el MS. en català de Ripoll.

Un cop llegit vaig intuïr la gran importància que havien tingut el jueus catalans en el desenvolupament de l’astronomia moderna, la primera reflexió a en Jordi va ser que aquestes taules havien de tenir alguna relació amb les que va fer servir Colom, i no vaig parar un altre cop fins a conseguir un facsímil de les taules de Zacut (aquesta vegada a Portugal), confirmant les meves sospites..

Abraham Zacuth no podia treure el 1487 les seves taules per generació espontània, es va haver de basar en l’obra dels astrònoms anteriors els jueus catalans del segle XIV que desprès de passar per la nit de Catalunya: Martí l’Humà, el compromís de Casp,etc, torna a sortir a la llum en les taules editades a Portugal, (les que va fer servir en Colom per anar a Amèrica) (ell mateix ens ho diu):

· Diu que és d’una Familia emigrada del S. de França (Catalunya nord)

· Diu que el seu nom és ZACUT, ZACUTO és la castellanització, com Colomo ho és de Colom

· Es declara deixeble de jueus de Perpinyà Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia) i Levi ben Gerson de Banyuls

· Colom el va conèixer a Salamanca: ”dióle muchos livros de astronomía”

Salamanca, el centre de l’astronomia mundial!, amb una junta d’astrónoms (si és que va existir) enganyada per Colom amb el seu cálcul del perímetre de la terra, de no haver existit Amèrica el viatge de Colom fins el Gran Ca era impossible. Els astrònoms portuguesos no van acceptar la seva explicació del perímetre de la Terra més curt (una altre cosa és que Colom pel pre-descobriment sabès que hi havia terres a una distancia navegable, i coneguès la ruta d’anada (amb el alisis de Cap vert) i la ruta de tornada (amb la Corrent del Golf).

Quan a Castella necessiten un astrònom per a definir la “Línea de Tordesillas”, (havent fugit Zacut perseguit per la Inquisició) van a buscar a un astrònom català, en Jacme Ferrer de Blanes, del que sabem que es cartejà amb Colom, però fins fa cincuanta anys als llibres castellans apareixia com “el lapidario de Burgos”...., com si no sabèssim que Blanes es troba a 20 km. al nord d’Arenys.

Pot ser no podrem demostrar que Zacut fos un jueu català fugit a castella, amb les dades de que disposem (encara que la línia d’investigació queda oberta), de fet les seves taules les edita quan ja havia passat a Portugal fugint de la Inquisició del regne d’Aragó), però al menys hem deixat palès que la seva escola, els seus coneixements, la seva inspiració venen de Catalunya

Resumint, a Catalunya teniem (especialment desde Pere el Ceremoniós) i eren ben nostres, avent-hi contribuït el jueus catalans d’una forma especial:

Instruments de navegació

Cartes de navegació
Taules astronómiques
I.. no oblidem la pólvora amb el salnitre de Collbató

Es a dir, Colom va arribar al nou continent amb.. instruments, cartes i taules... catalanes...

Manel Capdevila

Vull afegir una altre aseveració més, els successors de Zacuth: Sacrobosco, Regiomontanus (Colom va fer la predicció d’un eclipse de Lluna amb les seves taules), Galileu, Copèrnic, Kepler, i el mateix Newton quan diu que va pujar “sobre espatlles de gegants”, tampoc van partir de zero, van beure dels coneixements d’Alexandria per la vía hispano-arabo-jueva (jueus catalans), degut a que la via d’Orient va quedar tancada pels turcs el 1451 amb la caiguda de Constantinopla i que quan es recupera: a mitges, amb la independència de Grècia el 1820, Bulgaria, Rumania, Balcans i finalment amb la independència del països àrabs desprès de la 1ª Guerra Mundial, ja no hi quedava pràcticament cap coneixement desconegut.

Europa va aprendre a navegar de llibres catalans

· Martí Cortès (Aragonès. Possible familiar de Ferràn Cortès - escut d’armes videt. Cristina Ortuño).=> El seu “Breve Compendio de la Sphera y de la Arte de Navegar” es va traduïr a totes les llengües dels països que navegaven (anglès, holandès, francès)

· Pere Medina (Valencià) => El seu “regimiento de navegación” (1563) es va fer famós a tota Europa.

· Jaume Ferrer (jueu valencià) => Felip II el va enviar a Mèxic i Manila (ón va morir), per a mesurar les seves longituds amb un sistema basat en l’angle de la lluna i el sol (les va calcular amb unh error de 400km) . Aquest sistema millorat per Tobia Meyer de Gottingen, guanyà un accessit de 10.000 lliures, al premi del “Board of Longitudes”, concedit finalment a Harrison pels seus rellotjes (gens pràctics per cert, el 4t el va portar Cook a Australia) per influència del Príncep de Gales (fanàtic dels rellotjes). I que un cop perfeccionat per José de Mendoça i Ríos en les seves taules de 1805 el van fer servir la Royal Navy, L’Armèe, i l’Armada, (per no dir totes les marines) fins 1905, en que en Marconi al creuar l’Atlàntic amb el telègraf va permetre sincronitzar els rellotjes a tot el món per inexactes que fossin.

Sobre aquest darrer punt vull fer una reflexió i amb ella retre homenatje a l’amic Ricard Jaime que m’hi va fer costat.Quan vaig estudiar trigonometria esfèrica a Preu vaig voler la resposta a dues preguntes, la 1ª “com es troba la latitud?”, la 2ª “com es troba la longitud?”. La resposta a la 1ª => amb el sextant, em va convencer, però tothom em va contestar a la 2ª => amb el rellotje. Jo intuía que es podia fer sense rellotje, em va costar quasi 15 anys provar-ho, ja que m’ho van negar: el Dr. de l’observatori Fabra, un enginyer de camins, dos companys astrofísics..., no era sinó el sistema de distàncies llunars de Jaume Ferrer de València (per aixó no vaig parar fins aconseguir un original de la 1ª edició de les taules d’en Mendoça para demostrar-ho als incréduls pco documentats.).

Tant s’ha vilipendiat el sistema que, inclús en el DVD basat en el llibre de Dava Soebel “The longitude” es fa mofa de Maskelyne i altres astrónoms dient “i que fan quan és núvol?”, dons Sra. deixim contestar des de un lloc publicat a internet, a la nècia pregunta a que ha conduït el seu llibre (que l’ha fet guanyar millions): “el mateix que els que navegan amb el rellotje => esperar a que marxin els núbols”. La majoria dels defensors de Harrison pensan que el rellotje és una mena d’oracle que et dona la longitud directament, peró amb el rellotje tambè cal fer mesures amb el sextant.

Per cert, el càlcul de la longitud mitjançant el rellotge va ser proposat per primera vegada per Ferrán Colom

En acabar la guerra civil Espanya es va quedar sense els grans cervells, tots eren pro-república (Julio Rey Pastor => Argentina, Severo Ochoa => USA ), degut a aixó varen tenir els 40 i 50, ensenyants mediocres, fins al punt que el llibre de geografia de quan tenia 7 anys deia que les estacions eren degudes a la distància de la terra al sol, era estiu quan eren aprop i hivern quan eren lluny. Quan va trucar un Nadal, l’Angelina desde Brasil dient que allà era estíu, ho va desmontar tot. A nivell universitari va passar el mateix.. el sentit comú (el menys comú dels sentits), o millor dit aquella intuïció que ha de posseir tot investigador que s’en senti, no s'ensenya a la universitat. Cert jove llicenciat en filologia em vadir que el grec era una llengua cirílica, un físic amic meu mantenía que la diferència de durada del vol d’anada London-NewYork i el de tornada era degut a que la terra girava!.i els enginyerrs de Camins que van calcular la llosa de la NII li van treure 80cm de llum (del sostre a la sorra), del que tenia abans 1,20m), resem perquè no baixin dues riuades seguides!.

RESUM -PRESENTACIÓ

ELS INSTRUMENTS, LES CARTES I LES TAULES DE COLOM, FOREN CATALANS… (Resum-Presentació)

ANTECEDENTS D’ASTRONOMIA CATALANA

ABRAHAM BAR HIYYA HA-BARGELONÍ (Obres d’astronomia)

-“FORMA DE LA TERRA” (S.XII..)

•“Surat ha-ares” Hebreu, basat en Tolomeu, Al-Fargani i Al-Batani.

•“CÀLCUL DEL MOVIMENT DELS ASTRES” (S.XII: 1136)

•Hebreu, basat en Tolomeu, Hiparc, Al-Fargani i Al-Batani.

•B.Medicea(P.88,C.28,C.30), B.Vaticana(nº.379)

•BNP(1044,1092), Bodleian(Oct.5)

•Leyden(Warner.37)

•B.Museum(Add.27.106),Torino(nº.66)

•B.Casanatensis(nº.203).

RAMON LLULL (Obres d’astronomia)

-TRACTAT D’ASTRONOMIA

•British Museum Ms. Add.16.434

•Acavat a Paris l’octubre de 1297 (antiaverroiste)

•En català (de’n Àrias en lloc de n’Àrias)

•15 manuscrits en llatí (Tractatus novus Astronomiae)

-DE PRINCIPIS MEDICINAE

•Referència a temes d’Astrologia

-DE REGIONIBUS SANITATIS ET INFIRMITATIS

•Referència a temes d’Astrologia

PERE EL CEREMONIÓS

INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ (Mallorca)

•Cartes de navegar e les cestes o compasses

•Abraham i Jafuda Cresques (bussolers)

•Isaac Nafucí (1366.mestre d’astrolabis)

•Isaac del Barri(Perpinyà)

CARTES DE NAVEGACIÓ (Mallorca)

•Abraham i Jafuda Cresques (cartògrafs)

•Magistrum mapamundorum e buxolarum

•Vallseca, Viladestes,Petrus Rosselli,etc...

TAULES ASTRONÓMIQUES

•Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia)

•Sen Bonet

•Levi ben Gerson de Banyuls

TAULES DE PERE EL CEREMONIÓS

LLISTA DE MANUSCRITS

BNP nº.10.263 (llatí)

•Rico Sinobas => epígraf “T.Alfonsíes”

•B.Vaticana nº.379,nº.356 (hebreu)

•M.Steinschneider => Rei Pere, original català

•Ms.Berna nº.227 (hebreu)

•N.B. Viena nº 132 (hebreu)

•B.Catalunya nº.1.664 (hebreu)

•B. Mata Ripoll ms. nº.21 (català)

•Trobat per Millàs Vallicrosa

ASTRÔNOMS QUE HI PARTICIPEN

•Diu:.. “les van calcular els més savis d’Aragó, Catalunya, Montepelusano i Marsella”

-MESTRE PERE GIL-BERT

•Natural de Barcelona (En llatí: Petrus Engisbert)

-DALMAU SES PLANES O ÇAPLANA

•Escrivà de la taula de les armades reals de Barcelona (no el del PP)

-JACOB CORSINO

•Sevilla: “Tratado del astrolabio” (1376)

-PROFACIO JUDEO

ABRAHAM ZACUTH

-ORIGEN CATALÀ

•ÉS d’una familia emigrada del sud de França (Catalunya nord)

•ZACUT=>ZACUTO

-DEIXEBLE DE CATALANS (Diu basarse en jueus de Perpinyà)

•Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia)

•Levi ben Gerson de Banyuls

-VA CONÈIXER COLOM...

•..a Salamanca:”dióle muchos livros de astronomía”

CARTOGRAFIA ITALIANA O CATALANA? MERCATOR CATALÀ?

2006-10-29T09:27:00.000-08:00

23.6.03

CARTOGRAFIA ITALIANA O CATALANA? MERCATOR CATALÀ?
Avui dia no hi ha ningú que pretengui ser coneixedor de la matèria que no reconegui la importància dels cartògrafs catalans (la majoria jueus de Mallorca, Abraham i Jafuda Cresques –cartògrafs e bussolers-, coautors de l’ATLAS CATALÀ DE 1375, etc..). El gran problema és que “l'anglès científic” de l'època, era el llatí, i amb el text en llatí, els erudits italians s'han volgut apropiar de molts d'ells: Per a ells Petrus Rosselli era, com no!, italià! (conec un parell de Peres Rossell). En aquest cas hem tingut sort ja que existia un altre portulà, del mateix traç en el que es llegia: “Petrus Rosselli me fecit ab Majoricarum Insulae”. D’Angelino Dulcert els italians pretenien que Dulcert era “Dalorto” mal escrit –italià és clar!-, cosa que va rebatre Rey Pastor. Si van arrivar a això imagineu amb Colom!
Julio Rey Pastor, va saber posar els punts sobre les ís (i fins itot defensarla dels portoguesos), en el seu llibre “La Cartografia Mallorquina” (que no té desperdici, malgrat estar imprès el 1959, dec el seu coneixement a en Bilbeny fa 14 anys, peró poc desprès el secretari de la “Library of Congress” m’el recomanava com cabdal), i de fet més imparcial no ho pot ser ja que era de la Rioja. Em va costar identificar-lo amb el Rey Pastor del meu llibre de Càlcul de 1er d'enginyeria, però és el mateix. Amb nou anys que he passat a PTOP, he pogut tenir una bona mostra del lligam matemàtiques-cartografia (molts enginyers de camins -bons matemàtics- són passionats aimants de la cartografia), Rey Pastor -gran matemàtic- entrava dins d’aquest perfil, de fet els cartògrafs a part d’artistes havien de dominar les matemàtiques –al menys algun d’ells- ja que la projecció de l’esfera sobre un pla les necessita.
Rey Pastor abans de mostrar com identificar obres d’aquesta escola diu,“..En el monumental Periplus del insuperable NORDENSKJÓLD, vi con grata sorpresa, que los más abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catalán con informaciones físicas, biológicas, políticas.., de cada región, tienen su origen —ignórase la fecha— en Mallorca, siendo designadas como -cartas catalanas-...”
I afegeix...:
“..es imperdonable que escribieran sobre el tema sin leer a BARROS, que claramente dice : -mándou vir da ilha de Mallorca um mestre Jacome, hornera mui douto na arte de navegar, que fasia e instrumentos náuticos e que Ihe custou muito pelo trazer a este reino para ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mes ter".
Que (c. 1415) actuaba JAFUDA CRESQUES como director de la Academia de Sagres, era cosa sabida de los historiadores hace más de un siglo, aunque no se habían identificado ambos cartógrafos: el de Mallorca y el de Sagres. Hasta entonces cabía (a base de gran ignorancia cartográfica) atribuir a la escuela del Infante, y no a él en persona, la invención de los portulanos; pero ¿qué sentido tenía eso al fundar hacia el 400 esa escuela o academia el emigrado CRESQUES, ya setentón y cansado de fabricar durante medio siglo planisferios para el insaciable PEDRO IV DE ARAGÓN y el heredero, también cartomaniático, DON JUAN?
Este hecho ya lo recoge PACHECO PEREIRA en la siguiente forma escueta:
"..Muijos beneficios tem feytos o virtuoso Infante Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, por que descubrió a ilha da Madeyra no anno de nosso senhor de mil CCCCXX, e ha mandau pouoar e mandou a Cicilia pellas canas de açuquar, ...;
isso mesmo mandou á ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e mercés ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer áquelles de que os que em nosso tempo viuem, aprendéram."
Rey Pastor en el seu llibre, dóna una explicació de perquè cap erudit espanyol havia tocat el tema, en referir-se a la injusta apropiació per part dels italians: “Nuestros geógrafos, insuficientemente pertrechados, permanecieron tímidamente neutrales; y los belicosos vindicadores de la ciencia española que D. Gumersindo Laverde había organizado en falange defensora de la bandera enarbolada por el joven Menéndez Pelayo permanecieron silenciosos, porque el gran erudito había olvidado este capítulo de la ciencia medieval”.. No poso en dubte que això sigui cert, però vull afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagués tractat de Cartografia Gallega en lloc de Catalana, pot ser sí que l’haurien tocat…
Caius Perellada en voler posar pau a la baralla dintre del sí del IEECC, va cridar a l'ordre a F. Albardaner amb aquesta frase: “no hem de deixar que la iniciativa forastera s’apoderi d’alló que és nostre...” és a dir “que en parlin bé o malament, però que en parlin..”
Els primers hereus de la cartografia catalana van ser els portuguesos, es conserven les cartes entre Enric el Navegant i els Cresques i és Jafuda Cresques qui un cop convertit amb el nom de Jacme Ribes va fundar l'Escola de Sagres. (Hi ha divergència d’opinions sobre qui va anar a Portugal, però no n’hi ha cap de que Jacme Ribes era Jafuda Cresques, lligam -Jacme-Jacob-Jafuda).
Els cartógrafs catalans van arribar a treballar a diversos països: Els Oliva, Prunes, Martines a Itàlia (Messina, etc..) a l'època, primer catalana i després “espanyola”. Els Oliva a Marsella, Johan Colom a Holanda (encara que una mica més tard), etc...
Tant van viatjar que no és desatinat pensar que els hereus remots de la cartografia mallorquina siguin els flamencs. El moviment cartogràfic holandès no va poder aparèixer, zas!, per generació espontània, hi ha d'haver una base, i aquesta podria ser perfectament l'escola catalana. En el moment que es produeïx aquesta eclosió, els Països Baixos formen part de l'imperi espanyol, Carles I arriba aquí i es troba amb uns vassalls seus a Mallorca que són mestres cartógrafs, alguns com els Martines han emigrat a Messina, el més normal és que els utilitzi, i per que no, en els seus viatges a Flandes s’els endugui cap allà arribant a crear escola: l'escola de cartógrafs flamencs, que va donar figures com Mercator, Hondius, Blaeu.., sense oblidar el cartófraf Johan Colom!
Dintre d'aquest escenari existeix la possibilitat de que algun cartógraf jueu, fugint de la Inquisició s'hagués establert a Holanda, - el pare de Mercator s'ajusta a aquest perfil, va arribar a Holanda amb dona i fill emigrant des d'Alemanya (el perfil atribuït per Madariaga al Colom català-genovès). Kremer (el “Mercator” llatí en alemany, és el cognom que va usar Mercator a Holanda) en català significa Mercader i aquest cognom així com Mercadal són molt comuns a Mallorca.

Manel Capdevila

Alcàçoves i Catalunya

2006-10-29T09:17:00.000-08:00

Hola, sobre el tractat d'Alcàçovas, entenem que va ser signat entre Castella i Portugal. Correcte? També sabem que Colom va haver de baixar fins les illes de Cap Verd per tal d’agafar els corrents i vents favorables, i arribar a les costes caribenyes, fet que es va canviar per una ruta E-O per tal que Portugal no reclamès els seus drets, correcte?

Però, si el tractat era entre castellans i portuguessos, perquè un català de la corona catalano-aragonesa havia de mentir sobre la ruta seguida? com s’aplicava aquest tractat a altres païssos com Catalunya?

(Extret d’un email)

Benvolguts: Si el que insinueu ès que en Colom podia navegar, com català que era (és a dir de la Corona d’Aragó, no de la de Castella), per sota de la latitud de la Gomera, atès a que no estava lligat pel tractat d’Alcaçoves, la meva opinió és que hi estava lligat i que no hi podia navegar.

I us diré perqué => pur sentit comú.. contra documents adulterats

Si hi ha algun document d'Alcàçovas que parli nomès de Castella, està retocat...

Creieu de veritat que el tractat d'Alcàçovas signat principalment per cedir els drets sobre les Canàries es va signar només amb Castella, quan està ampliament demostrat, que fins aquells temps, les Canàries eren Catalanes?

Al profús estudi de Rumeu d’Armas (glosat per Carles Camp) sobre el bisbat de Telde hi afegeixo de moment tot aixó, o creieu que són casualitats?:

Ferran signa el tractat com rei d’Aragó: “...señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia..”NO ESMENTA LEÓN."LEON ES VA INTRODUÏR MÉS TARD PER JUSTIFICAR EL LLEÓ DELS ESCUTS QUE ERA DE FERRÀN" (E.GUILLOT)
Mapa de Cantino de 1502 amb la bi-barrada a les Canàries i a... Sevilla-Cadis
Al Mapa de Cantino la bi-barrada origen rau a Barcelona
El 1492 els que teniem coneixements científics de navegació erem els catalans (Canàries=Navegació)
El 1494 han de recòrrer a Jacme Ferrer de Blanes per fer la línia de Tordesillas (i diuen que és de Burgos)
La Candelària és la Mercé
”Ca”, l'arrel i origen del nom de Canàries és més emprat en Català medieval i els seus topónims (P.E.: Canet), que en castellà
Illa de Palma a Mallorca => "Isla de la Palma" a Canàries
La capital Palma de Mallorca => "Las Palmas" de Gran Canària
Illetes a Palma de Mallorca => Isletas (diminutiu català) a Las Palmas Gran Canària (amb la mateixa forma geogràfica)
La guitarra catalana, origen del tiple menorquí i aquest del tiple canari i del sudamericà (el xarango argentí en serà un derivat fins i tot l'ukelele de Hawai)
Similitud dels vestits típics de les dones Canàries i els de “Ses Illes”
L'illa de Ferro és diu Ferro als mapes antics no Fierro-Hierro en castellà (aixó vé mes tard... quan ens les roban)
Document de 1443, "y el Papa cedió las Canarias a don Luis de la Cerda (sabem que era de la corona d'Aragó => Conferència d'en Juanjo)
La senyora de la Gomera que visita Colom era de la Corona d'Aragó
El Mapa de Cantino (1502) diu: ”has antilhas del rey de Castella”..a la seva mort ja és un altre cosa..

Resumint, em sembla que hi ha prous proves per dir que el català Joan Colom, havia d’acatar el tractat d’Alcàçovas signat pel seu Rei i no podia navegar més avall de la Gomera.

I per anar al Carib, no ho dubteu, s'hi ha d'anar amb els corrents de les illes de Cap Vert i tornar pel nord amb el corrent del Golf. Realitat tant palmària com el fet de que els catalans per anar a les "seves Canàries" feien escala a algun port del golf de Cadis. La Mercè ès la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando a l'Illa de Lleó, (batejada així per Ponç de Lleó - vegeu l'article d'en Carles Camp).

Ès tant important aquest fet que per mantenir la legalitat del descobriment, tots els mapes fins el de Waldseemüller (Saint Diè, 1507), dibuixen les illes del carib (Cuba, Hispaniola, etc.), per sobre del Tròpic de Càncer quan de fet estan per sota, (12º d’error.. vegeu la meva ponència de l’eclipsi al 5è simposi), quan.. de fet.. la latitud es podia mesurar amb un quadrant de fusta casolà, fins i tot el 1492, amb un error inferior a quasi mig grau! (dividint els 90º successivament en 1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32, 1/64, 1/128 => 45º- 22,5º- 11,25º- 5,6º- 2,8º- 1,4º- 0,7º)

Mapa de Cantino(1502)

L’escala dels catalans a les Canàries camí del Carib, i a algun punt del golf de Cadis camí de les Canàries, per fer provisió de queviures, aigua i llenya, també ès importantíssima, com ja vaig explicar a un altre estudi, cal fixar-se en les senyeres del mapa de Cantino a les Canàries i a... Sevilla-Cadis.
Manel Capdevila
DETALL DEL TRACTAT D’ALCÀÇOVES
“...Otrosi quisieron más los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de Aragón e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a príncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesión e casi posesión en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera , Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora están descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos términos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e príncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma , Fuerteventura, La Gomera , el Hierro, la Graciosa , la Gran Canaria , Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y León...”

ALCAÇOVES I LA PRIMERA GRAN MENTIDA

2006-10-29T09:11:00.000-08:00

LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA.. 2

UNA RUTA PER LA POSTERItAt (d’anada i de tornada) 3

Escala d'aprovisionament dels catalans a l'estret.. 5

TRACTAT D’ALCÀÇOVES - Divisió del món pel paral·lel de la Gomera (28 º N)… 15 anys abans del Tractat de Tordesillas.. 7

TRACTAT DE TORDESILLAS - canvi de la divisió horitzontal del món (paral·lel 28º N), per una vertical (meridià de Tordesillas) 8

MAPES FALSEJATS - Cuba i Hispaniola 12 º més al nord a "l’admiral's chart", a la carta de Joan Cosa i a la de Cantino.. 9

Butlles concedides per Alexandre VI 11

LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA..

La tesi, sobre LA PRIMERA GRAN MENTIDA -l'engany sobre la ruta declarada en el primer viatge de Colom-, és del catedràtic de l'escola nàutica de Cadis, Luis Miguel Coín Cuenca, que la va poder demostrar el 1990 fent aquesta travessia, (baixant fins a l'altura de les illes de Cap Verd) amb una rèplica de la Niña, arribant al Carib en el mateix temps que l'emprat per Colom…Va publicar tres llibres, i fins i tot la BBC va fer un reportatge que TVE no va voler passar, vam haver de veure'l a Euskal -Telebisa…(censura en el segle XX!!!)… Però el seu missatge no va quedar suficientment clar, ja que ho va emmascarar amb la teoria (de Manzano i altres) del “nàufrag que es suposa lliurà un mapa a Colom abans de morir”, desviant sense voler l'atenció del tema principal “la falsificació històrica” amb la declaració d'una falsa ruta!, i quedant-se tothom amb la història del mapa secret.

Colom durant el primer viatge, segons una còpia del diari transcrita per Bartomeu Casaus, que és l'única que es conserva, va seguir el paral·lel de la Gomera fins arribar a Guanahaní. Però en realitat va haver de baixar fins a les illes de Cap Verd, (com va fer en la resta de viatges) a buscar els corrents favorables i els Alisis del NE, que, especialment en aquella època de l'any, bufen allà amb suficient força, per a fer arribar les “pesades” caravel·les fins al Carib, atribuint a San Salvador una falsa latitud de 28ºN., perquè el tractat de Alcàçoves (vigent en 1492), li impedia navegar al sud d'aquest paral·lel… aquesta va ser la primera gran mentida.

Ruta real -única factible- contraposada a la ruta declarada oficialment

Duia dos comptes de llegües navegades, segons ell, per a tranquil·litzar a la tripulació, però els seus comptes curt i llarg coincideixen molt bé amb els comptes de llegües de la ruta “directa” i de la ruta “corba” (única factible, veure gravats, -sic- ruta seguida pels “pilots d’Arenys” del S.XIX). Ho va fer per a justificar-se si es trobava amb algun vaixell portuguès (a l'anada o a la tornada), ja que sabia que al tornar el corrent el duria irremissiblement a les Açores… (a Portugal, va ser fet presoner i després interrogat mostrant la seva versió legal del diari...).

Sis dies després de sortir de la Gomera van trobar el masteler d'una nao de 120 tones, però atès el sentit “rellotge” dels corrents atlàntics és poc probable que el trobés navegant cap a l'oest, però sí navegant cap al sud, en aigües freqüentades pels vaixells portuguesos. En aquests dies, diu que l'aigua era la meitat de salada, trobant dofins i tonyines, cosa impossible segons els historiadors –això navegant a l'O de les Canàries- però navegant amb rumb a Cap Verd, s'hauria trobat el corrent d'aigua dolça que aflora a la superfície procedent de l'Antàrtic, que crea una zona molt rica en pesca. El 14 de setembre (navegades unes 300 milles) diu: ”varem veure un jonc i un rabiforcat”…, -això amb rumb O des de la Gomera- és impossible, ja que aquestes aus (també segons el seu diari): “no s'aparten més de 100 milles de terra”, però amb rumb SO, és diferent perquè es trobaria a menys de 100 milles de les illes de Cap Verd. Amb aquesta demostrada tesi sobre la “mentida històrica”, i pel tractat de Alcàçoves (veure apartat més endavant), el descobriment d'Amèrica, seria legalment per a Portugal…

UNA RUTA PER LA POSTERITAT (D’ANADA I DE TORNADA)

Allà pels anys 70, en el meu primer vol a Nova York em va estranyar que hi hagués diferència en la durada “real” del vol, entre el viatge d'anada i el de tornada, després de moltes discussions amb gent que creia saber el motiu, un pilot conegut, em va explicar que era causat per un corrent en doll "JET STREAM" que bufa “d'oest a est” (contrari al moviment aparent del sol) a l'hemisferi nord, amb una velocitat mitja superior a les 60 mph (arribant en ocasions a 300 mph ) i a una altura entre 6 i 9 milles. Va Ser descoberta durant la segona guerra mundial pels pilots japonesos que sobrevolaven el pacífic. Aquesta troballa va ser de suma importància per a la navegació aèria intercontinental i des de llavors es té en compte en tots els viatges transoceànics. (El seu coneixement ha ajudat també en la predicció del temps, ja que arrossega les capes d'aire inferiors). Doncs bé, la gran importància de Colom (faig servir aquesta grafia per ser la que ell mateix usa en les 17 edicions internacionals de la seva carta a Lluis de santángel i Gabriel (Rafael) Sanchís, publicades mentre ell encara vivia), és haver establert “per a la posteritat”, en els viatges a vela::

1. LA RUTA E-O D’ANADA (alisis del NE y corrents de SO-O a la alçada de les Illes de Cap Vert)

2. LA RUTA O-E DE TORNADA (el corrent del Golf de NE-E)

Mapa amb els corrents dominants a l’Atlàntic

La velocitat mitja del corrent del Golf i del corrent de Cap verd, és d'uns 0,5 nusos (amb pics de fins a 3 nusos) i sent la millor velocitat a la qual podien navegar les caravel·les d'uns 9 nusos, era obligatori fer-ne ús. Després d'ell (en els seus quatre viatges), tots els que l'han seguit han utilitzat el seu descobriment, aquestes dues "autopistes" dins l'oceà. (A l'arxiu municipal d'Arenys de Mar, n’hi ha una petita prova amb els rumbs traçats a llapis a totes les cartes de l'Atlàntic que hi son conservades, de pilots que es van formar a l'Estudi de Pilots de Baralt)

Colom "va intuir" aquestes dues rutes en els seus viatges anteriors:

a. - Quan viatja a la Mina amb Portugal, escriu al seu diari: "en aquestes latituds (a partir del tròpic de càncer) els vents bufen sempre en la mateixa direcció" (els Alisis del NE). Per aquest motiu va manar aparellar les caravel·les amb vela quadra (la Pinta a les Canàries, ja iniciat el viatge)

b. - Pels seus viatges a Irlanda (Galway) sabia que "troncs amb homes de pell acolorida, que no parlaven llengua coneguda, havien arribat a Galway arrossegats pels corrents" o en relats de marins de les Açores, "grans peces de fusta llaurada per la mà de l'home havien arribat "arrossegades" a les illes de ponent "

No té cap importància, el fet de que un marí moribund o Toscanini (no hi ha cap prova de la seva carta), li donessin o no un mapa, arribés a robar-lo, o fins i tot el fet de que hagués estat allà prèviament, la única cosa important és el seu llegat. Shakespeare, Lope de Vega, Edison o Bill Gates (full de càlcul, Windows ...), es van aprofitar, copiar, o van tenir "gent", que va realitzar part de les obres que es van atribuir. Però tot i així, segueixen tenint el mèrit d'haver-ho fet passar a la posteritat ... Si no hagués estat per "seu saber vendre", o pel seu renom, potser avui no les coneixeríem ...

Abans que ell hi van arribar els víkings, i potser fins i tot el Temple, els celtes, els fenicis, els egipcis ..., però cap d'ells va deixar marcada una ruta perquè la seguissin els que vindrien al seu darrere...

Colom, segons els seus diaris, va fer servir aquesta ruta SO-O en els viatges 2 º, 3 º i 4 º, en el 1r, segur que també, encara que per a no contravenir l'esmentat tractat de Alcàçoves, va haver de dir que havia seguit el paral·lel de la Gomera fins a arribar a Guanahaní a les Bahames (... baixa-mar?), - les "Lucaya" de Ptolemeu -, penso que el nom de "Cayos" donat a algunes illes d'aquesta zona ha derivat d'aquí (Mc..).

Abans del desembarcament a Guanahaní, va albirar terra tres vegades, havia passat a prop ( "llums vistes de nit a la llunyania") d'alguna illa més a "barlovento" (del català "per lo vent" MC), en la qual no va voler desembarcar, al meu entendre, perquè encara estava al sud de l'abans esmentat paral·lel de la Gomera, necessitava donar compte oficial d'una illa d'almenys 28 º Lat.N. (latitud de la Gomera), per poder dir que el descobriment era legalment espanyol.

ESCALA D'APROVISIONAMENT DELS CATALANS A L'ESTRET.

Durant els S. XIV i XV el viatge Catalunya-Canàries (uns 20 dies) no podia fer-se sense escales i els navegants catalans en fer els primers assentaments a les Canàries van haver d'escollir un lloc tàctic per fer provisió d'aigua i verdures fresques (com van fer els portuguesos primer i més tard els holandesos i anglesos al Cap de Bona esperança), i el lloc de la península més proper a les Canàries (sense entrar a Portugal) és sense cap dubte el Golf de Cadis. Quan Jafuda Cresques (Jacme Ribes), va ajudar a Enric el Navegant a muntar l'escola de navegació, la va fer muntar a Sagres (al costat del Cap S. Vicent), pel mateix motiu.

La primera presència catalana que tinc documentada al golf de Cadis, com força naval, data del temps de Jaume I que va ajudar amb les seves galeres al seu consogre “Fernando III el Santo” en la conquesta de Sevilla, que, com diu la crònica "es va conquerir per mar", sense oblidar Castell de Ferro a Almería i les galeres catalanes que van participar a la conquesta de Màlaga… Ens explica Andrés Bernáldez en la seva història dels Reis Catòlics D. Fernando i Da. Isabel (Impr. que fué de JM Geofrin. Sevilla 1869. Tomo I. Cap. 813), “...estaban asediando Málaga (1487): “e faltó pólvora en el real, mandó el rei una galera por pólvora a Valencia i prestamente fue venida con ella"

Aquest fet, al final, ha anat en contra dels interessos catalans, perquè quan s'ha volgut canviar l'origen del viatge de Colom, ha sigut molt fàcil, ja que l'últim territori de la península al que va dir adéu Colom va ser obligatòriament algun lloc del Golf de Cadis (els americans van escollir Rota i Pals de l'Empordà com punts estratègics, els anglesos Gibraltar).

Dient això no pretenc canviar l'origen del viatge del descobriment, que estic convençut es va gestar i va sortir de Catalunya, simplement intento delimitar la base d'aprovisionament de les naus catalanes camí de Canàries usada "necessàriament" per Colom i abans per altres, quan Canàries era un fet únicament català. El viatge d'Huelva a Canàries podia durar uns 11 dies, (la tercera part de la travessia Gomera-Antilles), que no és tan poca cosa com per voler convertir-lo en un viatge de 20 dies sense escales des de València, per no haver de tocar ports castellans.

M'inclino almenys per dos possibles llocs on hi ha influència catalana: Huelva -a Palos no hi havia port- i la zona d’Isla Cristina (La Figuereta), encara que n’hi ha d'altres, atès que "La Mercè" ès la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando (Illa de Lleó), i no va arribar allà caiguda del cel, implica una presència important de mariners catalans a la zona del golf de Cadis

Per a la primera opció em baso en què la patrona d'Huelva és la Verge de la Cinta, atès que ho va ser de Tortosa uns 100 anys abans, és evident que van ser navegants de Tortosa els que van dur allà aquesta devoció. En temps de Colom, hi havia un oratori dedicat a la la Verge de la Cinta. No oblidem que Colom enmig d'una gran tempesta, després de llençar oli al mar, va fer cantar l'Ave Maris Stella als seus mariners agenollats enmig del vaixell.

La Verge dels Navegants (o del Bon Aire) del famós quadre d'Alejo Fernández, també és la mateixa Verge de la Cinta de Tortosa, l'advocació "Stella Maris" va ser proclamada a nivell Roma per Adrià VI (preceptor de Carles I), que li va agafar devoció sent bisbe de Tortosa (veure llibre de M. Bestratèn) Per a la segona opció em baso en la seva història:

A partir d'un impressionant fenòmen de la Naturalesa, el terratrèmol de l'1 de novembre de 1755, que va canviar la fisonomia de les costes portugueses i Espanyoles desde Lisboa fins al Golf de Cadis, va sorgir un nou enclavament a la zona més occidental d'Huelva que sota l'assentament de mercaders catalans, principalment, de Mataró, Sitges i Canet de Mar, va donar origen a la que avui és Illa Cristina, abans coneguda per "La Figuereta", en referència al pou d'aigua potable pròxim a una petita figuera.

Els orígens d'aquesta localitat marinera es remunten a la segona meitat del segle XVIII, quan pescadors catalans i valencians es van assentar en aquestes terres per explotar els caladors de sardina i tonyina, extreure la sal de les zones inundades, salaons i conserves el peix.

Isla Cristina, el port pesquer més important d'Andalusia, és una població fundada per pescadors catalans, en concret per Arnau, de Canet de Mar, patró de pesca, que es va establir el 1756 i el van seguir altres catalans del Principat i València. El 1757 Josep Faneca de Mataró, que era l'únic habitant ja que els altres estaven absents, va descobrir aigua potable. El primer magatzem el va construir Antón Salerich. Els noms de molts dels alcaldes reflecteixen l'origen català de la població (P.E.: Antoni Roselló, Joan Martí, Joan Travé...). Es va convertir en municipi el 1802, prenent el nom d’Isla Cristina (com agraïment a la reina Maria Cristina per l'ajuda humanitària donada durant una epidèmia de còlera) el gener 29 de 1834

Encara avui dia només cal consultar la guia telefònica…, el nombre de cognoms catalans és molt elevat ...

La versió oficial diu simplement que hi va haver una escassesa de pesca a Catalunya i els pescadors van emigrar allà, però amb la gran quantitat de llocs que hi havia per triar, penso que l'elecció no va poder ser deguda a l'atzar, va haver de ser deguda a que ja hi existia alguna referència anterior.

TRACTAT D’ALCÀÇOVES - DIVISIÓ DEL MÓN PEL PARAL·LEL DE LA GOMERA (28º N)… 15 ANYS ABANS DEL TRACTAT DE TORDESILLAS..

(l'única versió que he trobat a internet - en anglès) ..

“.., or in any other islands, coasts, or lands, discovered or to be discovered, found or to be found, or in the islands of Madeira, Porto Santo, and Desierta, or in all the islands of the Azores, or the islands of Flores, as well as the islands of Cape Verde, or in all the islands hitherto discovered, or in all other islands which shall be found or acquired by conquest [in the region] from the Canary Islands down toward Guinea. For whatever has been found or shall be found, acquired by conquest, or discovered within the said limits, beyond what has already been found, occupied, or discovered, belongs to the said King and Prince of Portugal and to their kingdoms, excepting only the Canary Islands, to wit: Lançarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Grand Canary, Teneriffe, and all the other Canary Islands, acquired or to be acquired, which belong to the kingdoms of Spain..”

“…And should they do the contrary (which may God not permit), then by that very fact, the guilty party shall incur a fine of 300,000 gold doblas of the grade of good gold and of just weight [which shall be given] to the other, obedient, party…”

(.. traducció de la traducció anglesa ..)

“.., o en cualesquiera otras islas, costas, o tierras, descubiertas o por descubrir, halladas o por ser halladas, o en las islas de Madeira, Porto Santo, y Desierta, o en todas las islas de las Azores, o [en] las islas de las Flores, así como [en] las islas de Cabo Verde, o en todas las islas hasta hoy descubiertas, o en aquellas otras islas que se encuentren o adquieran por conquista [en la región] de las Islas Canarias abajo hacia la Guinea. Para cualquier cosa que sea hallada, se adquiera por conquista, o se descubra dentro de dichos límites, además de lo que ya se ha hallado, ocupado, o descubierto, pertenece a dicho Rey y Príncipe de Portugal y a sus reinos, exceptuando sólo las Islas Canarias, Verbi: Lançarote, Palma, Forteventura, Gomera, Ferro, Graciosa, Gran Canaria, Teneriffe, y todas las demás Islas Canarias, adquiridas o por adquirir, que pertenecen a los reinos de España..”

“… Y si hicieran lo contrario (qué Dios no lo permita), entonces por ese mismo hecho, la parte culpable incurrirá en una multa de 300,000 doblas de oro, de calidad de oro bueno y del justo peso [que será entregada] a la otra parte, obediente …”

VERSIÓ (castellana-traduïda) A INTERNET: "El tractat de Alcàçoves (4 setembre 1479) es centrava en dos aspectes: 1) clàusules relatives a acords matrimonials i de successió i 2) un acord de pau perpètua entre Portugal i Espanya. Quant al segon, el conveni incloïa algunes regulacions al voltant de la navegació per l'Atlàntic. Concretament, es va adjudicar als reis de Portugal totes les terres descobertes i totes les que en el futur es trobessin "de les illes de Canària cap avall CAP A la Guinea", amb l'única excepció de les pròpies illes Canàries que quedaven per als regnes d'Espanya ". .

TRACTAT DE TORDESILLAS - CANVI DE LA DIVISIÓ HORITZONTAL DEL MÓN (PARAL·LEL 28º N), PER UNA VERTICAL (MERIDIÀ DE TORDESILLAS)

Lo primer que va fer en arribar a Barcelona (al març de 1493) va ser dir-li a Fernando que manés una ambaixada a Alexandre VI, (Rodrigo Borja, que per cert era senyor de Xátiva, súbdit per tant del rei), perquè canviés la "línia horitzontal" del paral·lel de la Gomera (paral·lel acordat en el tractat Alcàçoves que separava els futurs descobriments d'Espanya i Portugal), per una "línia vertical" (meridià) enmig de l'oceà,

La prova que aquesta ambaixada va tenir lloc, és que el Papa, el 3 de maig, amb un dia de diferència, va començar a emetre butlles, les dues "Inter coetera" (la 1ª signada a Barcelona) definint aquesta línia vertical enmig de l'atlàntic "100 llegües a l'oest de les Açores ", enmig de les dues, la" Eximiae devotionis "confirmant la 1 ª butlla.

Quina necessitat tenia el Papa per a emetre aquestes butlles, anul.lant el Tractat de Alcàçoves, si no era pel fet que la ruta bona cap a Amèrica, estava baixant fins a les illes de Cap verd, en aigües de Portugal, ruta del 2n viatge?

Després d'interrogar a Colom, el rei de Portugal havia enviat a Cabral l'oest de les illes de Cap Verd, arribant a Pernambuco (sabia per tant, per "estima", a quina distància hi havia terra), per aquest motiu no va acceptar la proposta de les 100 llegües, que li deixaven només aigua. Els mapes de Joan Cosa i de Cantino mostren també aquestes discrepàncies en el traçat d'aquesta línia de demarcació.

Al cap d'alguns "estira i arronsa", es va arribar a un acord en el Tractat de Tordesillas de 1494, traçant al final la "línia vertical, 370 llegües a l'oest de les Açores". Ingènuament Portugal va acceptar el tractat quedant-se amb el Brasil, sense veure que a "les Índies només es podia arribar" (d'acord amb Alcàçoves), navegant per aigües portugueses, regalant-li a Espanya la resta d'Amèrica.

Per cert, el cosmògraf que va traçar la línia de Tordesillas (les dues), va ser Jaume Ferrer de Blanes, amic de Colom (es conserva correspondència entre ambdós), i al que curiosament en textos castellans se l'anomena "el lapidari de Burgos"! (Blanes està a 58Km de Barcelona).

MAPES FALSEJATS - CUBA I HISPANIOLA 12 º MÉS AL NORD A "L’ADMIRAL'S CHART", A LA CARTA DE JOAN COSA I A LA DE CANTINO..

Durant aquests últims 20 anys, he col · leccionat mapes, i m'havia xocat veure, en alguns, totes les illes del Carib (incl. Cuba, Hispaniola), per sobre del Tròpic de Càncer

Existeix un mapa atribuït a Colom (la font anglesa l'anomena "the admiral's chart"), inclòs en la Geografia de Ptolomeu de 1513, imprès d'una talla en fusta, en el que dibuixa totes les illes per ell descobertes per sobre del tròpic de cáncer, (incloent Cuba y la Hispaniola - quan en realidad están per sota – veure els grabats), Colom coneixia perfectament la latitud, correspon a la alçada de la polar mesurada amb el bastó de Jacob, el quadrant o l’astrolabi -hemisferi Nord (amb un quadrant casolà es pot mesurar amb un error inferior a 1º). L’error de 12 º de latitud d'aquest mapa està fet a propòsit, i el motiu únicament pot ser: "protegir la legitimitat de les terres descobertes abans del Tractat de Tordesillas", totes les terres descobertes abans de 1494 havien d'estar situades al nord del paral·lel de la Gomera, o en cas contrari eren de Portugal ... (el mapa de Joan Cosa de 1500 i el de Cantino de 1502 copien ensems i a propósit aquesta mateixa inexactitud)

Mapa de l’Almirall a la Geografia de Ptolomeu (1513)

Mapa de Joan Cosa (1500)

Mapa de Cantino (1502)

BUTLLES CONCEDIDES PER ALEXANDRE VI)

1) Butlla Inter coetera (3 de maig de 1493): va donar als Reis Catòlics les terres situades a occident que no pertanyessin a altres prínceps cristians.

2) Butlla Eximiae devotionis (3 de maig de 1493): va ratificar i va clarificar les concessions fetes als Reis de Castilla per la butlla anterior.

3) Segona Butlla Inter coetera (4 de maig de 1493): va fixar una línia demarcatòria entre els territoris pertanyents a Espanya i Portugal, situada a cent llegües a l'oest de les illes Açores i Cap Verd. (Donaria pas al Tractat de Tordesillas de 1494)

4) Butlla Piis fidelium (25 de juny de 1493): concedida a fra Bernat Boïl, la seva missió i les seves atribucions en les terres descobertes.

5) Butlla Dudum siquidem de data facial autèntica, 25 de setembre, s'amplien les concessions territorials atorgades en la primera Inter Caetera.

Post scriptum: Vaig començar a recopilar aquesta informació fa 20 anys per enviar una carta a la National Geographic Society, per un article publicat el 1986 "True Columbus landfall" i més tard per contestar un altre article de Sky & telescope d'un catedràtic de Harvard que deixava a Colom en bastant mal lloc: "Columbus: a heaven's navigator and a hell's calculator", vaig recopilar pràcticament totes les dades anteriors (cartes de l'arxiu d'Arenys amb la ruta de Colom marcada amb llapis, llibres, mapes, etc .. ), però em faltava el Tractat de Alcàçoves, que de fet és el que ho explica tot. Marta Majó d'Arenys de Mar, va anar com a tripulant al viatge del seu professor L.M. Coin Cuenca de 1990 i em va explicar la seva tesi. Gràcies Marta!, Després va venir En Bilbeny amb la seva teoria de Pals ...

Hi ha una tesi doctoral “Los mallorquines en Canarias en el siglo XIV”, de José Antonio Hurtado García, que estableix la mateixa ruta, sostenint que estaria encriptada en anagramas del mapa de Cresques, i encara que estic d'acord amb moltes de les coses que diu, el seu raonament és difícil de "seguir", i crec que la seva taula de distància real i distància declarada, està al revès, la real hauria de ser més gran que la fictícia.

LA MORENETA PATRONA D'ESPANYA (fins 1739)

2006-10-29T09:04:00.000-08:00

LA VERGE DE MONTSERRAT PATRONA D'ESPANYA

La projecció de la Marededeu de Montserrat cap a fora de Catalunya l'he trobat documentada ja, a partir dels Trastàmara.

El canceller Pero López d’Ayala (1332-1407), hi pot haver algú més pro Trastà-mara que qui va portar al futur Enric II de Castella, deixant al seu senyor “Pere el Cruel” quan aquest va fugir a França, sent premiat per Enric II amb terres i títols després de Montiel (ón mori Pere)!. (Estava emparentat amb Ferran el Catòlic, en línia ascendent indirecta) Heus aquí els seus -Cantares a la Virgen-:

”Sennora con humildat -e deuoto coraçón- prometo a Montserrat -yr facer mi oraçión-”

Ferran d' Antequera, trobant-se malament, va decidir tornar a Saragossa, però abans es va fer pujar a Montserrat en llitera i una vegada confessat i combregat va passar allí la nit, morint l'endemà a Igualada. Els seus successors (Alfons el magnànim, Joan sense fe, els Reis Catòlics) també van professar una gran devoció a la “Moreneta”. A propòsit, San Ignasi de Loiola es va iniciar a Montserrat (a part de la cova de Manresa) i l'Emperador Carles I d'Espanya i el seu fill Felip, van morir amb una imatge de la Verge de Montserrat a les mans. Cal no oblidar que Felip havia pagat la reforma del Monestir (1562-1587), incloent la costosa obra civil de l'esplanada.

Els Borja (senyors de Xàtiva encara que d'origen oscenc) i Ferran el Catòlic van dedicar la capella de “Nostra Signora in Monte” dalt de l'escalinata formant part de la “Piazza di Spagna” de Roma -va prendre aquest nom per ser un regal de Ferran el Catòlic-, a la Verge de Montserrat.

Imaginem a Roderic de Borja (Alexandre VI) erigint una plaça dedicada a Espanya, amb una capella a la Verge -que per a ell representava a Espanya, “La Moreneta”-, amb aquesta Verge presidint-la, podria haver-se dit, també plaça de Catalunya, però per a Roderic de Borja “rei de Catalunya i rei d'Espanya”, eren la mateixa cosa, i la verge que representava a Espanya, durant el segle XV, era la verge de Montserrat. Com potència conquistadora, l'imperi d'Espanya en aquells moments (basat únicament en les conquestes d'Itàlia) era l'antic imperi català (Corona d'Aragó). A en Ferran a Roma se’l considerava doncs Rei d'Espanya -encara que de Castella només va ser rei consort, i després regent-.

A part, els Borja van iniciar la construcció de la Basílica de Santa Maria di Monserrato, a Roma, a la via Monserrato (no es va dedicar ni a la Verge del Pilar, ni a la “Maredeueta dels Desamparats”, sinó a la Moreneta). Es va acabar el s.XVI, i des de 1881 hi descansen les seves despulles, amagades en caixa única als sòtans del Vaticà durant 400 anys.

De tot el que s’ha dit podem inferir que la patrona d'Espanya durant uns quants segles, va ser la “Moreneta”. La “Pilarica”, com patrona d'Espanya és un invent del segle XVIII i el “dia de la raça” un invent del s.XX . D'altra banda, era el 12 d'octubre del calendari julià, però pel concili de Trent, al dia 4 d'octubre de 1582 -la nit més llarga de la història, ón va morir Santa Teresa- li va seguir el dia 15 del calendari gregorià, per tant Colom va arribar a Guanahaní el dia 22 del nostre calendari. De fet els catalans podriem celebrar el descubriment el dia 9 quan Colom va veure “llums de terra” tres nits abans del desembarc, motiu pel que no va voler pagar a ningú el premi d'haver avistat terra, aquesta illa estaria a una latitut molt per sota de la Gomera, però els catalans no haviem firmat el tractat d'Alcaçoves.

De fet, fins al 13 d'octubre de 1640 (guerra dels segadors) no va aparèixer el “vot” de guardar memòria per l'aparició de la Verge el 12 d'octubre, i no va ser fins al 27 de Maig de 1642 que es va nomenar a la verge del Pilar patrona de Saragossa. El 1675 Climent X va ordenar que el 12 d'octubre es fes una processó general. Roma va concedir la “pregària” a la Verge del Pilar el 1723. Però va caldre esperar fins al 1739 perquè Climent XII declarés oficialment el 12 d'octubre “festa pròpia del santuari” (Felip V va morir dement als 63 anys –1746-, desprès de tornar al poder el 1724, al morir el seu fill Lluis I, que nomès va regnar set mesos). La basílica actual es va inaugurar el 5 de gener de 1916.

Qualsevol document que estigui datat o faci referència a una data anterior a 1640 (Saragossa) o 1739 (a tota Espanya), dient que Colom va arribar a Amèrica el 12 d'octubre “festivitat de la Verge del Pilar”, no té rigor históric.

Es desconeixia la història primitiva del Pilar (hi ha molts documents apòcrifs) fins que en el s.XIX, l’arenyenc Pare Fidel Fita (jesuíta-arxiver-director de la Biblioteca Nacional), va treure a la llum uns papers de Vallvidrera datats el 26 de juny de 987 del testament de Moció, fill de Fruya, que esmenten a la verge del Pilar..

Així com els Trastàmara i els Austries, durant quatre segles, havien tingut una gran devoció a la “Moreneta”, (a ella està dedicada també la capella del palau imperial de Viena), Felip V, que per raons òbvies, no compartia amb ells la idea de tenir la mateixa patrona que els catalans, no va parar fins a aconseguir que Roma enaltís a la “Pilarica” -que en aquell temps tenia tan sols un petit temple a Saragossa-, a la categoria de patrona d'Espanya, no escatimant despeses i ostentació els seus successors en la construcció de la Basílica del Pilar que es va inaugurar regnant Alfons XIII.

Per cert, el destí és impredictible, després del mal que havia fet Felip V a Catalunya, un descendent seu –Alfons XIII, el que havia inaugurat la fastuosa Basílica del Pilar allunyant definitivament a la nostra Moreneta com patrona d'Espanya-, va haver de passar 53 anys enterrat sota l’advocació de la patrona de Catalunya, a la seva Basílica de Roma. el 1994 quan es van exhumar les seves restes per a dur-les a Espanya, la premsa espanyola va silenciar el lloc on havien passat 53 anys: la Basílica de Santa Maria in Monserrato.

Avui dia la casa Reial espanyola l’anomena “Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat”, amb l'excusa de que a mitjans del segle XIX es va desallotjar l'església de Santiago per amenaça de ruïna, passant la seva titularitat al temple de la Moreneta. Quin despropòsit, es podia haver reparat, jo penso que això es va fer per treure-li representativitat a la Moreneta, però bé, per més que alguns pretenguin el contrari, seguirà sent sempre l’Esglèsia de la Verge de Montserrat!. (Haurien de canviar tambè el nom del carrer!)

Les seves habitacions van romandre tapiades durant quatre segles, un cop restaurades, s’obren al públic el 27 d’abril de 2006, el dia de la Moreneta, no el dia de Santiago, –es a dir el Vaticà ho fa expressament degut a la relació Borja>Monserrat-Patrona d’Espanya, però la premsa espanyola no ho explicita, la deixa com una data triada a l’atzar- Si es considerès que els Borja estan enterrats al “Temple de Santiago”, s’hauria fet el 25 de juliol.

Als Borja a Roma se'ls tenia per catalans (sota el seu mandat al Vaticà es parlava català: "oh Dio la chiesa in mani dei catalani"). Espanya els deu molt (el 1492 Amèrica era per Portugal –tractat d’Alcaçoves-, si no hagués estat per les "Intercaetera" d'Alexandre VI i la seva línia de Tordesillas). Ja comença a ser hora que es rehabiliti la seva memòria, Papes amb fills naturals o que donessin càrrecs als seus nebots, n’hi ha hagut a cabassos, i no crec que César i Roderic tinguessin necessitat de ficar-se al llit amb la Lucrecia, tenint a totes les dames d'Itàlia a la seva disposició. Morts "inesperades", n’hi ha hagut sempre (Príncep de Viana..), fins i tot al s.XX (Juan Pau I, Lady Di). Les seves victòries, el seu suport a Ferran i el fet de ser catalans (no italians), els van crear molts enemics, que a la seva mort es van acarnissar amb ells, arribant a l'extrem ja esmentat de tapiar les seves habitacions i deixar les seves restes a un racò dels soterranis del Vaticà, durant quatre segles. Són els únics Papes (de Roma) no enterrats al Vaticà, en canvi n’hi ha hagut de pitjors que si hi són.

Explicació a internet............. “La Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat” té el seu origen en la fusió de dues institucions, Santiago dels Espanyols i Santa Maria de Montserrat, fundades a Roma a la fi de l'Edat Mitjana com centres d'acollida de pelegrins espanyols. Pel seu origen i activitat els dos centres aviat van adquirir el caràcter d'esglésies nacionals Disposada el 1817 la clausura de l'església de Santiago per amenaça de ruïna es va ordenar la seva venda el 1878, romanent com única església espanyola la de Santa Maria de Montserrat, a la qual es va unir el 1822 l'altra titularitat. Avui, “Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli” és l'Església Nacional d'Espanya a Roma...

LA VIRGEN DE MONTSERRAT PATRONA DE ESPAÑA (hasta 1739)

2006-10-29T09:00:00.000-08:00

LA VIRGEN DE MONTSERRAT PATRONA DE ESPAÑA

La proyección de Montserrat hacia fuera de Catalunya la he encontrado documentada ya, a partir de los Trastamara.

“Pero López de Ayala” (1332-1407), se puede encontrar a alguien más pro Trastamara que quien dejó a su señor Pedro el Cruel cuando este huyó a Francia y después de Montiel fue premiado por Enrique con tierras y títulos! (estaba enparentado con Fernando el Católico, en línea ascendente indirecta). He aquí el estribillo de sus -Cantares a la Virgen-:”Sennora con humildat -e deuoto coraçón- prometo a Montserrat -yr facer mi oraçión-”

Fernando de Antequera, encontrándose malo decidió volver a Zaragoza, pero antes se hizo subir a Montserrat en camilla y una vez confesado y comulgado pasó allí la noche, muriendo en Igualada al día siguiente. Sus sucesores (Alfonso el magnánimo, Juan sin fe, los Reyes Católicos) también profesaron a “la Moreneta” una gran devoción. A propósito, San Ignacio de Loyola se inició en Montserrat (aparte de la cueva de Manresa) y el emperador Carlos I de España y su hijo Felipe, murieron con una imagen (vela) de la Virgen de Monserrat en las manos. Carlos I pagó la reforma del Monasterio y Felipe la terminó incluyendo la costosa obra civil de la explanada (1562-1587).

Los Borja (señores de Xàtiva aunque de origen oscense) y Fernando el Católico dedicaron la capilla de “nostra signora in monte” arriba de la escalinata formando parte de la Plaza de España -tomó ese nombre por ser un regalo de Fernando- a la Virgen de Montserrat.

Imaginemos a Rodrigo de Borja (Alejandro VI) erigiendo una plaza dedicada a España, con una capilla a la Virgen -que para él representaba a España-: la Moreneta, con esa dedicatoria, podría haberse llamado, también plaza de Cataluña, pero para Rodrigo de Borja “rey de Cataluña y rey de España”, eran la misma cosa, y la virgen que representaba a España en el siglo XV era la virgen de Montserrat España como potencia, en ese momento (basado únicamente en las conquistas de Italia) era el antiguo imperio catalán (Corona de Aragón). A Fernando en Roma se le consideraba pues Rey de España -aunque de Castilla sólo fue rey consorte, y luego regente-.

Aparte, los Borja iniciaron la construcción de la Basílica de Santa Maria di Monserrato, en Roma, en la vía Monserrato. No la dedicaron ni a la Virgen del Pilar, ni a la “Maredeueta dels Desamparats”, sino a la Moreneta. Se terminó el s.XVI, y desde 1881 allí descansan sus restos, dejados en una caja común en los sótanos del Vaticano durante 400 años.

En fin, de lo antedicho podemos inferir que la patrona de España durante unos cuantos siglos, fue la “Moreneta”, siendo “la Pilarica”, como patrona de España, un invento del siglo XVIII y lo del “dia de la raza” un invento del s.XX .

Por otro lado, era el 12 de octubre del calendario juliano, pero por el concilio de Trento, al dia 4 de octubre de 1582 -la noche más larga de la historia, en ella murió Santa Teresa- le siguió el dia 15 del calendario gregoriano, por lo tanto Colón llegó a Guanahaní el dia 22 de nuestro calendario.

De hecho hasta el 13 de octubre de 1640 (guerra dels segadors) no apareció el “voto” de guardar memoria de la aparición de la Virgen el 12 de octubre, y no fue hasta el 27 de Mayo de 1642 que se nombró a la virgen del Pilar patrona de Zaragoza. En 1675 Clemente X ordenó que el 12 de octubre se hiciera una procesión general. Roma concedió “el rezo” a la Virgen del Pilar en 1723. Pero hubo que esperar hasta 1739 para que Clemente XII declarara oficialmente el 12 de octubre “fiesta propia del santuario” (Felipe V murió demente en 1746). La basílica actual se inauguró el 5 de enero de 1916.

Cualquier documento que esté datado o haga referencia a una fecha anterior a 1640 (Zaragoza) o 1739 (toda España), diciendo que Colón llegó a América el 12 de octubre “festividad de la Virgen del Pilar”, carece de rigor histórico. Por ejemplo en wikipedia.es/virgen del pilar, aparece ésta en el monumento a Colón de Madrid bendiciendo su empresa, anacronismo que no quieren corregir... Ésta es la historia que nos quieren hacer creer... Cuando está perfectamente documentado que Colón se encomendó a la Virgen de la Cinta de Huelva (Diario de Colón- Bartomeu Casaus)

Se desconocía la historia primitiva del Pilar (hay muchos documentos apócrifos) hasta que en el s.XIX, el “arenyenc” Padre Fidel Fita (jesuíta-archivero-director de la Biblioteca Nacional), sacó a la luz unos papeles de Vallvidrera datados el 26 de junio de 987 del testamento de Moción, hijo de Fruya que mencionan a la virgen del Pilar.

Hay un hecho, de por sí curioso, y es que San Braulio obispo de Zaragoza (muerto el 651), escribió un documento que recoge todas las devociones de su diócesis, en el que no aparece la Virgen del Pilar, y además está documentado que la imagen actual de la virgen es del s.xv (1453).

Así como los Trastámara y los Austrias durante cuatro siglos habían tenido una gran devoción a la “Moreneta”, (a ella está dedicada también la capilla del palacio imperial de Viena), Felipe V, que por razones obvias, no compartía con ellos la idea de tener la misma patrona que los catalanes, no paró hasta conseguir que Roma ensalzara a la “Pilarica” -que a la sazón tenía tan solo un pequeño templo en Zaragoza- a la categoría de patrona de España, no escatimando gastos y boato sus sucesores en la construcción de la Basílica del Pilar que se inauguró reinando Alfonso XIII.

Lo de Felipe V es histórico (ver Enciclopedia Espasa), pero Carlos III, más sensato, quiso corregir esa aberración y lo dejó en tablas, poniendo como Patrona de España a la Inmaculada Concepción… (otra advocación - ya que virgen sólo hay una), ya se encargarían Borbones posteriores de quitarle protagonismo a la Moreneta en su Basílica de Roma aunque no pudieran conseguirlo…

El edificio actual se terminó en el s.xvi con el nombre de Chiesa de Santa Maria in Monserrato - Iglesia de Santa María de Montserrat -, en la calle de l'Ospedale, que acabó cogiendo su nombre (el que tiene hoy dia, Víale Monserrato). Fue construída en honor a la Virgen que se venera en el Monasterio de Montserrat, en Cataluña. Era una institución centro de acogida para los peregrinos españoles, en especial aquellos pobres o enfermos, y para representantes de diversa procedencia y rango social que provenían de Catalunya, Valencia, Baleares y Aragón, es decir acogía principalmente los peregrinos que provenían del Reino de Aragón.

En 1807 se le fusionó, otra institución separada, fundada a su vez al final de la Edad Media por Alfonso de Paradinas(+1485, nombrado en 1469 obispo de Ciudad Rodrigo), la Iglesia de Santiago y San Ildefonso de los Españoles, alegando que amenazaba ruina (falsa excusa ya que ese edificio es actualmente la Iglesia de Santa María del Sagrado Corazón), situada en la Plaza Navona, que acogía principalmente los peregrinos que provenían del Reino de Castilla.

Debido a sus orígenes y actividades, ambos centros establecieron rápidamente relaciones con las instituciones de sus dos reinos, adquiriendo de ese modo, cada vez con mayor intensidad, el carácter de iglesias "nacionales". Pero después de la clausura de la iglesia de Santiago en 1798 (por presunta amenaza de ruina), el Papa Pío VII aprobó su unión canónica con la de Montserrat, en 1807. Posteriormente, decretada la definitiva clausura de la de Santiago en 1817 y su venta en 1878, se mantuvo como única iglesia nacional española, la de Montserrat, cuyo nombre oficial en España pasó a ser Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat, ya que se le había añadido en 1807, como se ha dicho, la titularidad de Santiago, pero en Italia siempre será: Chiesa de Santa Maria in Monserrato de gli Spagnoli

Hoy día la Casa Real Española también la llama “Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat”, con la excusa ya explicada del trasladado de Santiago al templo de la Moreneta el siglo XIX. ¡Que ignomínia!, pero por más que algunos pretendan lo contrario, seguirá siendo siempre la Basílica de la Virgen de Montserrat!.

Por cierto, el destino es impredecible, después del daño que hizo Felipe V a Cataluña, un descendiente suyo –Alfonso XIII, el que había inaugurado la fastuosa Basílica del Pilar desterrando efinitivamente a la Moreneta como patrona de España-, tuvo que pasar 53 años enterrado bajo la advocación de la patrona de Cataluña, en esa Basílica. Cuando se exhumaron sus restos en 1994 para traerlos a España, la prensa española supo silenciar el lugar donde había estado enterrado.

Las habitaciones de los Borja permanecieron tapiadas durante cuatro siglos, una vez restauradas, se abren al público el 27 de abril de 2006, el día de la Moreneta, no el dia de Santiago –es decir el Vaticano lo hace conociendo la relación Borja-Monserrat-Patrona de España, pero la prensa española no lo explicita, como si fuera una fecha escogida al azar. Si se considerase a los Borja enterrados en el “Templo de Santiago”, se habría hecho el 25 de julio.

A los Borja en Roma se les consideraba catalanes (bajo su mandato en el Vaticano se hablaba catalán: “oh Dio la chiesa in mani dei catalani”). España les debe mucho (en 1492 América era legalmente para Portugal, si no hubiera sido por las “Intercaetera” de Alejandro VI y su línea de Tordesillas). Ya va siendo hora de que se rehabilite su memoria, Papas con hijos naturales o que dieran cargos a sus sobrinos, los ha habido a puñados, y no creo que César y Rodrigo tuvieran necesidad de acostarse con Lucrecia, teniendo a todas las damas de Italia a su disposición. Muertes “inesperadas”, las ha habido siempre (Príncipe de Viana...), incluso en el s.XX (Juan Pablo I). Sus victorias, su apoyo a Fernando y el hecho de ser catalanes (no italianos), les crearon muchos enemigos, que a su muerte se ensañaron con ellos, llegando al extremo ya mencionado de tapiar sus habitaciones y dejar sus restos dando tumbos por los sótanos del Vaticano, durante cuatro siglos. Son los únicos Papas (de Roma) no enterrados en el Vaticano, y ha habido Papas peores que sí lo están.

Explicación de internet: “La Iglesia Nacional Española de Santiago y Montserrat” tiene su origen en la fusión de dos instituciones, Santiago de los Españoles y Santa María de Montserrat, fundadas en Roma a finales de la Edad Media como centros de acogida de peregrinos españoles. Por su origen y actividad los dos centros pronto adquirieron el carácter de iglesias nacionales. Dispuesta en 1817 la clausura de la iglesia de Santiago por amenaza de ruina se ordenó su venta en 1878, permaneciendo como única iglesia española la de Santa María de Montserrat, a la que se unió en 1822 la otra titularidad. Hoy, Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli es la Iglesia Nacional de España en Roma”.

El castellà “cohete” ve del catalá "coet-coa"

2006-10-29T08:35:00.000-08:00

LES FALARIQUES (COETS) DEL REI EN JACME

¿Quines armes podien canviar la història a partir de la conquesta de València (1238)? Van ser les armes de pólvora. Degut a la manca de documents ha costat arribar-hi, ens hem de basar en petits indicis que han passat per alt els que han volgut suprimir la nostra història. Catalunya és un dels països on s’han cremat o expoliat més arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Poblet, Ripoll.. Els documents que s’han salvat ha sigut gràcies a particulars. També s’han retocat documents per a demostrar que no érem res (es pot provar, vegeu l’annex)

Encara que els moros van poder conèixer i obtenir la pólvora a través d’Orient mitja, tenim evidències del seu ús per part del rei en Jacme a la conquesta de València - que és, amb diferència, el primer ús documentat de la pólvora a Europa.

Gerald Messadié a “Les grandes inventions de l’humanitè” documenta l’ús de la pólvora en forma de coets per part del rei en Jacme durant la conquesta de València

La paraula castellana “cohete” vindria del català coet que a la vegada vindria de cua/coa –que és la que estabilitza el coet–, si fos castellana es diria “colete” derivat de “cola”

La Enciclopèdia Espasa (1934) a l’entrada “cohete” diu:

“..Pero este hecho no significaba en modo alguno que los chinos conocieran los cañones sino que usaban flechas que tenían un cohete en su extremidad, análogamente a las llamadas falaricas, que estaban en uso en España en el año 1234, siendo empleadas por el ejército de don Jaime I el Conquistador contra el castillo de Museros”.

Vàrem aconseguir-les en una relació directe amb la Xina (amb la que teníem intercanvis comercials i d’ambaixadors)

La palabra “cohete” viene del catalán "coet-coa"

2006-10-29T08:30:00.000-08:00

LAS FALARICAS (COHETES) DEL REY EN JACME

¿Qué armas podían cambiar la historia a partir de la conquista de València (1238)? fueron las armas de pólvora. Debido a la carencia de documentos nos ha costado llegar a esta conclusión, hay que basarse en pequeños indicios que han pasado por alto los que han querido suprimir nuestra historia. Catalunya es uno de los países donde se han quemado o expoliado más archivos-bibliotecas, de los importantes conocidos: Poblet, Ripoll..

Los documentos que se han salvado ha sido gracias a particulares. También se han retocado documentos para demostrar que no éramos nada (se puede probar, ver el anexo) Aunque los moros pudieron conocer y obtener la pólvora a través d’Oriente Medio, tenemos evidencias de su uso por parte del rey en Jacme durante la conquista de Valencia - que es, con diferencia, el primer uso documentado de la pólvora en Europa.

Gerald Messadié en “Les grandes inventions de l’humanitè” documenta el uso de la pólvora en forma de cohetes por parte del rey en Jacme durante la conquista de Valencia. La palabra castellana “cohete” vendría del catalán “coet” que a la vez vendría de “cúa” –que es la que estabiliza el cohete–, si fuera castellana debería ser “colete” derivado de “cola”

La Enciclopèdia Espasa (1934) en la entrada “cohete” dice:

Las conseguimos en una relación directa con China (con la que teníamos intercambios comerciales y de embajadores)

The english word "paper" comes from catalan "paper"

2006-10-29T07:54:00.001-08:00

La British Encyclopaedia no ho dubta: Encara que el paper és un invent xinès. El primer molí de paper d’Europa es va construir a Xàtiva el 1150. Al-Edrisi en la narració de la seva visita a Xàtiva (dins l’obra “Viatge per l’Islam”), descriu entre altres coses la gran qualitat d’aquest paper que s’exportava tant a Occident com a Orient (Damasc).

MAPA ATRIBUÏT A AL-EDRISI

Era en plena època dels regnes de Taifes, però Jaume I només 88 anys més tard (el 1238), al conquerir València va assimilar aquesta indústria i va ser el primer rei cristià en fer servir el paper en documents oficials, (els altres regnes el consideraven una cosa impura impròpia d’un rei cristià). Aquest fet va donar una hegemonia a Catalunya en la fabricació de paper que va durar 300 anys. No oblidem tampoc que és el paper el que permet l’expansió d’un altre invent xinès: l’impremta – el pergamí no podia donar l’abast com a suport per a tots els llibres que es van començar imprimir-, i que el llibre més antic imprès a Espanya –que es conserva- és la ”Grammatica de Mates” -Barcelona 1468-. Encara que es pretengui que va ser el Sinodal de Aguilafuente –Segovia 1472. Investigant més sobre aquest tema ens podem emportar alguna grata sorpresa, ja que Catalunya té una gran relació, amb quasi tot allò que ens ha vingut de Xina: pólvora, alquímia, rellotge, brúixola, cartografia, paper, impremta, arrós, mandarines... (i no és per què la meva dona sigui xinesa.., sinó com sabeu, pel que signifiquen els xinesos de Ripoll, intercanvis entre Catalunya i Xina - s.XIII).

Quan es construeix el primer molí de paper a Holanda (1340?) a l’artífex li diuen Joan l’Espagnol (amb o!) –avui parlem de la “quartilla holandesa”-.

Fins aquí el petit article fill d’intuïcions derivades d’articles d’Internet..

Durant el decurs d’un viatge al País Basc em vaig fixar que a les papereres hi havia marcat “papera”..., per què un neologisme del segle XIV no havia agafat la “L” del castellà (en López de Haro senyor de Biscaia era súbdit del rei de Castella)., només quedava una possibilitat, (tal com va passar amb la pólvora a Castella i Portugal) els bascs van copiar la paraula de qui els hi havia portat el paper: els catalans. La guspira va avançar fins intuir que havia passat el mateix amb la resta d’idiomes europeus que tenen una forma semblant P.E.: l’anglès!

Amb el “papel” castellà i portuguès, encara que era prou evident (timoner-timonel, planter-plantel, verger-vergel, Reinier-Reinel...), inclús sabent que no podia venir de l’àrab -ja que en diuen “waraqun”-, per acabar-ho d’arrodonir valia la pena recolzar-ho amb l’autoritat d’un filòleg de prestigi que certifiqués que venia de “paper” amb la “r” canviada.

Però seguim:

En Coromines en el cas de la pólvora només es va atrevir a dir que la paraula està documentada dos segles abans en documents en català, i que en castellà apareix a partir del segle XV i només amb el significat de pólvora explosiva.

En el cas d’arcabús tanca files amb els filòlegs europeus dient que ve de l’alemany “hakenbush” ¾jo no hi estic d’acord, l’arcabús és un invent català (la British diu: inventat a Espanya a mitjans del S.XV) per tant la paraula també ho ha de ser, s’en ha dit “arc de tró”, per tant aquest gir podria venir de: arc-a-burs (burs = sacsejada, salva)¾ hi havia dues armes diferents: a una nòmina de l’exercit de Lluís XIV hi ha pagaments diferenciats per als ”arquebussiers” i per als “haquebussiers”, amb sous diferents, demostrant d’aquesta manera, que no poden derivar l’un de l’altre. Encara avui els caçadors catalans tiren de bursada quan ho fan sense recolzar l’arma a l’espatlla (des de sota el bras, que com es feia amb els arcabuços)

En canvi en el cas del paper ho deixa brodat, llegiu, és quasi una tesi doctoral –i això que desconeixia la referència de l’Al-Edrisi i només documenta Xàtiva a partir del s.XIII (1238), encara que dient que ja venia d’abans:

PAPER, mot pres del b. ll. papyrus, adaptat per via semiculta a una terminació catalana quan descabdellàrem la fabricació de paper apresa dels àrabs i moros: mot i indústria que la nostra nació transmeté després a totes les altres llengües i nacions d'Europa, dl. doc: 1249.

.........

L'InvLC extracta un doc. ross. de 1284 que porta el mot paper dos cops i uns 10 més de posteriors, dels Ss. xiii i xiv. N'hi havia, doncs, ja moltes mencions, que impliquen un comerç actiu d'aquest article per part dels catalans.

En efecte, en el Migdia de França, en el S. xiv, els esments de paper importat abunden, i s'hi reparteixen entre el papier catalan i el lombart (PSW vi, 52è, 53è), que llavors significava 'italià'; però com que en italià mai no s'ha dit altrament que carta, és ben segur que totes les llengües d'Occident que tenen aquell mot el van rebre del català.

El castellà papel és d'aparició força més tardana, car sorgeix per primera vegada el 1330, en l'Arxipreste de Hita, rimant amb tres mots en -er; i, per segona vegada, paper en un glossari aragonès de c. 1400 i papel en un de c. a la mateixa data i també amb trets lingüístics aragonesos. No en sé més dades castellanes fins a 1490: aquestes són gairebé les primeres pròpiament de Castella, car el text de l'Arxipreste té quasi tant de morisc com de castellà. Com que el canvi de -er en -el és un fenomen normal en els catalanismes del castellà, i en castellà cal esperar que el resultat del canvi fonètic de -yrus sigui un altre, (de fet “papyrus” s’ha convertit en “papiro”) sembla segur que ells també reberen el mot de Catalunya; igualment passà amb el port. papel [S. xv, i una menció a Galícia el 1327].

En oc. apareix sovint ja en el S. xiv, però ja hem vist que amb el nom de papier catalan; per tant és lògic que al francès del Nord (on ja es testifica en el segle xiii) també li vingués de Catalunya: consta que a França no se'n va fabricar fins el 1318 (FEW vn, 593a, nota 27), i que la primera fabricació europea fou en terra valenciana, entorn de Xàtiva, a mj. S. xiii; en tot cas després de la presa de València, 1238; on ja en fabricaven els moros i àrabs, amb els coneixements adquirits en la Sogdiana, després de la presa de Samarcanda el 751.

De Catalunya han de venir, doncs, també l'al. papier [S. xiv], l'angl. paper [S. xiv], i les corresponents formes neerlandeses i escandinaves (aquestes datant del període tardà de l'islandès antic), així com el pol. papier, txec papir i croat papir; altres llengües europees, com el rus bumàga, usen termes d'un altre origen (pròpiament 'cotó', provinent del grec). El mot, en fi, prové del gr. egipci papnroz, ll. papyrus, nom de l'arbust papirus de les riberes del Nil, cy-perus papyrus L., que ja en l'Antiguitat fou usat com a papirus, d'elaboració purament vegetal i ben distinta; els xinesos descabdellaren uns pocs segles més tard la fabricació a base de drap i material semblant (fibres vegetals), que predominà des de principi de l'Edat Mitjana, i que transmeteren a l'Iran, on l'aprengueren els àrabs des dels Ss. viii-ix, i començaren a vendre'n en petites quantitats a Occident. Aquí no se n'ha conservat cap espècimen sinó en un missal riojà isolat de c. 1030, de fabricació mora. Tot això quedà ja precisat en el meu article del DCEC, després enriquit amb algunes precisions ací, i per G. Colon, Encicl. Ling. Hisp. n, 326-7, i el FEW, 1. c.

També la literatura ens mostra el mot paper, des dels orígens, en primer pla, en el món dels conceptes catalans: «esdevenc-se - que Ramon lo foll, el juglar de valor, aportaren tinta e paper devant l'Apostoli, e digueren que ells volien trametre scrit a l'Agalifa de Baldac per ço que veesen si avien tan nobles sotsmeses con l'Apostoli - a retornar valor en lo món», Llull (Blanq., NCl. n, 153.8).

..........

La paraula anglesa “paper” ve del català paper..

2006-10-29T07:48:00.001-08:00

MAPA ATRIBUÏT A AL-EDRISI

Quan es construeix el primer molí de paper a Holanda (1340?) a l’artífex li diuen Joan l’Espagnol (amb o!) –avui parlem de la “quartilla holandesa”-.

Fins aquí el petit article fill d’intuïcions derivades d’articles d’Internet..

Però seguim:

.........

..........

LA PALABRA INGLESA “PAPER” VIENE DEL CATALÁN “PAPER”..

2006-10-29T07:45:00.000-08:00

LA PALABRA INGLESA “PAPER” VIENE DEL CATALÁN “PAPER”..

La British Encyclopaedia no lo duda: Aunque el papel es un invento chino, el primer molino de papel de Europa se construyó en Xátiva en 1150. Al-Edrisi en la narración de su visita a Xátiva (dentro su obra “Viaje por el Islam”), describe entre otras cosas la gran calidad de este papel que se exportaba no solo a Occidente si no incluso a Oriente (Damasco).

MAPA ATRIBUIDO A AL-EDRISI

Era en plena época de los reinos de Taifas, pero Jaime I sólo 88 años más tarde (en 1238), al conquistar Valencia asimiló esta industria y fue el primer rey cristiano en usar el papel en documentos oficiales, (los otros reinos lo consideraban una cosa impura impropia de cristianos). Este hecho dio una hegemonía a Catalunya en la fabricación del papel que duró 300 años. No olvidemos tampoco que es el papel el que permite la expansión de otro invento chino: La imprenta – el pergamino no podía dar abasto como soporte para todos los libros que se empezaron imprimir-, y que el libro más antiguo impreso en España –que se conserva- es la “Grammatica de Mates” -Barcelona 1468-. Aunque se pretenda que sea el Sinodal de Aguilafuente –Segovia 1472. Investigando más sobre este tema nos podemos llevar alguna grata sorpresa, puesto que Catalunya tiene una gran relación, con casi todo aquello que nos ha venido de China: pólvora, alquimia, reloj, brújula, cartografía, papel, imprenta, arroz, mandarinas... (y no es por qué mi mujer sea china.., si no como sabéis, por lo que significan los chinos de los capiteles del claustro de Ripoll => intercambios entre Catalunya y China en el s.XIII).

Cuando se construye el primer molino de papel en Holanda (1340?) al artífice le llaman Joan l’Espagnol (con o!) –hoy hablamos de la cuartilla “holandesa”-.

Hasta aquí el pequeño artículo hijo de intuiciones derivadas de artículos de Internet..

Durante el decurso de un viaje al País Vasco me fijé que las papeleras tenían pintado “papera”.., por qué un neologismo del siglo XIV no había cogido la “L” del castellano (López de Haro señor de Vizcaya era súbdito del rey de Castilla), sólo quedaba una posibilidad, (tal y como pasó con la pólvora en Castilla y Portugal) los vascos copiaron la palabra de quien les había traído el papel: “los catalanes”. La chispa siguió avanzando hasta intuir que había pasado lo mismo con el resto de idiomas europeos que conservan una forma parecida P.E.: el inglés!

Con el “papel” castellano y portugués, aunque era bastante evidente (timoner-timonel, planter-plantel, verger-vergel, Reinier-Reinel...), incluso a sabiendas de que no podía venir del árabe -puesto que se traduce “waraqun”-, para acabarlo de redondear valía la pena respaldarlo con la autoridad de un filólogo de prestigio que certificara que venía de “paper” con la “r” cambiada.

Pero sigamos:

Coromines en el caso de la pólvora sólo se atrevió a decir que la palabra está documentada dos siglos antes en documentos en catalán, y que en castellano aparece a partir del siglo XV y sólo con el significado de pólvora explosiva.

En el caso de arcabuz cierra filas con los filólogos europeos diciendo que viene del alemán “hakenbush”. Yo no estoy de acuerdo, el arcabuz es un invento catalán (la British dice: inventado en España a mediados del S.XV) por lo tanto la palabra también debe serlo, se le ha llamado “arc de tró”, por lo tanto este giro podría venir de: “arc-a-burs” (en catalán “arcabús”, y burs = sacudida - salva). Existían dos armas diferentes: En una nómina del ejercido de Francisco I hay pagos diferenciados para los ”arquebussiers” y para los “haquebussiers”, con sueldos diferentes, demostrando de esta manera, que no tienen nada que ver el uno con el uno del otro. Todavía hoy los cazadores catalanes “tiran de bursada” cuando lo hacen sin apoyar el arma en el hombro (desde bajo el brazo, que es como se hacía con los arcabuces)

En cambio en el caso del papel lo deja bordado, leed, es casi una tesis doctoral –y eso que desconocía la referencia del Al-Edrisi y sólo documenta Xátiva a partir del s.XIII (1238), aunque diciendo que ya venía de antes:

.........

..........

Un any 2000 históric (publicat l'octubre de 1999)

2006-10-29T07:43:00.001-08:00

Este cambio de milenio nos lleva de cabeza, y el causante es Dionisius Exiguus (Dionisio el poca cosa).

El año 2000 del nacimiento de Cristo tuvo lugar de 4 a 7 años antes del 2000, (según las versiones).

El origen del problema está en la disincronía y la inexactitud de los movimientos “aparentes” del sol y de la luna (1año trópico = 365,2422 días = 12,368 meses sinódicos).

Metón de Atenas (5 a.C.) encontró la manera de sincronizar los ciclos lunares con el año solar; definió un período de 19 años (llamado Metónico = 234,997 meses sinódicos), pasado el cual, la fase lunar guarda la misma relación con los equinoccios.

Corría el año 525 d.C. ó 1279 AUC (ab urbe condita: desde la creación de Roma, si bien entonces los años se contaban desde Diocleciano), cuando el Papa Juan I pidió a Dionisio que generase unas tablas para el cálculo del domingo de Pascua. El problema era complejo, ya que la Pascua celebra la huida de Egipto (cordero pascual, travesía del mar Rojo, etc.), el 15 del mes Nisan o luna de marzo. En oposición al árabe que es lunar puro, el calendario judío es mixto, sincronizado con el sol pero con meses sinódicos; en cambio, el año romano era solar y empezaba el equinoccio de primavera con un número de días cambiando de año en año. Numa Pompilio añadió februarius y januarius a los 10 meses existentes (de aquí: september-7º, october-8º, november-9º, december-10º) y Julio César (con la ayuda de Sosígenes de Alejandría), el año 45 a.C. lo normalizó y añadió el Bisextus Kalendis Martii (dos 24 de febrero seguidos) cada cuatro años (bisextiles o bisisestos), quedando el año con una longitud de 365,25 días (con un error de un día cada 128 años aprox.).

Dionisio situó el nacimiento de Cristo a 25 de diciembre del año 753 AUC y, consecuentemente, el 1º de enero de 754 AUC pasó a serlo del año 1 de la era cristiana.

Diferentes historiadores han fechado el nacimiento de Cristo hasta 7 años antes. Se sabe que Herodes murió el 750 AUC, Quirino hizo el censo sobre el 747 AUC, etc... Estos historiadores han dicho siempre que Dionisio se equivocó.

Mi hipótesis va más lejos: Dionisio escogió la fecha del nacimiento de Cristo de manera que el año 1 fuera bisextil y, le cuadrase la luna para un cálculo fácil de la epacta (número de días transcurridos desde la luna llena antes del 1 de enero), permitiéndole definir el "número áureo" de un año determinado como el resto más 1, de dividir el año cristiano por 19 (no podía ser cero, este número estaba proscrito el 525 d.C.), y con éste calcular la Epacta del año. (Una fórmula creada a posteriori “cuadrando ex profeso” con el nacimiento!.)

La imprecisión del calendario Juliano había acumulado ya un error de 7 días en el s. XIII y diferentes astrónomos propusieron soluciones para corregirlo:

Roberto Grossatesta, Sacrobosco (De anni ratione), y Roger Bacon (De reformatione calendarii); s. XV: Pierre de Ailly, Nicolo di Cusa en los Concilios Constanza y Basilea; s. XV: Sixto V con Giovanni Müller el famoso Regiomontanus (Colom predijo en 1504 un eclipse de luna a los indios de Jamaica, haciendo uso de sus tablas, usándolas al mismo tiempo para calcular su longitud, aunque la reportó con un error de 60º - quería poner toda sudamérica, a la que llamó “mundus novus”, en el lado español), s. XVI: León X con Paolo de Middelburg en el Concilio Lateranense V. Pero hicieron falta casi cien años más para la reforma de Gregorio VIII “Bulla Inter-gravissima”, atribuyéndole la fórmula al calabrés Luigi Giglio, que ya había muerto. (al dia 4-10-1582 le siguió el dia 15...Fue la noche más larga de la historia, además, curiosamente en ella murió Sta.Teresa de Jesús),.

En el calendario gregoriano, son bisextiles los años múltiples de cuatro, exceptuando los múltiplos de cien, pero teniendo en cuenta que los múltiplos de 400 sí lo son (el dos mil, por lo tanto, lo es). Queda así un año de 365,2425 días (con un error de un día cada 3.300 años aprox).

Se sabe, que no hubo año 0, los romanos conocían el 0 pero huían de él (de la división por cero huyen incluso nuestros ordenadores personales).

El cero lo sacaron los árabes de la India, Al-Kharizmi (de él vienen algoritmo y guarismo) lo introdujo a la península ibérica, el siglo IX, juntamente con las cifras hindúes y las fracciones y de los conventos españoles pasó al resto de Europa

Gerbert de Aurillac “creador del reloj mecànico y del primer autómata de la historia” (que estudió y enseñó en Ripoll y en Vic, convertido más tarde, como Papa, en Silvestre II el año 1006) fue su gran defensor y propulsor. Sin embargo, no se lograron imponer los “guarismos”, hasta avanzado el siglo XVI, a las fracciones les costó un poco más.

Por cierto, otra cosa que nos trajeron los árabes de la India, es la caña de azúcar. Los romanos y los griegos, para endulzar, sólo conocían la miel... Cuando Alejandro Magno envió a uno de sus generales a la India a echar un "ojeo", volvió diciendo: "…Tienen unas cañas que dan miel sin ayuda de las abejas”.

Colom (que como todos sabéis era catalán) la llevó de Gandía (asentamiento más importante de la industria azucarera árabe) al Caribe en su segundo viaje. Por cierto, a la cuarta isla que encontró en ese viaje, “como buen genovés”..., la bautizó “Montserrat” (la colonia inglesa del volcán en erupción), y a la isla Margarita: “Margalida”

Lo más curioso es que he encontrado términos "ingleses" de la fabricación del azúcar, que yo pienso son catalanes. (La Britannica dice que son de origen francés pero la caña de azúcar necesita un clima tropical o máximo subtropical, y... en Francia hace demasiado frío...):

- Los términos son: Bagasses, molasses, masse cuite, calandria...-

El azúcar de "bet-rabe" (castellano:remolacha) no llegó hasta finales del XVIII..

Históricamente: El siglo XXI empieza el 1-1-2001.

Científicamente: Es “conveniente” tener año 0:

– Una función continua que pasa de positiva a negativa pasa por “0”.

– En algebra de Boole el “primer” elemento de una matriz o de un conjunto es el “0”.

– Una persona nacida el 1-1-5 a. C. y muerta el 1-1-5 d. C. no tiene 10 años sino 9.

– En la fórmula de cálculo de la epacta los siglos se cuentan hasta el 99.

– Hace más de 100 años que los astrónomos cambiaron el año 1 a. C. (-1) por el 0, el -2 por el -1, etc...

Para ellos el siglo XXI empieza el 1-1-2000. De todos modos, para seguir ese sistema de numeración de los astrónomos el primer dia del 2000 sería:

El dia “0” (dias numerados de 0-6 y de 0-30), de la semana “0” (semanas numeradas de 0-51), del mes “0” (meses numerados de 0-11), del primer año (año “0”) y..., del siglo 20 (ya que el primer siglo tuvo que ser, el siglo “0”)... y todo esto para atrás por todos los siglos...

Con las horas y grados no hay problema porque: 24:00 h = 00:00h, 360º = 0º, etc...

Un año 2000 histórico (publicado en octubre de 1999)

2006-10-29T07:42:00.001-08:00